Sopa de pollastre amb ordi és el plat més típic i freqüent de la família Khan. Un àpat de subsistència per aquesta família obrera anglesa, protagonista del darrer espectacle produït per La Perla 29, que podrem veure a la Biblioteca de Catalunya a partir del dia 14 de febrer.
En l’única localització del menjador del domicili familiar, descobrirem la història d’aquesta família, durant 20 anys; des del 1936, coincidint amb la manifestació antifeixista del barri obrer londinenc d’East End, fins al 1956, any de l’alçament anticomunista d’Hongria. L’implacable pas del temps provocarà la progressiva degradació de les conviccions, somnis i ideals polítics de cada un dels membres de la família, en paral·lel a la desintegració i fragmentació del nucli familiar.
EL TEXT
Ferran Utzet ( – director- Dansa d’Agost, Un obús al cor) i Llàtzer Garcia (Els nens desagraïts, La Pols) adapten aquest text escrit el 1958. L’autor és el dramaturg anglès Arnold Wesker, membre destacat dels ‘joves airats‘ (Angry Young Men), col·lectiu que va protagonitzar una revolució artística als anys 50, amb els seus textos teatrals sobre la decepció ideològica de les classes populars de l’Anglaterra de postguerra. Utzet, també director d’aquest muntatge, explica que una de les coses que més el va captivar de l’obra, és que no es queda en la descripció dels símptomes d’un conflicte en el present, sino que es submergeix en les arrels, en el passat, per acabar construint una perspectiva vital familiar de 20 anys.
QUI ÉS QUI?
Els personatges de Sopa de pollastre amb ordi són 7 membres d’una família que un dia van lluitar junts per construir un món millor. Harry (Lluis Villanueva) és el pare de la família Khan, amb conviccions profundaments comunistes. Sarah (Màrcia Cisteró) és la mare, un dels personatges més forts de la familia, i més fidel a les seves ideologies. L’Ada (Maria Rodríguez) és la filla, i està casada amb el Dave (Josep Sobrevals), soldat que encadena la Guerra Civil a Espanya amb la II Guerra Mundial. Ronnie (Pol López) és el fill, refugiat en l’art i el vessant més intel·lectual de la política. Cissie (Míriam Alemany), és la tieta, la germana del Harry i Monty (Ricard Farré), és l’amic de la família.
TOT EN UN MENJADOR
Després d’albergar una autèntica Trattoria italiana dels anys 60‘ amb L’Hostalera, o amb l’inquietant espai diàfan de Bodas de Sangre, la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya acull aquest cop un espai escènic més reduït al que estem acostumats: el menjador de la casa d’una família obrera. 16 m² que esdevindran l’únic camp de joc dramatúrgic per l’evolució temporal de la història. El director Ferran Utzet apel·la a l’espectador actiu, que serà capaç de descodificar tots els missatges en relació a les el·lipsis temporals que oferirà l’escenografia i el treball gestual dels mateixos actors.
EL PARAL·LELISME AMB LA SITUACIÓ POLÍTICA ACTUAL
Ferran Utzet reconeix que la situació política actual que viu Catalunya ressona inevitablement en l’obra, tot i que no hi ha hagut en cap moment una voluntat de polititzar la peça. Els fets de l’octubre de 2017, així com la seva evolució a principis d’aquest 2018, porten, en paraules d’Utzet a pensar que la idea que l’obra pugui enviar un missatge clar d’ànim o desànim li sembla ingènua. Però en canvi, creu que és necessari representar l’obra, i fer-ho en aquest moment, ‘perquè el teatre, quan és teatre de debò, pot fer-nos sentir que no caminem sols‘.
(Fotos d’assaig: Mònica Molins)
