Per Jordi Vilaró
En el vintè aniversari de la reobertura del Liceu després de l’incendi del 1994, la temporada començarà amb una producció pròpia de la darrera òpera de Giacomo Puccini, Turandot, una interessant i potent estrena en versió de l’exmembre de La fura dels baus, Franc Aleu, i que compta amb un repertori espectacular: Josep Pons, director musical del Liceu, dirigirà l’orquestra de la casa i l’acompanyaran un grup d’intèrprets que costa de distingir quin pertany al primer cast i quin al segon, atesa la qualitat de totes les veus: Irene Théorin i Lise Lindstrom en el rol de Turandot, Jorge de Leon i Gregory Kunde en el de Calaf, i Ermonela Jaho i Anita Harzig en el de Liù, però és que fins i tot el rol de baix (Timur) té un desdoblament de luxe: Alexander Vinogradov i Ante Jerkuniça. Des d’un punt de vista vocal, aquest és sens dubte el muntatge de l’any!
Un altre dels atractius de la nova temporada serà poder tornar a gaudir del clàssic “pack” verista Cavalleria Rusticana (Pietro Mascagni) / Pagliacci (Ruggero Leoncavallo) en una producció del ROH Covent Garden, en versió de Damiano Michieletto, i amb un repartiment atractiu també que inclou, entre d’altres, la magnífica soprano dramàtica russa Elena Pankratova i el mític tenor líric francès, Roberto Alagna.
Richard Wagner torna a la ciutat més wagneriana del sud d’Europa després d’una temporada “deswagneritzada”. Que aquest retorn es produeixi amb una de les òperes més belles que va compondre el músic de Leipzig, com és Lohengrin, sempre és un motiu de satisfacció. La versió que porta el segell de la besneta del compositor, Katharina Wagner, es preveu interessant i encara més en veure que la direcció musical va a càrrec de Josep Pons i la parella protagonista la formen el cèlebre tenor líric wagnerià Klaus Florian Vogt i la grandíssima soprano dramàtica Evelyn Herlitzius, aquella majestuosa Elektra que ens va captivar fa tres temporades al Liceu! Aquesta òpera esdevé sens dubte una altra de les fites imprescindibles de la temporada.
D’altra banda, el millor compositor de tots els temps -els que em coneixeu ja m’enteneu- també torna al Liceu després d’una “imperdonable” temporada absent. Com Puccini, el retorn de Wolgang Amadeus Mozart a l’escenari barceloní es produirà també amb la representació de la seva darrera òpera, La clemenza di Tito. El muntatge va a càrrec del gran David McVicar, tota una garantia d’intel·ligència, funcionalitat i bona química entre intèrprets i escena.
Un altre dels grans moments de la temporada serà l’estrena d’Alcione, de Marin Marais, una altra òpera barroca escenificada (enguany hem gaudit de Rodelinda de Händel), però amb la particularitat que serà el primer cop que es representi després de la seva estrena al segle XVIII! Amb un entramat escènic espectacular (amb números circenses inclosos) i una direcció orquestral a càrrec de Jordi Savall, aquest muntatge, que és tota una incògnita, pot esdevenir la gran sorpresa de la temporada.
Torna la sarsuela al Liceu amb el clàssic d’Amadeu Vives, Doña Francisquita. Posats a triar entre el “género grande”, però, potser en aquest vintè aniversari hauria tingut més sentit programar El giravolt de maig, de Josep Carner/Eduard Toldrà i compensar així aquell intent frustrat de representació del 2012. El “segell Lluís Pasqual”, però (la versió la signarà el director reusenc), deu haver pesat a l’hora de fer la tria i garantir l’èxit del producte.
Amb les òperes de Gioachino Rossini succeeix una mica com amb les obres de teatre de Tennessee Williams; tot i que el dramaturg americà tingui escrites -i estrenades!- quasi 70 obres de teatre, sempre s’acaben programant les tres mateixes. Amb el geni de Pesaro passa si fa no fa el mateix: tot i escriure 38 òperes, de representades bàsicament només solem veure La cenerentola, alguna de les dues de tema turc (L’italiana in Algeri o Il turco in Italia) i la sempiterna Il barbiere di Seviglia, que aquest any es representarà un cop més al Liceu.
En aquesta mateixa línia popular torna també l’òpera més representada de la història del Liceu (i la més espectacular de Giuseppe Verdi): Aida. Sota la direcció de Thomas Guthrie, aquesta producció comptarà amb la històrica escenografia de Mestre Cabanes (un altre homenatge dels vint anys). Hi ha, però, dos aspectes atractius més d’aquest muntatge: la soprano nord-americana Jennifer Rowley, una soprano spinto que va triomfar fa dues temporades al Met interpretant Tosca -i que alternarà el rol d’Aida amb la magnífica soprano dramàtica Angela Meade- i la meravellosa mezzo francesa Clémentine Margaine -que ens va deixar bocabadats fa dues temporades amb la Leonor de La favorite de Donizetti- que interpretarà el rol d’Amneris.
L’enèsima reposició de la Carmen de Calixto Bieito respon també a l’homenatge dels vint anys. Per més que aquest sigui un dels muntatges més amortitzats de la història del Liceu (20 anys voltant pels teatres lírics d’arreu), la presència de Charles Castronovo en el rol de Don José, de la mezzo georgiana Anita Rachvelishvili i altra volta de Clementine Margaine (totes dues s’alternaran en el rol de Carmen), juntament amb el sempre solvent Simon Orfila en el paper d’Escamillo, garanteixen un atractiu vocal notable al muntatge.
Aquesta temporada només hi ha una òpera en versió concert: Semiramide, de Rossini (en versió concert sí que podem trobar un repertori rossinià més ampli), que comptarà amb la sempre magnífica Joyce Didonato en el rol principal de la reina babilònica. Només per poder gaudir del talent, la bellesa del cant i de la immensa simpatia de la mezzosoprano de Kansas, paga la pena d’anar-hi!
Per últim, un dels principals atractius de les temporades teatrals és l’estrena d’òperes contemporànies poc representades, inèdites o noves. En aquest apartat, la temporada que ve només n’oferirà una mostra, però això sí, brillant i atractiva: la història d’amor del cavaller Tirant lo Blanc i la seva estimada Carmesina a Diàlegs de Tirant e Carmesina, una òpera breu el llibret de la qual ha estat escrit pel dramaturg Marc Rosich i la música l’ha compost el jove i talentós compositor reusenc Joan Magrané.
