La Sala Muntaner estrena a Barcelona la inèdita Gust de cendra, una de les primeres obres del dramaturg Guillem Clua.
Gust de cendra parla dels conflictes entre Occident i Orient, i la interacció entre les dues cultures. Protagonitzada per una parella de turistes estatunidencs i una de nadius palestins, té “un punt de suspens, un enigma”, explica Clua, i no pretén donar respostes sinó “generar preguntes”.
Segons el director del muntatge, Josep Sala, és un text amb globalitat, a més “d’atrapar ja en la seva lectura”: “reflecteix la mirada dels turistes, del desconegut, i els murs culturals que a vegades hi ha entre uns i altres”. Sala està convençut d’apostar per la dramatúrgia contemporània, amb “inquietud per parlar d’ara”, i en concret per la de Clua. L’autor català, que confessa estar treballant actualment en l’escriptura d’un nou musical, és conegut per La pell en flames, un èxit a les nostres sales que va obrir-li camí als escenaris de Nova York. Però Gust de cendra, tot i ser escrita prèviament, encara no s’ha vist a les nostres sales per la por dels productors i programadors a que el públic no empatitzés amb els protagonistes de l’altra banda l’oceà Atlàntic.
UN PARC TEMÀTIC, RELIGIÓS I BÈL·LIC
El títol, Gust de cendra, està basat en la llegenda que explica que a les valls de Sodoma i Gomorra, prop del Mar Mort i enmig del desert, hi creixen fruits amb gust de cendra, el sabor més amarg que existeix. La idea d’aquesta obra, carregada de referents bíblics que Clua atribueix a la seva educació a l’Escola Pia Nostra Senyora, va sorgir en un dels seus viatges a Israel. El dramaturg català confessa que a Jerusalem hi va veure “fanatisme”: “s’ha convertit en un parc temàtic religiós per a molts turistes. Un parc temàtic que crea guerres i on hi mor gent”. És una realitat que des d’alguns sectors no es vol veure: “la ciutat de Tel Aviv és coneguda com ‘la bombolla’ pel seu hermetisme -relata Clua-. És curiosa la capacitat d’aïllament que tenen alguns, i com no volen veure el que passa deu quilòmetres més enllà“. “Si a Jerusalem ja se’t generen preguntes, quan vas als territoris ocupats ho entens encara menys”, confessa l’autor.
Fascinat per l’intent de les agències de viatges de vendre’ns experiències que qualifiquen com “autèntiques”, Clua denuncia com el turisme “s’ha convertit en fer quatre fotos i penjar-les a les xarxes socials, una experiència llunyana al concepte d’autenticitat que anuncien”. Partint de la base que amb estades de dues setmanes a un territori “no pots comprendre com viu la gent d’aquell país”, el dramaturg escriu sobre el que coneix: els turistes i “el seu primer contacte” amb la terra i els que hi viuen.
PEDRES I TRAUMES
A Gust de cendra, però, no hi apareixen jueus, ja que no va caldre fer-ne un personatge: “Israel hi és present constantment, en forma de pedres i traumes”, reflexiona Clua. La cultura jueva té molta presència, també, a Nova York, ciutat on ha viscut l’autor i on ja ha estrenat aquesta obra, sota crítiques de “posicionar-se políticament a favor dels palestins”: “és cert que posar americans i palestins junts és bastant inèdit als Estats Units –explica Clua– i solen censurar-hi aquests temes”, però tot i així “l’obra no és del tot un enfrontament”, tracta de trencar tabús. El dramaturg defensa que, sense arribar al punt de fer de les seves obres un altaveu del que pensa, és inevitable que hi hagi “un posicionament moral implícit: sinó seria més un relator o un periodista”.
Text: Neus Riba
