Molinex és un cicle artístic que pretén rescatar la memòria d’El Molino i actualitzar el seu paper dins la dissidència sexual, és a dir, donar-li el valor que mereix la seva història i portar-la a la contemporaneïtat. Es tracta d’una sèrie de propostes que combinen les arts escèniques, la música, xous drag i accions poètiques que es durà a terme al cor del Paral·lel, i no només entre les parets del teatre emblemàtic, sinó també al carrer i al barri, amb l’objectiu de connectar la cultura amb la ciutat.
La memòria de l’espai es crea a partir del que saps d’ell, més que pel fet d’haver-lo viscut. El Molino simbolitza moltes coses, pel que és, pel que representa i pel que suposa en l’imaginari col·lectiu. De fet, una de les seves contradiccions és que la seva època més brillant fos durant el franquisme. Tot i que era una necessitat tenir un indret on la dissidència sexual s’escapolís, el contrast també marca la seva essència.
La personalitat d’El Molino, forjada des de la disparitat i l’oposició, també es veurà representada en la doble programació de Molinex. Combinar performances i actuacions, sigui per antítesi o per afinitat, serà un dels punts claus. Vicent Fibla, director de l’Eufònic Festival i comissari del cicle, admet que li agrada la idea de reunir diverses tipologies d’espectadors i que siguin “públic involuntari de les coses, de trobar-te quelcom que no has demanat i encara menys has pagat”.
A més, la diversitat de les propostes fa que es configuri una escena híbrida, però sovint cadascuna d’elles tampoc està delimitada per una sola disciplina. Flamenco queer i Raval cuir tindran el paper de revisitar el component folklòric.
Altres accions com la de Teknodrag, que tracten les fantasmagories travestis i l’element racialitzat, es faran al carrer, en contacte amb les veïnes i el barri del Poble-sec.
Però hi ha altres propostes que sí que tenen determinada una expressió artística, com és el cas d’Hidrogenesse i la seva actuació musical. Per altra banda, encara que el concepte queer i canalla ho abraça tot, hi ha altres espectacles que no tenen la connexió amb la dissidència sexual, com és el cas d’Aka Teatro, però que, en canvi, està relacionada amb la vida nocturna. Això sí, el que les uneix a totes elles són l’excés de performativitat i d’actitud dalt de l’escenari.
L’Ajuntament de Barcelona va comprar el Molino el juliol del 2021, després de dos anys tancat, i amb motiu del Festival Grec torna a transformar-se en un temple de les arts escèniques. Amb tot, Vicent Fibla manifesta que Molinex no estableix les bases del que ha de ser el teatre centenari del Paral·lel. Admet que posar-lo en el mapa des d’una perspectiva contemporània obre la porta al que vindrà, però el camí encara no està definit.
Més informació i entrades:
