Les claus del Grec 2015: de Platel i Mouawad a Lorca i Català

Mercè Rubià

Amb més de 100 espectacles, l’aposta del Festival Grec d’enguany és una major presència internacional, més coproduccions i la voluntat de no només importar, sinó també donar la possibilitat a les companyies catalanes de treballar amb equips internacionals. Ho explicava a la presentació d’aquest dijous el seu director, Ramon Simó, que també en destacava l’aposta per programar espectacles híbrids entre diferents disciplines i per un teatre compromès que, sense renunciar al llenguatge contemporani, faci una mirada al passat per entendre el futur. Tot això, a més, intentant que cada cop els espectacles estiguin més agrupats al voltant de Montjuïc, obrint les portes a la col·laboració a teatres com La Vilella, la Sala Hiroshima o El Polvorí i portant espectacles a la plaça Margarita Xirgu, davant del Teatre Lliure i el Mercat de les Flors. Us oferim una selecció d’alguns imprescindibles.

TEATRE_BARCELONA-la_voix_humaine-REVISTA_1

1. IDIL·LIS INTERNACIONALS

Alguns dels noms de l’escena internacional que més han impactat i entusiasmat les últimes edicions del festival, tornen al Grec posant de relleu el seu idil·li amb la ciutat.

IVO VAN HOVE, La voix humaine

Un d’ells és Ivo van Hove, que el públic barceloní va descobrir amb unes Tragèdies romanes de sis hores el 2013 i un The fountainhead que es va convertir en un dels millors espectacles de l’edició de 2014. Ara arriba amb La voix humaine, un espectacle molt més íntim que convida l’espectador a fer de voyeur d’una tragèdia amorosa narrada a cop de telèfon.

ALAIN PLATEL, En avant, marche!

Un altre dels noms internacionals que els espectadors més fidels tenen ben apuntat és Alain Platel. Va impactar amb el seu Coup fatal al Temporada Alta i amb Tauberbach al Grec. Ara el festival hi coprodueix En avant, marche!, un espectacle de teatre musical on hi col·laborarà la Banda Municipal de Barcelona.

PEEPING TOM, À louer

El seu Vader (Pare) al Grec passat li va merèixer els aplaudiments més sonors. Abans, el 2012 ja havia entusiasmat amb Vanderbranden. Peeping Tom, que barreja dansa i teatre amb atmosferes cinematogràfiques i el virtuosisme dels seus ballarins porta ara un dels seus primers espectacles, À louer.

WAJDI MOUAWAD, Soeurs

L’idil·li dels espectadors barcelonins amb Mouawad no ve del Grec, com els anteriors, sinó més aviat de l’Incendis que va aixecar Oriol Broggi i que aquest juliol tornarà a la Biblioteca de Catalunya. Ara, però, arriba amb una obra que forma part d’un altre cicle, Domèstic, que s’inicia amb Seuls (es va veure durant escassos dies al Teatre Lliure) i segueix amb Soeurs, una obra que aborda la humiliació que suposa no poder parlar lliurement la llengua materna.

COMPAGNIE XY, Il n’est pas encore minuit…

Ramon Simó assegura que aquest és un dels millors espectacles de circ que es pot veure actualment arreu del món. Però no només això, sinó que també aconsegueix transmetre un discurs sobre la comunitat i la relació individu-col·lectiu a través de les seves acrobàcies. Una companyia que el 2012 va aixecar el públic de la cadira amb Le Grand C.

TEATRE_BARCELONA-un_cel_de_plom-REVISTA_1

2. MIRAR EL PASSAT PER ENTENDRE EL PRESENT

Ramon Simó, director del festival, està convençut que en el teatre actual hi ha una tendència clara de revisió del passat per entendre el present, sense per això renunciar al llenguatge contemporani.

NEUS CATALÀ, Un cel de plom

Carme Martí va novel·lar amb gran saviesa la vida de resistència i dignitat de Neus Català, lluitadora antifeixista, exiliada, membre de la resistència francesa i supervivent del camp d’extermini de Ravensbrük. Ara Josep Maria Miró n’ha fet una dramatúrgia perquè Mercè Arànega la porti a l’escenari.

FEDERICO GARCÍA LORCA, Federico García

La flamant Sala Hiroshima s’estrena al Grec amb una obra de Pep Tosar que relata els últims dies de la vida del poeta i dramaturg Federico García Lorca. Una cantaora, un bailaor i una guitarra flamenca acompanyaran l’actor en una proposta que posa en relació les vivències personals i les obres compostes en cada moment.

SALVADOR ALLENDE, La imaginación del futuro

La companyia xilena La re-sentida porta una ficció políticament incorrecta que explora el passat del seu país per reflexionar sobre el present. Un grup de ministres arribats del present intenten assessorar Allende per salvar el seu govern i aconseguir que el país s’estalviï disset anys de sagnant dictadura.

TEATRE_BARCELONA-2015_possibilitat-REVISTA_1

3. RETRAT SOCIAL A TRAVÉS DEL TEATRE, LA DANSA I EL COMPROMÍS

Tres propostes ben diferents que s’endinsen en la vida de les persones per tal de respondre preguntes sobre la realitat social dels barris, les dones, el país o fins i tot la societat europea.

MILO RAU, The civil wars

Milo Rau presenta una radiografia de la societat europea en un muntatge sense concessions. A través de les vivències de quatre actors als que convida a fer servir les seves pròpies biografies de manera particular, mostra una vella Europa a les acaballes que encara no sap què és el que vindrà.

LA COMPAGNIE DES HOMMES, 2015 com a possibilitat

Com ja han fet a París i Avinyó, el director Didier Ruiz i el coreògraf Tome Vergés s’uneixen a una vintena de joves barcelonins d’entre 15 i 20 anys per parlar, a través de les seves vivències, de la ciutat, del barri on viuen, dels seus somnis i la seva vida quotidiana.

SOL PICÓ, W.W. (We Women)

La coreògrafa Sol Picó ha preguntat a dones de mig planeta què vol dir, per elles, ser dona. Les respostes, però, no són per escrit, sinó a través de la dansa, la música o vídeos. A partir d’aquí ha construït un projecte col·laboratiu amb preguntes punyents com aquesta: com és possible que en ple segle XXI encara convisquem amb algunes tradicions que permeten la vexació de la dona?

TEATRE_BARCELONA-carroussel-REVISTA_1

4. L’ESCENA CATALANA

LA REIAL, CaRRoussel

Una de les experiències més sorprenents del festival arriba de la ma de La Reial, la companyia creada per Laia Alsina i Jordi Centellas que busca sempre nous espais i formats d’exhibició escènica. Ara s’ha aliat amb escriptors com Marta Rojals, Màrius Serra, Imma Monsó per construir històries de només 10 minuts que ens explicaran dalt de cinc cotxes que formaran un carrusel per a amants del teatre, acompanyat de la música del Lisboa Zentral Cafè.

LLUÏSA CUNILLÉ, El carrer Franklin

El Grec, pel Teatre Nacional, és sinònim de comèdia esbojarrada. Si a l’edició de l’any passat presentaven L’eclipsi, una delirant comèdia operística, enguany és el torn d’El carrer Franklin. Lluïsa Cunillé signa una comèdia boja sobre la crisi i els desnonaments que dirigeix Josep Maria Miró. Xavier Albertí, Oriol Genís i Lina Lambert, entre altres, seran cada dia a l’escenari amb un convidat diferent cada funció.

LA CALÒRICA, Bluf

Una de les companyies més interessants del panorama actual, encapçalada pel dramaturg Joan Yago i el director Israel Solà, presenta l’espectacle guanyador del Premi Quim Masó 2014. Gamberro i explosiu, Bluf s’inspira en el món de la novel·la gràfica per parlar-nos d’una vida que no havíem somniat.

Text: Mercè Rubià / Fotografies: Festival Grec

Escrit per

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats
Les millors obres de teatre familiar de Barcelona

Les millors obres de teatre familiar de Barcelona

L’escena de teatre infantil i familiar de Barcelona té una llarga tradició: aprofita-la, treu-los de casa i porta’ls a un dels molts espais culturals que programen espectacles per a diferents […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!