Meritxell Huertas (Sant Gervasi, Barcelona 1973), va deixar la seva feina com a dependenta a la botiga fotografia dels seus pares per dedicar-se al món de la interpretació. Ho va fer al costat del seu company de classe Josep Maria Lari Vilaplana (més conegut com el Mag Lari), en un petit local del barri que ara s’ha fet seu, el Poble Sec. Després del seu pas per La Cubana i per èxits teatrals com Lapònia, Confessions de dones de 30 o Los monólogos de la vagina, Huertas protagonitzarà amb Maria Garrido Elles s’estimen, una peça recull dels millors moments dels èxits francesos Ils s’aiment, Ils s’aiment encore i Ils se sont aimés de Pierre Pamade i Muriel Robin. L’obra es veurà a partir del 10 de febrer a la Sala Aquarella en una nova versió creada per commemorar el 20è aniversari de l’obra original i que protagonitzen una parella de dones: una lesbiana i una bisexual.
Hi ha qui diria que és forçat posar dues dones interpretant els papers que fins fa poc ha interpretat una parella heterosexual. Per què cal fer-ho?
Sempre està bé visibilitzar, si no ho mostres, sembla que no existeixi. Ens fan falta més referents de gèneres i històries diferents. Elles s’estimen tampoc no és una obra que vagi amb una bandera LGTB, en realitat és una comèdia sobre el món de les relacions, siguin del gènere que sigui els qui la formen. Són llocs comuns on es trobarà tothom que hagi conviscut en parella.
Al cine i a la televisió podem veure algun referent de dones lesbianes o bisexuals, però al teatre costa encara més. Quin creus que és el motiu?
És cert, hi ha pocs referents. Estem començant a mostrar-nos tal com som, a que no ens faci tanta por. Al cap i a la fi el que volem és poder ensenyar que la gent s’estima i s’agrada. Pel que fa als homes homosexuals va haver-hi l’esclat de l’Smiley de Guillem Clua, i pel que fa a les noies, doncs obrirem portes, camins i el que calgui.
Què falta perquè hi hagi més representació?
Falta atrevir-se i voler fer el pas. Amb això la productora Anexa ha estat valenta i jo he pujat al carro ràpid. Però ja et dic, no és una obra de lesbianes. No li volem donar importància a això, és una parella i aquesta és la gràcia. La mostrem com una parella més, com el que és.
Meritxell Huertas en una escena de ‘Los monólgos de la vagina’, amb Aina Quiñones i Alícia González Laá
Quins temes aborda l’obra perquè tothom se senti interpel·lat?
Sobretot la convivència i el desgast de la parella, però també aborda els dubtes, les discussions, les relacions amb la família, la gelosia o el repartiment dels objectes quan ho deixen, per exemple. Elles s’estimen interpel·la a com som de miserables i la mesquinesa que portem a sobre, però ho fa en clau d’humor. Són situacions molt quotidianes amb un punt que frega el clown. És sobretot una demostració de força en clau còmica entre dues actrius: jo crec que, al final, la gent oblidarà que són dues dones. De fet, és el que pretenem.
Comentàvem la poca presència de les dones lesbianes i bisexuals dalt de l’escenari, tanmateix hi són darrere?
Hi som i cada cop intentem ser-hi més al davant. Segurament anem a pas de formiga, però de mica en mica s’omple la pica. Jo procuro fer tot el possible perquè hi siguem a tot arreu. Tots els gèneres i totes les opcions.
“Qui sap si amb ‘Elles s’estimen’ poden descobrir un camí, jo estaria molt orgullosa i contenta”
I són visibles?
Cadascú sap el moment en què es troba a la seva vida i com se sent, però cada vegada hi ha més espais de seguretat perquè tothom, que ho vulgui i tingui la necessitat, s’expressi tal com és. Qui sap si amb Elles s’estimen poden descobrir un camí, jo estaria molt orgullosa i contenta. Hi ha molta gent que quan veu un petit referent públic fa un clic i això és molt maco. Al cap i a la fi, jo visc en una bombolla on tothom és obert i parla de la seva sexualitat tranquil·lament, però potser no he vist el món real.
Les bombolles que ens creem com a espais segurs també són el món real.
Sí, però dins del meu cercle la realitat de l’obra existeix, segurament no és el cas de tothom. Penso que amb Elles s’estimen s’obre un ventall de possibilitats perquè no és una peça adreçada a un públic tancat i específic. Hi podran venir les meves col·legues, però també el meu cunyat, la meva germana, les seves companyes de l’oficina i la meva mare amb les seves amigues.
L’actriu protagonitza al costat de María Garrido la comèdia ‘Elles s’estimen’
És una comèdia romàntica típica per tota mena de públics.
Amb dues protagonistes dones. A mi se’m fa molt més atractiva així que si m’hagués tocat amb un company home. Té un plus, perquè no li donem cap importància, però us ho ensenyem, l’elefant és allà al mig.
La importància està en no donar-li importància?
Per mi sí. Potser som nosaltres les qui pensem que, el fet que siguin lesbianes, no és res destacable i ens sorprèn després el públic amb una gran alegria. Al final, només que siguis una mica portaveu ja és alliberador per tota aquella gent que es troba a l’armari i necessita referents. No sé què passarà, però serà una altra bomba que llançarem.
Més informació, imatges i entrades a:
