‘Montag 451’, un post Fahrenheit on la batalla és per la memòria

Redacció

La companyia La niña bonita estrena Montag 451 al Teatre Eòlia, una adaptació d’un dels grans clàssics de la ciència ficció, Fahrenheit 451, que signen a quatre mans Xavi Àlvarez i Dionisio Sánchez. Carles Arquimbau es posa a la pell d’en Montag, aquell bomber que al llibre de Ray Bradbury cremava llibres, i que ara, ja gran, té el repte de batallar per la memòria.

Fahrenheit 451, escrita l’any 1953 per l’estadunidenc Ray Bradbury, és una novel·la de culte que no falta a l’estanteria de cap amant de la ciència ficció i les novel·les distòpiques, amb el permís de 1984 de George Orwell o Un món feliç d’Aldous Huxley. Unes històries que han sovintejat també a la gran pantalla, en adaptacions dels llibres, com la de François Truffaut de Fahrenheit 451 i la de Michael Radford de 1984, o amb referències al món que mostraven, com a Matrix, però que al teatre, són molt difícils de trobar.

Si bé el mateix Bradbury va fer, a finals dels 70, una adaptació de Fahrenheit 451, la companyia birtànica Solent Peoples Theatre va aixecar l’adaptació de Brendon Burns d’Un món feliç (Brave New World) o, a casa nostra, l’any 2013 vam poder veure l’adaptació de Víctor Alvaro de 1984 a l’Almeria Teatre, la ciència ficció encara és un gènere gairebé inexistent als escenaris. Aquí, amb la petita excepció, cal dir-ho, de les incursions de Roc Esquius i Dara Teatre amb propostes com iMe.

A partir del 15 de febrer la companyia La niña bonita hi posa remei amb l’estrena de Montag 451, un espectacle basat en la novel·la de Ray Bradbury que va més enllà i ens porta al futur del qual parlava l’autor. En la seva proposta, Xavi Àlvarez i Dionisio Sánchez es plantegen què se n’ha fet del seu protagonista, Montag, aquell bomber que, enlloc d’apagar incendis, cremava llibres seguint les ordres del poder establert, fins que va decidir enfrontar-se al sistema. Aquell home que, tot i estar programat per obeir i executar ordres, s’acabava enamorant dels llibres i s’unia al col·lectiu d’homes i dones que, al bosc, s’aprenien els llibres de memòria per evitar la seva destrucció.

En aquest futur ja no cal cremar llibres. El sistema ha guanyat i ningú no sap llegir-los. Montag viu en un món inhòspit on els vells, bojos i malalts viuen infantilitzats i sedats, oblidant qui són i d’on venen. El seu repte, doncs, serà recompondre els fragments de tota una vida “per descobrir que encara hi batega un foc inextingible, que encara pot il·luminar el món i que sense memòria no hi ha futur”.

Xavi Àlvarez dirigeix l’espectacle, amb un repartiment format per Carles Arquimbau, Guillem Motos, Júlia Jové, Lluís Barrera i Anna Prats, acompanyat per la veu en off de Júlia Otero i la música de Clara Peya.

Escrit per
Articles relacionats
‘Un sublime error’: retrat d’una amistat

‘Un sublime error’: retrat d’una amistat

Un sublime error és un espectacle sobre l’amistat, la felicitat i el dol. Un projecte artístic que dibuixa somriures i neix de la confiança que atorguen trenta anys de compartir […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!