Per Denise Duncan / @DeniseDuncan
És 8 de març. Moment candent per parlar de feminisme, sobretot de feminisme transversal, interseccional… i de feminismes negres. Però no tingueu por, no faré una tesi sobre el tema, sinó que us explicaré (amb casos pràctics) que les dones negres feministes fem coses a Catalunya. En aquest cas teatrals i audiovisuals.
Som-hi:
Adeline Flaun i Yolanda Sey: ambdues formen part del repartiment de la pel·lícula La dona Il·legal de Ramon Térmens. La història parteix de la mort d’una dona en un CIE (Centre d’internament d’Estrangers) i es troba actualment en procés de rodatge. L’Adeline va acabar fa poc la temporada de L’habitació del costat a La Villarroel i la Yolanda (juntament amb la Kathy Sey) van estar fa uns mesos al Teatre Nacional de Catalunya amb Els Jocs Florals de Canprosa.
Carol Muakuku: l’any que ve formarà part del repartiment d’una obra al Teatre Nacional de Catalunya i, encara que no podem donar més detalls, la part més interessant és que el seu personatge no està descrit al text com una dona racialitzada. Celebrem que TNC es llanci a fer posades en escena amb repartiments diversos, com ja és habitual al panorama escènic d’altres grans ciutats com Londres o Nova York! La Carol també està treballant en la posada en marxa d’una escola de teatre al barri de Les Corts anomenada Shakespeare and friends.
Kelly Lua: La Kelly estrenarà el seu monòleg Carolina o la doma del leopardo, basat en el personatge real de Carolina Maria de Jesús, escriptora brasilera de principis del segle passat. Els seus escrits van ser traduïts a quinze idiomes i, així i tot, ha estat silenciada dins de la història oficial per parlar de temes que… bé, que incomodaven a diversos col·lectius. Aquest monòleg s’estrenarà al 24 de maig al Black Barcelona, i la seva estrena a una sala de Barcelona està pendent de confirmació. També es troba a punt de presentar Palabra de una negra, espectacle de poesies i cançons, a Sant Quirze.
Maisa Sally-anna Perk: La Maisa està treballant en dos espectacles. El primer és El cielo no tiene límites del que farà una primera presentació aquest diumenge 10 de març. L’espectacle és per a públic infantil i juvenil i està basat en la vida de l’afroamericana Katherine Johnson, física, científica espacial i matemàtica que va treballar a la NASA. L’obra estarà disponible en castellà, anglès i holandès. El segon espectacle és Carolina o la doma del leopardo juntament amb la Kelly Lua. La Maisa forma part de la Companyia No som Whoopi Goldberg.
Nêga Lucas: A més de tenir dos llibres de poesia (Naïf i Echi nella grotta dell’io), la Nêga està treballant en un monòleg poètic anomenat Cotovia juntament amb el Luiz Felipe Lucas. També té el projecte musical Nêga in blue, una interpretació -a la seva manera- d’un variat repertori de clàssics del blues. Tots dos espectacles estan pendents de data d’estrena.
Sílvia Albert: A part de seguir amb les funcions (ja porta més de 100 representacions) de No es país para negras, la Sílvia està preparant dos espectacles nous que giren al voltant de diversos aspectes de la negritud. La Negra Tomasa és un monòleg que explica la història de la Tomasa, inspirat en la festa dels Indians de la Palma de Gran Canària (s’estrenarà a Bilbao el 13 d’abril). Aquesta primera proposta és de petit format per poder arribar a la quantitat més gran de gent possible. La Sílvia també està enfeinada amb Blackface (es podrà veure a la Sala Fènix del 4 al 21 de juliol).
Yolanda Sikara: La Yolanda treballa habitualment com a actriu i cantant, i des de fa uns anys està desenvolupant (juntament amb altres professionals) un projecte de sèrie televisiva on els protagonistes principals són afrodescendents. No us explicarem més detalls, ens agrada el ‘hype‘, però esperem que aviat puguem anunciar la sèrie amb “bombos y platillos”. I si coneixeu alguna productora famolenca de noves idees… s’escolten suggeriments.
Acabo amb mi. Jo, Denise Duncan, també sóc una dona negra i faig coses. Estaré presentant (juntament amb La Pulpe Teatre) l’espectacle Negrata de merda, de la meva autoria i direcció, del 29 de maig al 16 de juny al Teatre Tantarantana. A més, estic en procés d’escriptura d’un text anomenat Banzo, l’alè de les ancestres (títol provisional).
Espero que hàgiu pres nota de les propostes de totes aquestes actrius i creadores escèniques negres. Seguirem treballant des de la nostra trinxera: les arts escèniques i audiovisuals, i ens encantaria comptar amb la vostra complicitat. Per cert, totes les dones citades aquí formem part del col·lectiu antiracista i feminista Tinta Negra.
