La companyia La Cubana ha informat de la mort d’un dels seus actors històrics: Jaume Baucis Quer, a l’edat de 64 anys. L’artista patia d’un càncer que se li va detectar a l’estiu del 2020 i és per aquesta raó no va participar en l’espectacle Adeu, Arturo al Teatre Coliseum de Barcelona.
Sovint els artistes de La Cubana esdevenen anònims sota les perruques, dentadures, ulleres i vestuaris colorits que els converteixen en personatges extravagants, però inspirats de manera directa en la vida quotidiana. Avui volem retre un homenatge a aquest artista que ha regalat grans moments de riure i emoció al públic barceloní. Ho fem amb un viatge en imatges per la seva trajectòria. Descansa en pau i gràcies, Jaume!
Els inicis
En Jaume es va incorporar a La Cubana amb l’espectacle itinerant Cubanades a la Carta (1988) i ha participat en totes les seves creacions des de llavors.
Jaume Baucis a la ‘Cubanada a la carta’ anomenada ‘Altercado’
Després de les primeres obres al carrer, la companyia va patir una crisi interna durant la representació de l’espectacle La tempestad. La companyia demandava la professionalització de tots els seus membres i una dedicació de temps total, motiu que va provocar la sortida d’alguns dels seus components, com la fundadora Vicky Plana. En aquest moment van incorporar nous intèrprets, com Anna Barrachina, José Corbacho i Santi Millán, i van apostar pels tres formats que han marcat la seva trajectòria: el teatre de carrer, el teatre d’interacció i el teatre de sala. El primer espectacle d’aquesta nova etapa va rribar l’any 1989, amb un dels seus títols més memorables, Cómeme el Coco, Negro, un homenatge a les companyies de teatre ambulant i una declaració d’amor al teatre de revista. Seguirien les aventures televisives Per Cap d’Any TV3 no fa res (TV3, 1990), Els Grau (TV3, 1991) o Teresina S.A. (TV3, 1992).
Baucis també va formar part de la creació del gran espectacle presentat durant les Olimpíades Culturals de Barcelona: Cubana Marathon Dancing, una esbojarrada marató de dansa que es va representar al Mercat de les Flors durant 1992.
Els èxits de la nova Cubana
Cómeme el coco negro va suposar una revolució que causava sorpresa i admiració entre totes les persones que hi assistien i la companyia semblava haver tocat sostre amb desenes de premis i reconeixements. Però els 90 serien l’etapa més prolífica de la companyia. Els èxits es succeïrien als escenaris, a la televisió i als museus: Cegada de Amor (1994) va ser una revolució escènica, que va estar més de 4 anys en cartell sumant milions d’espectadors arreu del món; Baucis també formaria part dels equips de Telecena (TVE, 1994); Me lo Dijo Pérez (Telecinco, 1999); Equipatge Per al 2000 (2000) al CCCB; Una Nit d’Òpera (2001) al Tívoli.
Jaume Baucis al CCCB representant ‘ Equipatge per al 2000’
L’any 2003 van estrenar al desaparegut Teatre Novedades del Carrer Casp la sàtira sobre el món de la televisió Mamá, quiero ser famoso. Quatre anys després la companyia dirigida per Jordi Milán recuperaria un dels seus grans èxits: Cómeme el Coco, Negro, del qual Baucis ja havia format part del repartiment original.
Aprofitant l’estada de l’espectacle al Teatre Coliseum de Barcelona, la companyia va organitzar De la Gran Vía al Paralelo: Homenaje al Paralelo y al Maestro Juan de la Prada, un homenatge al teatre de revista i al compositor de múltiples hits cantats per vedettes del Broadway barceloní, amb la participació de noms tan importants del món del lluentó com Sara Montiel, Núria Feliu, Merche Mar, Carmen de Mairena o La Maña. Baucis, en el paper de Moncho, va interpretar diversos números habituals del teatre de revista, com aquest “Rey del Molino” que va popularitzar l’artista Johnson.
Des de l’any 2012 fins al 2014, Baucis va participar en la gran boda intercultural entre la filla de la Familia Rius i en Vickram, un popular artista de Bollywood. Campanades de Boda és una de les peces més aplaudides de la companyia, i va aplegar més de 500.000 espectadors en gairebé 800 funcions arreu del territori peninsular.
Gente Bien, El Musical (2016) va ser el primer musical, pròpiament dit, estrenat per la companyia. La comèdia modernista de Santiago Rusiñol parodia el fenomen dels nous-rics a Catalunya, i La Cubana el va capgirar per retre homenatge a la seva trajectòria. L’obra estava plagada de números musicals que anaven més enllà de “l’art del dissimulo” en el ballar i el cantar, que s’ha convertit en una de les senyes dels sitgetans, per interpretar una dramaturgia amb cançons. Baucis disposava d’una gran virtut pel cant que va quedar palesa amb la seva interpretació del burgès industrial de la carn i els embotits que compra un títol nobiliari a cop de talonari.
L’últim espectacle
L’estrena i gira de l’últim espectacle de la companyia, Adiós Arturo, va portar a Jaume Baucis a recórrer Espanya des de l’any 2018 fins a l’aturada general del sector escènic amb l’inici de la pandèmia. L’estiu de 2020 li detectarien la malaltia que el retiraria definitivament dels escenaris.
Dedicant-li l’himne optimista Carpe Diem, que tanca l’espectacle de la companyia (que ara es pot veure al Teatre Coliseum de Barcelona) des de TeatreBarcelona ens acomiadem d’un artista que ha contribuït a fer-nos més felices i feliços.
