El fado ha aconseguit, en pocs anys, popularitzar-se i trencar totes les barreres culturals i geogràfiques. El gènere lusità ha fet un salt estel·lar que l’ha portat dels laments cantats dels esclaus, als viatges d’ultramar, passant per petites tavernes de mala mort a Lisboa. Va donar el tret de sortida a la Revolució dels clavells (el tema Grândola, Vila Morena va passar més endavant al repertori essencial de grans artistes del fado) i ara ocupa els escenaris dels teatres més prestigiosos d’arreu del món, on s’ha consolidat com un producte cultural de masses. Avui en dia és considerada una de les músiques folk més populars i apreciades, i fadistes com Mariza, Amália Rodrígues, Dulce Pontes, Ana Moura, Cristina Branco, Kátia Guerreiro o Mísia són considerades estrelles internacionals. ¡Fado money, man!
Però quin és l’orígen d’aquesta música tradicional, nostàlgica i fatalista, que ocupa una posició privilegiada a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, elaborada per la UNESCO? No cal donar-hi massa voltes, si tens en compte que llegeixes aquesta notícia a TeatreBarcelona. Exacte: el fado va néixer als teatres.
El Festival de Fado de Barcelona, que se celebra els dies 5 i 6 d’octubre a la Sala Barts i al Museu Marítim de Barcelona, pretén promoure la llengua, la cultura i la marca Portugal. Els actes centrals seran els concerts de Cristina Branco (5 d’octubre, 20.30 h) i Antonio Zambujo (6 d’octubre, 20.30 h), dos dels noms més destacats de l’escena fadista internacional. I no és una exageració: Zambujo està nominat als premis Grammy Latino 2019, al costat de noms com Alejandro Sanz, J. Balvin o la mateixa Rosalía.
Enguany el Festival centra les activitats complementàries amb què volen difondre la cultura lusitana en el fado i el teatre. Bé perquè li va donar un protagonisme absolut, o perquè el va integrar en continus contexts musicals de revistes i operetes, el teatre va ser decisiu per a promoure el desenvolupament del gènere, popularitzar-lo i impulsar l’enregistrament fonogràfic dels primers repertoris fadistes, aquells que avui ja formen part de la memòria cultural col·lectiva.
Durant els dos dies de la cita amb la cultura portuguesa es podrà visitar al Museu Marítim l’exposició “El fado i el teatre” produïda pel Museo del Fado i per la EGEAC.
Per aprofundir una mica més en aquesta relació artística entre música i escena, Ricardo Bóia oferirà la conferència gratuïta “Fado y teatro”, a la sala d’actes del Museu Marítim de Barcelona el pròxim 5 d’octubre a les 18.30h.
Com és habitual, també hi haurà un forat pel cinema i durant els dies del festival es projectarà en el mateix Museu Martítim la pel·lícula de Francisco Ribeiro: “Pátio das Cantigas”.
