David Mamet diu que Muñeca de porcelana és millor que el sexe oral; José Sacristán assegura que és una colonoscòpia del poder. Titulars servits en safata a banda, ens trobem davant la primera producció que es fa al món del text del dramaturg d’Illinois després de la representació original, a Broadway, protagonitzada per Al Pacino. A Barcelona, es podrà veure de l’1 de febrer al 12 de març.
Als seus 80 anys, José Sacristán no para: sèries, pel·lícules, teatre… Assegura que fins i tot s’ha aprimat 12 quilos i li cap la roba d’Asignatura pendiente, la pel·lícula que va rodar sota les ordres de de Garci el 1977. Ara arriba durant sis setmanes al Teatre Poliorama per interpretar Mick Ross, un milionari corrupte involucrat en el món de la política que està a punt de casar-se amb la seva jove promesa, a qui ha regalat un avió com a regal de noces. La seva intenció és jubilar-se i dedicar-se a ella en exclusiva. Durant el seu últim dia a l’oficina, instrueix el seu jove ajudant per tal de poder atendre els seus negocis des de la distància. Però abans de marxar, rep una trucada que desitjaria no haver rebut.
Aquest és el punt de partida d’una peça on Mamet dissecciona el poder polític i econòmic i que, segons l’actor, ens pot recordar la realitat actual amb Trump al govern dels Estats Units, però que és extrapolable a totes les latituds, també la nostra. “Hi veiem un home instal·lat al poder i que gaudeix dels seus privilegis. Quan se li desmunta la situació no és per justícia, sinó per un poder corrupte encara més fort”.
Sacristán, però, assegura que sempre actua com un ferm “advocat defensor” dels seus personatges, de manera que fins i tot amb Mick Ross hi ha trobat punts de trobada. “Signaria tot el que diu dels seus adversaris, totes les acusacions que fa de la classe política, malgrat que ho fa per salvar-se en un determinat moment”.
Javier Codino interpreta l’ambiciós ajudant a qui descriu com “un soldat del capitalisme”, un jove “hiperpreparat” per ser la mà dreta de Ross, però que fins al moment ha treballat com a secretari personal: portant cafès i fent encàrrecs. Una feina que, això sí, li ha permès escoltar moltes converses secretes.
Per Sacristán, el millor dels personatges de Mamet és que mai són d’una sola peça i contínuament apareixen nous aspectes que fan que s’enriqueixin. “És l’avantatge dels bons textos”. Els elogis, però, també van en direcció contrària. “No vull tirar-me flors -explica l’actor-, però he de dir que el representant de David Mamet va venir a veure’ns a Madrid i, al cap de poc temps, vaig rebre una carta del mateix autor on hi adjuntava aquesta polsera que porto amb el seu nom i tres punts verds, com els llums que veuen els pilots en la línia correcta d’aterratge. Per mi és un regal important, no sempre es rep una polsera des de Califòrnia d’un dels grans. A més, sembla que la proposta de posada en escena s’apropa a allò que Mamet creia que havia de ser”.
