La Petita Malumaluga estrena un nou espectacle que aborda qüestions com la diferència, l’origen, el gènere i la sexualitat o la discapacitat. Es podrà veure del 2 al 10 de desembre al Teatre Nacional de Catalunya.
«Igual que em nego a pensar que als nens només se’ls pot donar menú infantil —macarrons i carn arrebossada— i que cal educar-los el paladar, crec que també cal oferir-los un menú variat en arts escèniques i propostes no infantilitzades», defensa Albert Vilà, dramaturg i codirector amb Eva Vilamitjana de My baby is a queen. La companyia La Petita Malumaluga, dedicada als nadons i a la primera infància (de 0 a 4 anys), artífex d’èxits com Bitels per a nadons (concert tribut a The Beatles), presenta un nou espectacle que aborda qüestions com la diferència, l’origen, el gènere i la sexualitat o la discapacitat.
«No pretenem alliçonar, però sí tractar temes importants que ens interessen, amb un llenguatge adult, diferents capes i total naturalitat». No és el primer cop, alguns dels seus espectacles ja han parlat de la banca, la mort o l’homosexualitat. I com s’expliquen, qüestions com aquestes, a nadons i criatures petites? «M’agrada posar com a exemple el mètode de l’escoleta del meu fill. Allà els deixen despullar-se, analitzar-se i veure qui són i qui deixen de ser mirant els altres. Sempre amb l’acompanyament de l’adult, és clar». Aquí és un dels ballarins, en aquest cas amb faldilla, qui s’explora a si mateix, a través del moviment, per descobrir qui és.
Amb set intèprets dalt de l’escenari, quatre ballarins i tres músics, l’espectacle integra totalment els espectadors en un espai de 360º on els adults seuen en rotllana i els infants poden moure’s lliurement i explorar. A banda de la música en directe i la dansa, «hem treballat amb el volum i les alçades. Hi ha, per exemple, un arbre mòbil ple de miralls que es va escampant per sobre els caps dels espectadors. També hi ha elements tecnològics importants, com ara la gravació i projecció en directe de la mirada dels espectadors».
Aquest estiu han fet gira per Àsia, Amèrica i el nord d’Europa. «Estem desbordats i sorpresos», diu Vilà de l’èxit de la companyia. Una de les claus és, potser, que pensen «a l’africana o la flamenca», és a dir, en un tipus d’espectacles compartits per tota la família. «A mi m’agradaria anar al Jamboree o al Liceu amb el meu fill, però no puc perquè no em deixen. La Petita Malumaluga neix en part d’aquesta necessitat. Volem que el fet teatral pugui ser com fa 400 anys, quan famílies senceres anaven juntes a veure les obres de Shakespeare amb les butxaques plenes de tomàquets».
Text i fotografies de l’assaig al TNC: Mercè Rubià
