TEATRE BORRÀS

‘La Música’ del desig de Marguerite Duras

Magüi Mira porta als escenaris ‘La Música’, un text essencial en la trajectòria de l’escriptora francesa

Un any després de publicar el seu llibre més conegut, L’Amant (1984), Marguerite Duras recupera La Música (1965), una peça teatral que havia escrit anys enrere, i en confecciona una mena de bis que bateja com a La Musica deuxième (1985). Duras reprèn el text original, que ja havia adaptat al cinema el 1966, per al Théâtre du Rond-Point, un dels teatres més innovadors del París d’aquella dècada, quan programava autors francesos com Samuel Beckett i Nathalie Sarraute i les adaptacions teatrals dels clàssics de l’Extrem Orient més trencadores. Més de vint anys i un premi literari separen aquestes dues obres que, tanmateix, comparteixen l’esperit.

Ana Duato i Darío Grandinetti, protagonitzen la versió teatral de ‘La Música’ al Teatre Borràs

De fet, la segona peça només afegeix una coda al primer text, perquè l’argument i el tema són idèntics. Una parella heterosexual acabada de separar se cita a un hotel d’Évreux, poblet del nord de França on havien viscut els primers anys de matrimoni. Els cal firmar un darrer acte per tal que el divorci sigui efectiu, però la trobada entre ells dos té a veure amb alguna altra cosa, més fosca i més difícil d’entendre. El desig de veure’s una última vegada —ara que han fet tot el que s’esperava d’ells, ara que accepten però no entenen el perquè de l’estat de la seva relació actual, ara que cap d’ells “ja no es recorda de l’amor”—, capgira les certeses o les fa justament més clarividents i irremeiables. És estiu i fa una nit xafogosa, però cap dels dos no aconsegueix anar-se’n a la seva cambra d’hotel. Romanen al hall tota la nit, parlen i es miren, discuteixen i es fan gràcia, s’escolten i fan silenci… Avaluen la distància exacta entre el present de l’amor impossible i el passat de les passions i els dolors no guarits, almenys fins que surti el sol i hagin de tornar a les vides respectives. Cessaran llavors les paraules, però la música del desig potser sonarà encara.

Ana Duato, Magüi Mira i Darío Grandinetti

Per primer cop en castellà, la companyia Okapi Producciones de José Velasco i l’actriu valenciana Magüi Mira adapten aquest text essencial de la producció artística de l’escriptora francesa i el porten als escenaris. A partir del 13 de maig al Teatre Borràs de Barcelona, Ana Duato i Darío Grandinetti encarnen aquests dos amants tràgics que, com a tothom, els costa llegir la partitura dels propis sentiments contrariats.

Més informacio, imatges i entrades:

Escrit per

Humanista per la Universitat Pompeu Fabra amb la menció de Literatura i Estudis Literaris, i actual gestora de la Secció de Literatura de l’Ateneu Barcelonès. Col·labora periòdicament en mitjans de divulgació cultural com Núvol, Nosaltres La Veu, Barcelona Clàssica o el Temps de les Arts.

Articles relacionats
Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!