Per Imma Romero
Creadors extrems, destacats per un llenguatge rotundament propi i innovador, moltes vegades inclassificable, amb unes creacions van molt més enllà de les etiquetes preestablertes. Autèntics referents internacionals en la creació contemporània i artistes nacionals que podem veure més a fora que a casa.
Aquesta és una selecció de les propostes més arriscades del Festival, que fan desaparèixer els límits de les convencions teatrals per a plantejar noves formes de viure l’escena. Atreveix-te!
Agrupación Señor Serrano: Kingdom
Són un dels clàssics del GREC, i ja ens resulta habitual veure les seves estrenes en el gran Festival de la Ciutat (la darrera Birdie, el 2016). Amb un segell propi inconfusible, en el que combinen el live-cinema amb maquetes, performances i música en directe; encaren a l’espectador amb una reflexió incòmoda sobre les mediocritats i injustícies de la societat actual. A Kingdom utilitzen la icona del simi gegant més famós de la història, King Kong, per a parlar sobre el funcionament del capitalisme, amb les seves crisis cícliques que es superen tot intensificant les perversitats del sistema. Però també hi veurem plàtans, molts plàtans, que amb humor, ens ajudaran a pair la duresa de tot plegat.
Jan Fabre: Belgian rules / Belgium rules
Ell és un dels grans referents de l’avantguarda escènica a Europa. El vam poder veure recentment a Madrid amb un espectacle de 24 hores de durada, Mont Olympus, que va deixar tot el públic exhaust però embaladit. El que porta al GREC té una durada de ‘només’ 3 hores i 45 minuts, i el repte rau en la seva temàtica: Fabre fa un retrat crític i ple d’ironia del seu país, Bèlgica. La modèlica societat belga és presentada com un artefacte ple d’absurditats i surrealisme, però defensada pel seu pluralisme nacional. Una proposta escènica d’una gran plasticitat, que ens remetrà, inevitablement, a l’actualitat política del nostre territori.
Simona Levi: Realitats avançades 2
El 2007 es va estrenar Realitats avançades, un espectacle que parlava, just abans de l’esclat de la crisi, sobre la conspiració entre immobiliàries i entitats bancàries, juntament amb el silenci còmplice de les institucions, per evitar l’accés universal a un habitatge digne. Ara, 10 anys després, el mateix equip fa una revisitació d’aquest espectacle, tot posat èmfasi en el que ha canviat (o no) durant aquest temps. Tal com en la primera versió, el públic hi tindrà un paper actiu, i se li permetrà votar, mitançant unes paparetes de colors, i expressar les seves opinions en una recreació ideal d’una societat democràtica. Humor i crítica en aquesta proposta contundent que conjuga art i activisme social.
Motus: Panorama
El 2016 aquesta companyia italiana va sorprendre el públic del Festival Grec amb MDLSX, una peça sobre el dret a no pertànyer a cap de les etiquetes definitòries de la sexualitat. A Panorama tornen a parlar de llibertat, però aquest cop relacionada amb el territori i la raça. Amb la col·laboració de l’emblemàtic teatre La MaMa, situat a l’East Village de Nova York, parteixen de la convivència d’un grup multiètnic d’actors, la majòria immigrants, per a fer una reflexió sobre la naturalesa nòmada dels artistes. Projeccions, música en directe i una connexió radical amb la realitat que proposa com a urgència política la possibilitat d’una identitat post-nacionalística per a totes les poblacions del món.
El Conde de Torrefiel: La Plaza
El Conde de Torrefiel és una de les companyies catalanes amb més projecció internacional. La seva darrera peça, La Plaza, ha sigut estrenada al Kunstendesartsfestival, a Brusel·les, un dels festivals més rellevants d’Europa dedicat a la creació escènica més actual i innovadora. Amb aquest espectacle converteixen l’escenari en una gran plaça, ocupada per monuments i persones, on succeïxen una sèrie d’esdeveniments inesperats que mostren la idea de futur com a temps desconegut i imprevisible. I de nou, la violència, tema recurrent en els seus espectacles, i, com aquesta, a voltes invisible i imperceptible, forma part íntrinseca de l’existència humana.
Need Company: Concert by a Band Facing the Wrong Way
Jan Lawers, al capdavant de la companyia Need Company, és també un dels grans creadors escènics europeus de referència. El vam poder veure el 2015 inaugurant el Festival TNT Noves Tendències amb The blind poet i, a l’inici del 2018 amb Begin the beguine, al Lliure. La seva proposta pel GREC és un espectacle que trenca les barreres dels gèneres artístics, tot posant en escena un concert que esdevé alhora una performance sobre l’esforç i la cega fugida endavant d’un grup de decadents músics occidentals.
