Després de més de 25 anys dirigint, produint i coreografiant d’un total de 28 musicals, entre els que destaquen els aclamats Chicago, Fama o Grease; Coco Comín s’atreveix, per primera vegada en la seva carrera, a realitzar una comèdia musical de creació pròpia. I ho fa amb una il·lusió immensa i un objectiu clar: donar-li al claqué el paper protagonista que es mereix, perquè, encara que insisteix que Moustache, The Rhythm Musical Comedy és una comèdia musical amb claqué i no de claqué, aquesta disciplina posseeix un paper essencial en el muntatge.
Coco Comin descriu la seva nova creació com “un invent nascut de la meva imaginació”, confessant que sempre ha tingut l’instint de “manipular” els llibrets dels musicals que ha dirigit, però s’ha trobat amb el toc d’atenció dels americans, ja que poc marge de maniobra es té quan es compren els royalties de Grease o Chicago.
Amb Moustache ens assegura que entrarem en quelcom de diferent, un món desconegut i sorprenent ple de llum, de color i amb una història que ens farà riure i plorar. El musical parla del Moustache Music Hall, un local d’espectacles per a la classe obrera del Londres de principis de segle XX. En aquesta catedral del ritme londinenc hi ha un estel principal: el petit Max, un reeixit comediant i ballarí que té un desig ocult que s’anirà desvetllant al llarg de l’espectacle, a través de números que ens faran viatjar pels més diversos estils musicals, des de la música clàssica, al swing o el rock. Cada escena és diferent a l’anterior, tot és nou, tot intenta sorprendre a l’espectador.
Sobre el paper del claqué en Moustache, tant Coco Comín com el coreògraf Sharon Lavi, han apostat fortament per donar-li un gran protagonisme, i és que aquest és l’únic musical íntegrament amb claqué. Després de més de 2 anys de treball, cada coreografia que veiem en l’obra és un espectacle en si mateix: des de Londres a Àfrica, 10 ballarins especialitzats en aquesta disciplina ens fan riure i emocionar-nos, a través d’uns 37 temes musicals que escoltarem al detall, gràcies als 30 micròfons repartits per sota de l’escenari i en les pròpies sabates dels artistes. Segons Lavi, “en Moustache el claqué no és una excusa que s’introdueix en algun moment perquè queda “bonic”, és part total de l’espectacle.”
Un espectacle de gran format en el que els números són sorprenents: es manegen unes 2000 peces de vestuari i complements, en la producció han treballat un equip d’unes 100 persones, els 37 temes musicals estan cantats i tocats en rigorós directe per 9 actors-cantants i 6 músics polivalents que toquen un total de 47 instruments. Tot això comporta que la producció rondi el mig milió d’euros, una arriscada aposta amb rendibilitat complicada en tractar-se d’un espectacle de nova creació.
Moustache, The Rhythm Musical Comedy es podrà gaudir a partir del 13 de desembre en el Teatre Apolo de Barcelona. Una oportunitat per veure el primer muntatge original d’una de les grans coreògrafes i directores de la comèdia musical del nostre país.
Text i fotografies: Eirene Ramos
