Aquest juny torna al Liceu una de les òperes italianes més celebres i representades.
Paco Azorín signa el muntatge, que ja es va representar la temporada 2013-2014, i que amb una posada en escena fidel a l’original atorga gran protagonisme als cantants i els fa connectar amb el públic.
“Jo no opto per proporcionar una monumentalitat èpica, sinó per cedir protagonisme als cantants, apropant-los sempre al públic”. Son paraules de Paco Azorín, la posada en escena del qual s’ha dit que manté un perfecte equilibri entre allò “clàssic i trencador” (Javier Blánquez, El Mundo) o que “destaca pel seu atreviment i complexitat conceptual” (Fernando Sans Rivière, La Razón).
Dos repartiments brillants formats per Liudmyla Monastyrska, Tatiana Serjan, Jonathan Tetelman, Roberto Aronica, Erwin Schrott i Lucio Gallo, donaran vida al triangle amorós entre Tosca, Cavaradossi i Scarpia. I l’actual director de l’Òpera i el Ballet Nacional de Noruega el mestre John Fiore dirigirà per primer cop l’Oquestra Simfònica del Liceu, que s’acompanyarà del Cor del Liceu i el conjunt VEUS – Cor Infantil Amics de la Unió.
Tosca és un melodrama en tres actes i llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa que es va estrenar el 14 de gener de 1900 al Teatro Costanzi de Roma. A Barcelona arribaria dos anys més tard, el 30 de març de 1902. El darrer cop que es va fer al Liceu va ser el 25 de març de 2014, on s’ha representat 176 vegades.
Ens situa a la Roma de l’any 1800, en ple caos polític. El republicà Cesare Angelotti fuig de la presó per refugiar-se a la basílica de Sant’Andrea della Valle, on l’artista Mario Cavaradossi l’ajuda a amagar-se. El Baró Scarpia, cap de policia, sospita que Mario ha ajudat en la fuga d’Angelotti i convenç Floria Tosca, a qui estima secretament, que el seu estimat Mario l’ha traït. Quan ella va reunir-se amb ell, Scarpia la persegueix, captura el pintor i el condemna a morir. Només si Tosca accedeix als reclams sexuals del baró, Mario podrà salvar-se. Tot i això, el destí dels dos estimats serà fatídic. Ni Cavaradossi podrà evitar l’afusellament, ni ella la tristesa i el seu conseqüent suïcidi.
Tosca ha passat a la posteritat per ser una de les òperes més representades arreu i per moments musicals memorables com l’ària del segon acte “Vissi d’arte”, on Tosca canta desesperada arran del xantatge sexual del Baró, o com l’ària per a tenor “E lucevan le stelle”, on Cavaradossi assumeix el seu fatídic destí.
