El proper diumenge 20 d’octubre s’estrena al Festival Temporada Alta l’espectacle La mort i la primavera, que, posteriorment, es podrà veure també al Teatre Nacional de Catalunya del 24 d’octubre al 10 de novembre. Es tracta de la nova creació del director català Joan Ollé, basada en la novel·la més tràgica de Mercè Rodoreda, escrita durant el seu exili a Suïssa, tot i que no la va acabar mai del tot. De fet, la va escriure al mateix temps que La plaça del Diamant, que Ollé ha adaptat i dirigit en diverses ocasions.
Obra mestra de la narrativa catalana, aquesta novel·la publicada pòstumament està considerada el gran testament literari de Mercè Rodoreda. Un text d’una riquesa poètica enorme i alhora amb una mirada colpidorament esmolada sobre les violències ancestrals que funden el malestar contemporani.
Aïllat enmig de la natura hi ha el poble escenari de La mort i la primavera. Els seus habitants es regeixen per velles lleis i viuen sota les amenaces d’uns éssers anomenats caramens i les envestides del riu. Els homes turmenten les dones, les dones turmenten els fills. Quan arriba la primavera, però, el desig dels joves es fa més gran que la por. Un estrany ritual assegura l’estabilitat d’un poble on els desitjos sexuals són sistemàticament reprimits amb tota mena de tortures. Anualment, s’hi sacrifica la vida d’un jove, que és llançat al riu per comprovar el bon estat del túnel subterrani que passa sota la vila. En el violent rigor d’aquest ordre ferri, sembla que qualsevol dissidència pugui provocar un cataclisme de conseqüències imprevisibles.
Després de l’adaptació La Plaça del Diamant amb Lolita Flores, Ollé torna a Rodoreda amb Francesc Colomer (Pa Negre) i Sara Morera, acompanyats per Joan Anguera, Pepo Blasco, Rosa Renom i Roger Vilà.
