Que el riure és una de les millors teràpies i proporciona grans beneficis a nivell físic és una evidència. En temps de pandèmia i restriccions us proposem tres propostes imprescindibles que et despertaran un somriure.
’53 diumenges’: les baralles entre germans
Cesc Gay continua explorant els problemes i les debilitats de les classes mitjanes urbanes a 53 diumenges. Aquesta és la segona incursió als escenaris del cineasta, guionista, autor i director teatral, on reedita l’èxit que va aconseguir amb Els veïns de dalt (i Sentimental, la versió cinematogràfica). Aquest cop posa els seus diàlegs afilats i irònics en boca de tres germans que han de decidir què fan amb el seu pare, un home gran que sovint es perd, es descuida de les coses i ha agafat el mal costum d’ensenyar el penis a una veïna. Sabem que l’amor fraternal és immens, però aquest estret lligam familiar és també un camp de batalla on els límits es poden sobrepassar fins a extrems insospitats.
‘Les dones sàvies’: un festival interpretatiu al Maldà
349 anys després de la seva estrena, la comèdia Les dones sàvies, de Molière —considerat un dels principals comediògrafs teatrals—, torna a fer esclafir de riure els qui la veuen. Per què? Per la deliciosa adaptació que Ricard Farré i Enric Cambray n’han fet, i que gira per Catalunya des del 2016. Els dos actors interpreten els vuit personatges d’aquesta delirant proposta que carrega contra la hipocresia dels falsos intel·lectuals i els pedants, aquells que necessiten presumir d’una saviesa elevada. Ho fan amb un ritme frenètic i amb una hilarant versió del text signada per Lluís Hansen, que, a banda d’adaptar el text als nostres dies, així com la temàtica i l’enfocament de la comèdia, hi ha afegit múltiples picades d’ullet a l’actualitat i també cançons. És una perla de la cartellera que no pots deixar escapar!
‘T’estimo si he begut’: els contes d’Empar Moliner en un bingo
Empar Moliner, l’escriptora, articulista i col·laboradora totterreny dels mitjans de comunicació catalans, publicava l’any 2004 el recull de contes T’estimo si he begut. Hi feia gala del seu afilat sentit de l’humor, de la capacitat per retratar les contradiccions de la nostra societat, de l’amargor que envolta moltes relacions de parella i dels límits de la correcció política. És divertidíssim i, com havia de ser, el va aclamar la crítica i el van premiar en diverses ocasions. Més d’una dècada després, serveix d’inspiració a les companyies La Brutal, Dagoll Dagom i T de Teatre per emprendre la seva primera aventura escènica juntes. El T’estimo si he begut que pots trobar al Poliorama és un espectacle amb sis cançons d’Andreu Gallén —nom imprescindible dins del musical català dels darrers anys— que prometen dues hores de diversió a costa de les petites misèries quotidianes.
