En Mrs. Dalloway el present es barreja amb el passat i s’embolica amb el record, així ho va construir Virginia Woolf en el seu moment i així ho posa ara en escena, protagonitzat per Blanca Portillo, la directora Carme Portaceli amb aquesta versió que signa al costat de Michael de Cock i Anna María Ricart.
Una proposta que, aparentant senzillesa, resulta un complex entramat que ens porta des de la mirada més frívola, la premissa parteix de Clarissa Dalloway, la protagonista, volent organitzar una festa, fins al més profund de l’interior de l’ésser humà “Malgrat que hi hagi gent que pensi que porta una vida banal, ella és molt profunda i és conscient que la vida és molt dura” diu Portillo sobre aquest personatge que l’acosta per primera vegada a l’obra de Woolf “És un personatge que m’està aportant moltíssim (…) estem en el mateix període vital, la maduresa. M’està ensenyant a conviure amb el pas del temps d’una manera sana. És una dona generosa que viu en permanent estat de cerca de la bellesa i això m’encanta”.
Posar en escena un text com aquest ha estat un repte al qual Carme Portaceli s’ha lliurat gustosa, “No és una obra senzilla, requereix una ruptura” que l’ha obligat a jugar amb els tempos i els espais, a anar i venir en els instants, per la memòria i els punts de vista dels personatges, “Es fracciona més de l’habitual. Té moltíssima acció dramàtica”, acció que la directora ha reflectit en la seva proposta amb un treball que fa del seu elenc, on a més de Blanca Portillo, ens trobem amb Manolo Solo, Inma Cuevas, Anna Moliner, Gabriela Flores, Jordi Collet, Zaira Montes i Jimmy Castro, un conjunt d’intèrprets que treballen els múltiples plans que planteja la proposta amb codis molt diferenciats, des del treball de text, passant pel coreogràfic i fins i tot arribant a convertir-se en una banda de música que toca i canta en directe. “Em donava especialment respecte la dificultat dels plans, els tons. Estic acostumant a un verisme salvatge i m’ha exigit una obertura de ment molt enriquidora” diu Manolo Solo sobre la seva participació en el muntatge.
Tot en aquest espectacle, ple de capes i subtextos que deixen entreveure la profunditat insondable de cadascun dels personatges – Mirades al que va poder ser i no va ser, que aborda la sexualitat, el dret a la vida, l’amor en els seus múltiples vessants i que mira l’aparent nimietat d’un instant amb una precisió gairebé analítica – exigeix una implicació per part del públic per a paladejar-la amb gust pausat “Tenen diferent color, diferent perfum, diferent atmosfera perquè puguis llegir en quin pla et trobes a cada moment” ens aclareix Portillo, per això la posada en escena és fonamental perquè sapiguem navegar per Mrs. Dalloway, una cosa que s’aconsegueix gràcies a les atmosferes creades per David Picazo en la il·luminació, en la seva primera incursió en l’univers Portaceli, les músiques i espai sonor de l’actor Jordi Collet o l’escenografia canviant i preciosista d’Anna Alcubierre complementada per les videoprojeccions de Miquel Àngel Raió “Crec que hem sabut posar en valor i de manera prou explícita quan és un torrent de pensament, quan és un diàleg de dos personatges reals i quan és el passat llegit per cadascun.” Ens diu la seva protagonista. “Virginia Woolf és una gran coneixedora de l’ànima humana i aquesta és la gran bellesa d’aquesta obra” conclou la directora.
José Antonio Alba / @joseaalba
