Lluís Pasqual dirigeix una de les obres més tràgiques de Shakespeare amb un repartiment de luxe, 24 actors i un músic encapçalats per Núria Espert i grans noms com Míriam Iscla, Ramon Madaula, Jordi Bosch, Julio Manrique o Laura Conejero.
“El Rei Lear és una gran empresa per un teatre, una obra molt grossa, una muntanya que quan comences a pujar, no saps mai on acabarà”, diu el director de l’obra i del Teatre Lliure, Lluís Pasqual. “És un exercici d’humiliació quotidiana, aquella obra que no pots abraçar en tots els seus significats”. Però el Lliure ja fa temps que trepitja fort, com mostren les xifres d’aquest 2014: 100.000 espectadors i un 89% d’ocupació, les millors de la història. Temps, dedicació, planificació, però en aquest cas, una decisió completament improvisada, d’un dia per l’altre. “Era el mes de maig i ja ho teníem tot preparat -traducció, actors- per programar una obra d’Eduardo de Filippo aquesta temporada, però una veu -meva- em va dir que havíem de fer El Rei Lear amb la Núria Espert”, assegura. Actriu i director van tenir clar des del primer moment que per fer-ho, però, calia un bon repartiment perquè és una obra que necessita molts punts de recolzament. I així va ser com en poc més d’un mes van aconseguir el que sovint no s’aconseguix ni en mig any, reunir un repartiment de luxe.
Míriam Iscla, Ramon Madaula, Jordi Bosch, Julio Manrique, Teresa Lozano, Laura Conejero o Marcel Borràs són només alguns dels noms que acompanyaran Núria Espert en aquesta obra plena de dolor en què el més difícil, diuen, ha estat trobar el to. “No és un dolor llàgrima fàcil, sinó una emoció matemàtica, intel·ligent, encara que tota l’obra estigui feta de sentiments: bondat, generositat, amor i desamor”, explica el director, que assegura que no té “cap mirada” sobre El Rei Lear. Shakespeare tenia l’habilitat de no jutjar mai cap personatge, ni tan sols el més dolent. “Si ell no hi posava cap mirada, qui sóc jo per fer-ho?”
TORNAR A ACTUAR EN CATALÀ
“Una de les coses que més m’entusiasmen és tornar a actuar en català”, diu Núria Espert, que assegura que, tot i que és l’obra que més la commou i que ho va acceptar amb “naturalitat”, no s’havia plantejat mai fer interpretar el rei Lear. No és el primer cop, però, que l’actriu es posa a la pell d’un dels grans papers masculins de l’autor anglès, amb poc més de 20 anys va interpretar Hamlet i als 50, Pròsper.
Sobre l’obra, Espert n’ha destacat el retrat de la nostra condició humana. “Som una raça estranya, cada cop més autodestructius, però alhora també creatius i fantàstics. Potser això és el que ens salva de totes les atrocitats que estem vivint”. “Estem vivint dies tristos. La podridura envolta els que manen, avui més que fa 800 anys”, l’època en què Shakespare situa el seu Lear. És per això que, explica, Pasqual ha obert algunes escletxes que l’autor havia tallat perquè “en aquell moment va pensar que no calien”, però que avui agafen una dimensió diferent.
Text: Mercè Rubià / Fotos: Ros Ribas
