Qui ho havia de dir que Lola Flores seria la protagonista d’un dels grans clàssics de la literatura catalana, la Colometa de La plaça del Diamant. De fet, quan el Teatro Español li ho va proposar a Joan Ollé, ni s’atrevia a demanar-li. Però Joan Manuel Serrat, amic d’Ollé i admirador dels Flores, tenia clar que el paper havia de ser per a ella i la va convèncer amb una trucada de matinada. D’això ja en fa mesos i ara, després de l’èxit a Madrid i una gira per diverses ciutats, arriba al Teatre Goya del 9 d’abril al 3 de maig.
Lolita Flores no és, però, la primera Colometa que el director porta dalt de l’escenari. Montserrat Carulla, Rosa Renom i Mercè Pons -en el mateix espectacle-, i després Ana Belén a Madrid i Jessica Lange a Nova York, han interpretat la protagonista de l’obra de Mercè Rodoreda en la seva adaptació en format de monòleg. El director, però, no s’està de dir que Flores és la millor Colometa que ha vist. “No l’interpreta, sinó que l’encarna; és una màquina expressiva, els millors ulls que he vist al teatre!”
La plaça del diamant és un relat fidel dels anys de postguerra on la protagonista, Natàlia, una noia òrfena de mare que se sent perduda al món, després de veure marxar i morir els seus estimats, passarà gana i dificultats per tirar endavant el fills. Una dona que en representa moltes d’altres a qui va tocar viure una època molt dura. “Si Rodoreda hagués nascut en un país seriós la Colometa seria com Madame Bovary”, reivindica Joan Ollé, que en destaca la excepcional escriptura de l’autora.
Flores, que en un principi no veia clar d’afrontar el repte perquè “és una gran responsabilitat”, explica que a la Colometa “o te la passes pel fetge, o és impossible fer-la i posar-se a la seva pell”. “He buscat la seva veu, la seva manera de moure’s… Com que no he estudiat, busco dins meu què puc tenir en comú amb aquest personatge”. Acompanyada d’un únic banc i la música de Pascal Comelade, Flores assegura que ha après a trobar una altra manera de parlar, a no moure’s, a comunicar sense gesticular. En aquest sentit, el director torna a trobar-li les virtuts: “És una senyora de veritat. La veritat presideix la seva vida i la porta a l’escenari en un camí impecable”.
Encara que després de l’èxit d’aquest espectacle li han plogut les ofertes, de moment la cantant i actriu només n’ha acceptat una, La asamblea de las mujeres que aquest agost dirigirà Juan Echanove al Teatro Romano de Mérida con dirección. Vol seguir, diu, durant tot el temps que pugui amb la Colometa, i portar-la de gira arreu de l’Estat.
Text: Mercè Rubià
