Actors, ballarins, directors i coreògrafs com Lluís Homar, Cesc Gelabert, Iván Morales, Àlex Serrano, Joan Yago, Aleix Fauró o Lluís Pasqual s’han sumat al ‘Manifest per una democratització urgent i real de les institucions culturals’ que 154 professionals de la cultura han fet públic per alertar del “procés d’aculturització” que viu Barcelona.
El manifest, que també està signat per personalitats del món de la cultura com Juan Goytisolo, Juan Marsé, Oriol Bohigas, Antonio Negri, Slavoj Zizek, Frederic Amat o Maruja Torres, considera que “la tendència a instrumentalitzar les institucions culturals sembla ser un mal endèmic”, amb la vista posada en els casos del CCCB, el Macba i la Fundació Antoni Tàpies. “Tres institucions que han destacat pel seu impacte a la ciutat i la seva projecció internacional” i que han funcionat com “un veritable servei públic”, però que ara, “amb el recent canvi en la direcció del CCCB per càrrecs de partit; el cop de mà en el Macba, assestat amb nul·la transparència; les convocatòries de concursos per a la direcció de museus i centres d’art en els que es privilegia de manera equívoca el perfil local del director, i els jurats dels quals, de composició dubtosa, són merament consultius deixant les decisions finals en mans dels càrrecs polítics –essent ara el Macba l’ultim exemple escandalós– són alguns símptomes de la tendència irrefrenable a buidar els centres culturals de la seva responsabilitat intel·lectual”.
A més, denuncien que “les retallades als pressupostos culturals públics dels últims set anys hi han aprofundit la precarietat estructural que està asfixiant la possibilitat de sostenir projectes institucionals significatius i transformadors”. És per això que, al seu parer, “els professionals de la cultura realment compromesos amb un projecte democràtic, emancipador i progressista” han de deixar de banda les seves diferències per fer front “al procés d’aculturació que està promovent l’actual tecnocràcia dirigent”. “No podem ser còmplices de la desertització cultural de Barcelona”, diuen, on fins i tot, diuen, “el capital cultural públic acumulat està sent dilapidat”.
