La companyia La Peleona estrena aquesta setmana les seves dues primeres obres, L’efecte perfecte i Sota Zero, una a la Sala Beckett i l’altra a la Sala Atrium. Dues peces fosques i inquietants escrites per Carla Torres.
La Peleona neix després d’una trobada a l’Atrium Lab entre Patrícia Mendoza i Carla Torres, dues actrius “amb un punt gamberro” amb ganes d’investigar la comèdia des de la realitat, amb contingut, procurant sempre que no es quedi a la superfície. Aliades després amb Quique Nubiola, busquen l’efecte cubata: que comencis amb un hihi haha, però acabis ben remogut. “Ens agrada remoure consciències des d’una vessant lúdica. És interessant que hi hagi un component de reflexió sense alliçonar”. La “peleona” Torres ho té clar: “el punt paternalista no m’interessa, però si puc fotre’t un cop de puny, te’l fotré”. L’altra part del seu segell és “la veritat actoral”, la familiaritat de l’actor en escena. “Ensenyem el cul i anem a mort amb el que tenim. No fem una tragèdia, fem un espectacle desenfadat, però ens hi comprometem al mateix nivell”. Sense buscar-ho, comencen fortes. L’estrena de les dues primeres obres de la companyia, Sota Zero i L’efecte perfecte, són la mateixa setmana, una a la Sala Atrium i l’altra a la Sala Beckett.
SOTA ZERO, COMÈDIA NEGRA AMB TOCS DE THRILLER
Posa’t al lloc de la Sònia (Carla Torres). Ets en un sopar amb la teva parella, en Miki (Carles Goñi), un calçasses friki-científic de qui no t’hauries fixat mai si no fos perquè el fanfarró del teu ex, en Johnny (Joel Minguet), et va trencar el cor fa 15 anys i va desaparèixer. Ara ha tornat i també és al sopar. Estàs inaugurant el nou pis i hi has convidat també la teva germana, la Cuca (Anna Bellmunt), el teu germà Carlitos i la seva ex-dona, la Marifeli (Patrícia Mendoza), embarassada de 9 mesos i una il·lusió: recuperar-lo. Podria ser -només- una comèdia d’embolics, però no ho és. Carla Torres ha escrit una comèdia amb grans elements de thriller i, per tant, això no queda aquí. Una estona abans de començar el sopar, encara fora de casa, has tingut una discussió amb el teu germà i, per accident, s’ha mort. Vinga, ràpid, què fas? Truques a la policia o tires endavant el sopar? Coi, amb el que t’ha costat organitzar-lo! Ho has encertat. No, no truques el 012, la nevera ja és prou bon lloc per amagar el cos… per ara! (Sí, també tens raó, no podràs aguantar gaire el secret…).
El text, que Carla Torres guardava al calaix des de fa anys, és una comèdia negra “esperpèntica” i amb tocs de thriller “portada al límit”, segons el codirector de l’espectacle, Carles Mallol, un dramaturg i director que ha demostrat amb escreix la seva predilecció per obres fosques i inquietants i que gaudeix, diu, “quan hi ha violència i maten nens”. El sopar familiar acabarà convertit en un sopar de monstres i tots els personatges acabaran pujant al carro de la violència, afegeix Mallol al relat. El cos i el congelador on està guardat, seran un personatge més en aquesta obra que defineix com “un joc que parteix de la veritat, però que alhora t’ensenya en tot moment que és un joc, t’ensenya el teatre”. Una veritat des d’una proposta escènica “que en principi no ho és” ja que per començar, al sopar, no hi ha ni taula. Un pas endavant de la Sala Atrium, on fins ara la comèdia ha tingut escassa presència i on la majoria de textos eren d’autors reconeguts.
ELS ADULTS DESAPAREIXEN A LA BECKETT
Què passaria si un bon matí ens adonéssim que els adults han desaparegut? Aquest és el punt de partida de L’efecte perfecte, a partir del qual un grup de nois i noies es troba per intentar esbrinar què ha passat. Aleshores comença el joc, un joc on també hi entrarà un desconegut que afirma que té els adults i que desafiarà els joves protagonistes d’una obra a mig camí entre el suspens i la ciència ficció que, segons la seva autora, “pretén remoure la consciència de l’espectador plantejant-li algunes qüestions morals sobre l’educació, l’ambició i l’exigència”.
L’espectacle forma part del cicle de teatre jove de la Sala Beckett, on també s’han programat Collectivus de Marta Aguilar interpretada per la companyia Els Malnascuts, i La roulotte (Der Wohnwagen) de Rémi Pradère i Max Grosse Majench, una proposta del P14 de la Volksbühne de Berlín, que porta anys oferint a joves a partir de 14 anys la possibilitat de dedicar-se al teatre.
Text i fotografies: Mercè Rubià / Vídeo: Albert Ibáñez
