La Jove Companyia del TNC porta Tirant lo Blanc a la Sala Tallers en un espectacle pensat per als joves dels 15 als 17 anys que deixa de banda la part èpica, heroica i de batalla per centrar-se en els sentiments.
“He de llegir els episodis amorosos de Tirant lo Blanc i crec que preferiria que m’enterressin” comenta a les xarxes socials una adolescent sobre aquesta obra cabdal de la literatura catalana. Ens ho advertia Enric Cambray, l’actor que encarna el personatge principal a l’obra del TNC: “per aquests joves és una lectura obligatòria i vénen al teatre a desgana amb l’Institut, però hem d’aconseguir captivar-los. No fent-los callar, no amb advertències, sinó enganxant-los intel·ligentment”. Segurament aquesta és la missió més important que tenen els actors de la Jove Companyia, aconseguir que aquests joves que assisteixen a les funcions escolars se sentin atrets per una història que, aparentment, els queda molt lluny en el temps i a la que arriben per obligació. Per l’actor, a qui “posa a to” aquest públic tant difícil, una de les qüestions més fonamentals és evitar de totes totes que s’avorreixin. “Els joves, i jo m’hi incloc, formem part d’una cultura en què si un canal ens avorreix canviem i ja no hi tornem. Passa el mateix amb el teatre, si no els agrada potser li donaran una segona oportunitat, però a la tercera ja no hi tornaran”.
Per fer un Tirant dinàmic i adaptat al públic jove, Pere Planella i Roger Cònsul han agafat les més de 1000 pàgines del llibre i les han reduït a 40 en un llenguatge que, tot i que “pretén semblar antic”, també és proper perquè els adolescents “ho rebin bé”. Per anar al gra a la història de Tirant, diuen, s’han centrat en la tercera part, la de Constantinoble, on poden mostrar-nos com el protagonista, tot i ser un gran militar, emocionalment no és més que “un pobre noi que ha de conquerir la batalla del cos de la dona” o, com ell anomena, “arribar al castell”. I això és el que, segons Cambray, pot fer que els joves connectin amb l’obra. “Aquests joves s’estan enamorant, segurament per primer cop, i ho estan passant malament, com ens passa a tots quan ens enamorem fins que no arribem al castell!”.
Cambray explica que ha intentat construir un Triant “humà”, deixant molt de banda la part èpica, heroica i de batalla per centrar-se en els sentiments “d’un jove ferit per la fletxa de l’amor”, un jove que se’n reia de tots els enamorats i ara s’hi troba. Aquesta humanitat amb què Joanot Martorell va escriure Tirant lo Blanc és precisament un dels motius pels quals Cervantes el considerava el millor llibre de la història. I és que Martorell no va construir uns cavallers que estan en lluita i tensió constant, que sempre moren heroicament, sinó que com deia el mateix Cervantes “dormen i moren al seu llit”. I en aquest sentit l’adaptació de Planella i Cònsul ha volgut ser-ne molt fidel. “Hem mantingut el monòleg final, quan Tirant i Carmesina ja són morts i no passa res”. Els herois moren, però tot segueix.
Cambray està acompanyat de nou actrius, Mar Casas, Laura Fité, Laura Pau, Jèssica Pérez, Mònica Portillo, Lola Sans i Marta Tricuera, que es desdoblen en tots els personatges, Carmesina, la Viuda Reposada, Plaerdemavida però també l’Emperador, soldats, pintors, mariners o escuders.
LA JOVE COMPANYIA ENCARA “NECESSITA MILLORAR”
La ITNC-Jove Companyia va néixer la temporada passada en complicitat amb l’Institut del Teatre amb la voluntat “d’investigar i sistematitzar els codis interpretatius d’un actor clàssic català”. Per l’estrena de la companyia van optar per El Cantador de Serafí Pitarra, que tot i rebre nombrosos elogis a nivell artístic, no va esquivar les crítiques per l’escassa retribució dels actors en forma de beca. En aquesta segona edició, això ha canviat, i a partir de l’estrena de l’espectacle i durant la posterior gira, els actors passen d’obtenir una beca formativa, a un contracte professional. Malgrat això, encara hi ha alguns aspectes que, segons alguns dels integrants, caldria millorar. Pere Planella, per exemple, proposava durant la presentació que en properes edicions algun actor o actriu amb trajectòria s’integrés al repartiment, per tal que els joves puguin treballar amb actors amb anys d’experiència. Enric Cambray també es mulla i assegura que “el diàleg entre l’Institut i el TNC és molt positiu, però hauria de començar abans, no quan ja estàs llicenciat”. L’actor reconeix que s’esperava un procés formatiu més encaminat al “reciclatge professional” que permetés “fer coses que no hem pogut fer a l’Institut”, però que en canvi s’ha trobat fent coses que sí que havien treballat durant la carrera. “És només el segon any, i per tant tot és molt prematur, però és positiu fer una crítica d’allò que es pot millorar”, diu l’actor.
Text: Mercè Rubià / Fotografies: David Ruano / Vídeo Albert Ibáñez
