Quatre anys més tard de la seva última producció Les Antonietes tornen al Teatre Akadèmia amb Kiss me love, una obra escrita pel seu director, Oriol Tarrasón, i que parteix de l’experiència real viscuda pel seu pare, que fa deu anys va perdre la memòria del present. A partir d’aquest fet, l’autor ha creat una comèdia emotiva i vitalista, que tracta temes com la dependència o la realització personal a través de l’art.
Escena de l’espectacle ‘Kiss me love’
“És una obra de teatre vitalista, al mateix temps que la veiem assistim a un concert i arribem a la conclusió que val la pena continuar fent teatre, val la pena ajudar, val la pena dependre l’un de l’altre”, comenta Tarrasón: “Per això el títol és Kiss Me Love, perquè val la pena estimar-se i d’això tracta l’obra”. L’espectacle compta amb quatre cançons escrites especialment per a l’ocasió pels músics Ferran González i Jorge Cabrera amb lletres del mateix director i autor de l’espectacle.
Oriol Tarrasón: “La cultura genera empatia i l’empatia és el que ens pot salvar com a societat”
La peça de les Antonietes també reflexiona sobre la necessitat del teatre i de l’art en general: “La cultura justament serveix per posar-nos a la pell dels altres de manera que puguem entendre’ns tots”, explica el director, i afegeix: “La cultura genera empatia i l’empatia és el que ens pot salvar com a societat”. Amb Kiss me love la companyia s’allunya de l’adaptació de clàssic, que tant els a caracteritzat durant la seva trajectòria, i aposten per una història de proximitat: “Tornem a aquestes petites coses que passen al costat de casa”, comenta l’actriu i integrant de la companyia, Annabel Castan: “En aquest món on tot va tan de pressa, està bé parar i veure qui tinc de veí al costat. Aquestes petites històries que passen i ens toquen de prop”. Completen el repartiment Pep Ferrer i Ignasi Guasch.
Kiss me love forma part de la trilogia sobre la família d’Oriol Tarrasón que va començar amb Un dia qualsevol que parla de la seva àvia i que acabarà amb Un ocell sobre la pluja que parla sobre ell mateix: “Com a director el que més m’interessa de la feina que fem amb Les Antonietes és la possibilitat de fer comprendre al públic que el teatre és un art necessari”. “Crec que a més d’entretenir, el teatre ha de servir perquè la societat expressi els seus conflictes i les seves pors i ajudar-nos a avançar tots junts cap a una vida més equilibrada”, puntualitza Tarrasón.
El retorn de Les Antonietes
Maria Ibars i Annabel Castan van formar Les Antonietes l’any 2007, un projecte al qual un any més tard s’hi va sumar el director Oriol Tarrasón, que es va convertir en el director habitual de la companyia. Des de llavors les hem pogut veure en projectes com El mal de la joventut de Ferdinand Brückner, la seva primera producció a la desapareguda Sala Muntaner, on també van estrenar versions de clàssics com Molt soroll per no res o Vania. També van coquetejar amb el Teatre Lliure, on van estrenar Somni americà, i amb altres sales com La Villarroel o l’antic Escenari Brossa (actual Centre de les Arts Lliures), escenaris on han presentat projectes com Mambo, Othelo o Un dia qualsevol.
Més informació, imatges i entrades a:
