El Teatre Tantarantana presenta una temporada optimista.
Segons ADETCA, la temporada passada va disminuir en 500.000 el nombre d’espectadors catalans. No s’ha tancat cap teatre a Barcelona i s’ha aguantat l’envestida del 21% de IVA que ha arruïnat a teatres i companyies, demostrant el poder i les ganes dels professionals del sector: “Volem transmetre la capacitat del sector de les arts escèniques de respondre amb ganes i buscant la connexió amb el públic”, deia Julio Alvarez, director de la Tantarantana. “El teatre ha de ser el reflex de què està passant. Hem de crear il·lusió cap al teatre amb una programació atractiva pel públic”.
Les propostes de la sala alternativa del Paral·lel interessen al públic, i les dades ho demostren: el curs passat van tenir la millor temporada des de l’any 1992, amb un augment del 20% d’espectadors adults. Enguany un sistema propi de venda d’entrades i una relació directa amb els seus espectadors els permetrà oferir allò que els seus públics demandin. Tot i l’optimisme general, els artistes van apuntar la nota reivindicativa a gairebé totes les presentacions d’espectacles. La ballarina Marta Carrasco va ser contundent: “Yo no estoy nada contenta con lo que está pasando. A veces parece que le damos las gracias (no diu a qui, però tot apunta al ministre Wert) por lo que está pasando, por que saca lo mejor de nosotros mismos”.
PROGRAMACIÓ VARIADA I DE QUALITAT
Aquí teniu una breu presentació dels espectacles, que us anirem ampliant a TB a mesura que s’estrenin:
- “EXHUMACIÓN” (Zombie Company). S’aposta per les companyies espanyoles i l’efervescent nova dramatúrgia nacional mitjançant el cicle Complicitats en Xarxa. La companyia liderada per director i dramaturg Carlos Be presenta un espectacle on l’exhumació de William Shakespeare ens descobrirà la vida i obra de l’escriptor, els seus personatges i l’origen del teatre i el món.
- “ROMA”, una comèdia de Paco Mir (Tricicle) sobre l’inexorable pas del temps en la vida d’una parella.
- “B. FLOWERS”, el nou espectacle de la ballarina i coreògrafa Marta Carrasco, dins el cicle TANTAdansa.
- “LA LENGUA ATOLONDRADA”, que amb un humor àcid reflexiona sobre el difícil que és relacionar-se en un àmbit familiar.
- “OBAGA”, en clau de comèdia negra parla del contraban a la frontera entre Espanya, França i Andorra, fugint dels tòpics de la vida al Pirineu que arriben a través de la tele i retratant la corrupció política que vivim arreu del país.
- “LA TIGRESA I ALTRES HISTÒRIES” (Dario Fo), un text polític i social, mordaç, que rescata tècniques de la Commedia dell’Arte i tècniques d’interpretació obsoletes, així com elements de la tradició oral.
- “WOYZECK”, el clàssic de Georges Büchner, una tragèdia de l’home de classe treballadora, de la mà de Iguana Teatre.
- “SI NO ENS PAGUEN, NO PAGUEM” (Dario Fo), l’èxit de la temporada anterior, de la mà de Teatre de l’Enjòlit. Ells van popularitzar la taquilla inversa, implicant al públic en un espectacle de rabiosa actualitat. “Què passaria si decidíssim no pagar allò que ens enduem d’un supermercat, o pagar el que ens sembla just?”. La companyia treballa la comèdia com a arma crítica creant un gran diàleg amb públic i oferint-li passar una bona estona i reflexionar col·lectivament.
- “DINNER FOR ONE“, comèdia lleugera de petit format, fet en spanglish, italià, francès i alemany, un idioma inventat que entendrà tothom. Teatre físic amb un text potent.
- “COACHING“, el resultat de sumar corrupció política + coaching + realities televisius i els poders de la comunicació. L’autor posa a la palestra les batalles polítiques (com la de Chacón i Rubalcaba, o Sarkozy i Hollande), sent crític desde el sentit de l’humor i la comèdia. Música original Arnau Vilà (guanyador Premis Max).
- ÀTIC 22, la creació catalana contemporània, que actualment viu un moment molt interessant i de gran producció, tindrà un espai permanent al petit espai Àtic22 del Tantarantana.
UN TEATRE PER FER-NOS PREGUNTES
Connectar amb el públic i que pugui sortir de la sala fent-se preguntes és un dels objectius del teatre. “En aquests moments necessitem riure d’una manera intel·ligent, i així hem marcat la programació de la sala: des de la reflexió i emoció, però des de la diversió”, deia Julio Alvarez. La programació està projectada fins al 2 de març. La resta serà una incertesa fins que s’apropi la primavera, ja que el teatre vol respirar per veure com va la temporada, i espera veure quines propostes apareixen d’aquí uns mesos.
