“Vinc amb un sac a coll que és una herència que rebo d’un amic” diu Imanol Arias referint-se al text del desaparegut escriptor i periodista Pere Atienza en el qual està basada ‘La vida a palos’, espectacle que el torna al teatre després de 24 anys d’absència . “Pedro va morir i algú em va dir que la seva voluntat era que em lliuressin el text i jo decidís què fer amb ell. Tenia una herència que podia fer servir i la possibilitat d’obrar correctament, però no sabia com, fins a donar amb José Manuel Mora -responsable de la dramaturgia- i una directora, Carlota Ferrer, que en aquest moment és la persona que més m’inspira i em pot ajudar en aquest viatge de tornada “.
L’última vegada que es va poder veure a Imanol Arias sobre les taules va ser fa gairebé un quart de segle, a Buenos Aires l’any 94, amb el Calígula de Camus. I ara, després de molt cinema i, sobretot, 17 anys immers en la sèrie Cuéntame cómo pasó, compleix amb la responsabilitat de pujar a l’escenari aquest “Testament” que porta com a subtítol la funció, tornant al vertigen de pujar cada nit a l’escenari “En el teatre cada dia s’aprèn. És com en les relacions, poden tenir els mateixos ulls o el mateix cabell, però totes són diferents i sempre tens l’oportunitat de fer-ho malament, o almenys, bé”, comenta l’actor sobre el repte d’enfrontar-se novament a les taules. ” El teatre no és com anar en bicicleta, al teatre és més delicada la tornada, no hi ha res après perquè es fa i desfà tots els dies “.
La vida a palos parla sobre les relacions més íntimes explicades i cantades a través dels diferents pals del flamenc, on les soleás, les seguidilles, les colombianes, marquen el ritme vital de l’amor, la solitud, l’humor i tots els racons pels que transita l’ésser humà. “Hi ha alguna cosa aquí de les relacions paterno-filials, de la solitud de l’artista confrontat amb la vida i amb la família, que ens toca a tots”. Comenta Carlota Ferrer, qui ja es va submergir en el món del flamenc a través deLa espina que quiso ser flor o la flor que soñó con ser bailaora que es va poder veure als Teatros del Canal de Madrid. “És una funció on hi ha un viatge emocional molt profund” diu la directora “un viatge per tantes arestes i plans que és molt joiós d’investigar. Aquí està el món del flamenc, no només musicalment sinó el que significa el flamenc, com en cada pal, a cada estructura musical, cal una emoció diferent i com està analitzada amb el comportament de l’ésser humà “. Per a això, José Manuel Mora, ha teixit una història servint-se de les lletres de Pedro Atienza deixades com a llegat “He de confessar que he après molt en aquest procés de reconstrucció. He hagut d’escriure en diàleg amb algú que ja no és aquí. Ha estat difícil, però molt bonic (…) Pere es trencava en cada frase i jo he intentat reconstruir la seva obra amb un text molt lluminós, amb un punt de blancor que parla de què li deixem als que ens succeeixen “.
En el seu moment es va anunciar que a Imanol Arias l’acompanyaria en el seu retorn el seu fill Jon Arias, però a causa de compromisos audiovisuals això no ha pogut donar-se i els encarregats d’acompanyar en escena l’actor són Aitor Luna i Guadalupe Lancho. “Pot ser que en algun moment ens trobem amb un cartell de, com als toros, 3 matadors i jo, que seria el subaltern, donat el talent que reuneixen els tres, i que es vagin alternant en la mesura que sigui possible “comenta l’actor, a propòsit de la llarga gira prevista per a La Vida a Palos, no només per territori nacional. Buenos Aires, Montevideo, Rosario, Còrdova o Santiago de Xile són ciutats que ja són dins el pla de viatge. Però a més, la idea és deixar que l’espectacle perduri en el temps i es pugui reprendre més enllà de les dates que ja hi ha tancades. “Serà una peça viatgera, que tingui etapes, que vagi, que vingui, que es guardi, que torni a renéixer i que tingui el mateix recorregut que els meus propers anys de treball, als meus viatges, a la meva vida a pals, i la meva resolució “.
Text: José Antonio Alba
Publicat originalment a TeatroMadrid.com
