Les obres que ens recomanen els crítics, periodistes culturals i col·laboradors de TB

Amb l’inici oficial de la temporada teatral les cartelleres de tots els teatres de la ciutat s’omplin de moltes propostes i més enllà dels nostres gustos, teatres, actors, dramaturgs i autors fetitxes hem decidit preguntar a les persones que veuen més teatre del país quines són aquelles obres que ens recomanen no ens hem de perdre. A TB t’hem fet aquest recull: llegeix, apunta el que t’interessi i directe cap al teatre!

Toni Puntí (Periodista de TV3 i col·laborador de Recomana):
“D’una banda Les noies de Mossbank Road a La Villarroel: després de la feina precisa de Sílvia Munt a El preu, vull saber com la directora aborda aquesta comèdia agredolça anglesa de la qual sé molt poques coses. Parla de l’amistat de tres dones que, en el seu dia, van compartir un pis d’estudiants i la protagonitzen tres actrius que, per si soles, són una garantia: Clara Segura, Marta Marco i Cristina Genebat. També em crida l’atenció Molsa al Teatre Lliure. Tinc ganes de saber la lectura que fa Thomas Noone Dance de la deliciosa novel·la Molsa, de David Cirici. Premi Edebé de literatura infantil, el llibre ha estat un èxit veritable a Itàlia -amb premi inclòs a l’última Fira de Bologna-. Vull veure com es converteix en peça teatral (i encara més amb la mà d’un coreògraf) aquest conte que parla d’amor i de guerra, a través dels ulls d’un gos”.

Carme Tierz (Director de la revista EntreActe i col·laboradora de Recomana):
“La Zaranda al Teatre Romea és tot un esdeveniment, els dos Frankenstein, al TNC i a la Sala Fènix, dues perles… Però posats a escollir, em centraré en l’inici de la temporada i recomanaré, Life Spoiler a la Sala Flyhard, perquè és ciència-ficció especulativa (distòpica, potser?), amb dues actrius extraordinàries i un espai escènic i sonor i un disseny de llums que, un cop més, fan que ens oblidem que la Flyhard és una sala minúscula i ens capbussen en una dimensió fantàstica. També recomano La calavera de Connemara a La Villarroel, perquè és una comèdia negra (de debò), perquè és de Martin McDonagh, perquè dirigeix Iván Morales, perquè hi actuen… Per tot!”.

Jordi Bordes (Periodista d’ El Punt Avui i col·laborador de Recomana):
“Primer, La màquina de parlar de Victoria Spúnberg. Es va estrenar fa una dècada a la Sala Beckett i ara torna al Maldà amb el mateix repartiment. Una oportunitat de veure una peça amb un aire futurista; una justícia poètica a recuperar produccions que van deixar bon regust al públic i la crítica però que el mercat de la gira no va saber donar-li prou relleu. Segon, també recomano: El bufón del rey a la Sala Fènix. És una obra que apareix dins del Travessia Recomana. És tracta de la nova peça de Felipe Cabezas, un actor que es va donar a conèixer com a especialista amb el treball de màscara i que l’any passat es va destapar com a actor amb el monòleg Bruto, l’assassí de Juli Cèsar. Ara, alterna els dos papers. Serà el bufó del Rei Lear a cara destapada, i el Lear capriciós amb màscara”.

Núria Cañamares (Periodista i col·laboradora de Recomana):
“Us recomano Blasted (Rebentats), una coproducció del TNC i Temporada Alta que s’estrenarà a Salt el 7 i 8 de desembre i estarà tot un mes al Nacional. Imprescindible perquè és una obra de Sarah Kane, una autora exquisida, valenta i punyent (encara em fa mal el seu Psicosi de les 4.48). La història de la trobada en una suite entre una jove i l’ex-amant que li duplica l’edat va ser tot un escàndol, ara fa 22 anys, per obscena i violenta. Promet, doncs, convertir-se en tota una bomba de rellotgeria que ens farà patir i gaudir de valent. Ell serà el Pere Arquillué, rebentarem. També no us heu de perdre la Producció Nacional de Dansa al Mercat de les Flors i gira posterior per 17 teatres de Catalunya. Roser López Espinosa i Thomas Noone han creat un díptic de gran format dins el Pla d’Impuls a la Dansa, una excel·lent aposta per visibilitzar el gènere. López Espinosa presenta L’estol, inspirada en Lowland que va estrenar al Mercat el 2013 i em va enamorar el passat abril al Sismògraf d’Olot. Aquí no seran 2, sinó 8 els ballarins que experimentaran el do de les aus. Tornarem a volar. La segona peça, Many de Noone, contraposa l’individu al grup. Es crearà un diàleg de moviment ben interessant”.

Aída Pallarès (Periodista de Time Out i col·laboradora de Recomana):
“En primer lloc, us recomano Les dones sàvies. La temporada passada no vaig poder anar a El Maldà i que un espectacle d’una sala petita i dos actors joves i (relativament) poc televisius, exhaureixi entrades sempre és un bon símptoma. Perquè han triomfat per mitja Catalunya i, fins i tot, al festival d’Almagro. Cambray i Farré no tenen por dels clàssics. Després aposto per L’últim sopar: perquè a la Sala Hiroshima s’hi ha d’anar, com a mínim, un cop al mes. Perquè Atresbandes, i no em cansaré mai de dir-ho, són una de les companyies més interessants del panorama actual. Perquè hi ha vida més enllà del teatre de text i un àpat-performance basat en realitat i ficció té molt, però que molt, bona pinta”.

Iván F. Mula (Redactor de Teatre Barcelona):
“En aquesta nova temporada, he observat que hi ha moltes reposicions, cosa que està molt bé perquè, segurament, vol dir que tenim molts èxits comercials a la cartellera de la ciutat… però, malauradament, això també redueix el nombre de novetats. D’entre elles, el que més em crida l’atenció és Blasted (Rebentats) al TNC sota la direcció de Alícia Gorina. Fa molt de temps que no veig un muntatge basat en un text de Sarah Kane i el fet que estigui dirigit per una dona li afegeix encara més interés, sota el meu punt de vista. També em ve molt de gust Sàpiens de Roc Esquius, una proposta que promet ser molt boja i molt de ciència ficció, gènere al que sóc gran aficionat. A més, en aquesta ocasió, l’espectacle que s’estrenarà a la Sala Flyhard, està dirigit per Sergi Belbel. És la primera vegada que s’estrena un text de Roc Esquius sense que estigui dirigit per ell mateix. Tractant-se d’un director de la categoria de Belbel, és lògic que l’expectació per veure el resultat sigui notable”.

Gema Moraleda (Redactora de Teatre Barcelona)::
“Les dues propostes d’enguany que no em perdré són: La noia de la làmpada a la Sala Flyhard. Vaig tenir la sort d’assistir a la lectura dramatitzada d’aquest text de Marta Aran la temporada passada (en el cicle que va fer la mateixa Flyhard) i em va semblar interessant, intel·ligent i, sobretot, extremadament pertinent. Aran ha fet un text sobre la maternitat que estic segura que no deixarà ningú indiferent i, a més, el portarà a escena amb Lara Díez com a protagonista, un rostre televisiu que sorpren i encandila en escena. I cap de les funcions d’ El Cicló del Teatre Tantarantana, d’acord, no és una proposta, en són cinc, però després de dues edicions i d’haver-hi vist néixer muntatges tan interessants com Teenage Dream, Kohlhass o Fairfly, tinc clar que aquest cicle de companyies independents (que enguany estarà integrat per: Cia Casa Real, Col·lectiu La Santa, Obskené, El Eje i El Martell) sempre té més d’una perla amagada”.

Elisa Díez (Col·laboradora de Recomana):
“La meva posta és Blasted (Rebentats) de Sarah Kane al TNC. Em va deixar en xoc quan la vaig llegir i portava molts anys volent veure-la representada. A més, la direcció de l’Alícia Gorina de ben segur li conferirà un univers molt adient. També aposto per Si jo no hi fos a La Vilella, l’esperat nou muntatge de la companyia Espai en contrucció, de Et vindré a tapar, que passen de la memòria històrica a l’intriga. Expectant davant del canvi”.

Rosa Badia (Periodista de Cadena Ser):
“Proposo Incendios, dirigit per Mario Gas:Després de dos anys d´éxit,de tornar per tercera vegada al Teatro de La Abadia de Madrid, de la gira, arribarà a l’octubre al Teatre Goya.Té un repartiment extraordinari encapçalat per Núria Espert i Laia Marull, i en el qual s´ha incorporat Candela Serrat. També Bodas de sangre, em vaig quedar sense entrades al juliol. Confio trobar-ne una ara per poder gaudir del frec a frec de Clara Segura i Nora Navas. Lorca, Broggi , La perla 29 i La Biblioteca de Catalunya, no deceben mai”.