10 anys després de la seva estrena, una gira per 25 països i un curtmetratge, Ölelés, el duet de Jordi Cortés i Damián Muñoz inspirat en L’última trobada de Sandor Márái, torna al Mercat de les Flors.
“El temps ho revela tot… el millor i el pitjor” diu Sándor Márai a L’última trobada. Dos amics es retroben després de quaranta anys de distanciament. Han de solucionar un conflicte del passat, allò que els va separar i que farà reviure els fantasmes. A l’octubre en vam veure la versió teatral al Romea amb Abel Folk com a protagonista i director – que a més va significar el retorn de Rosa Novell als escenaris- i ara arriba en format de dansa. El fet de basar la peça en un llibre ha ajudat els coreògrafs de la peça, Jordi Cortés i Damián Muñoz, perquè, diuen, la història ja està escrita, ja hi ha una narració i només cal que se centrin en el moviment, en els sentiments, en la segona capa, la segona lectura de la història i el que, en realitat, és allò important. “El més difícil ha estat treballar amb aspectes molt subtils, graduar les intensitats del moviment perquè volíem moure’ns en unes línies molt properes les unes de les altres”. Tot i això, diu Cortés, la idea de portar a l’escenari la novel·la de Márai va néixer, precisament, pel fet que al text hi ha molts dubtes, molta intensitat, però poca acció i volia fer emergir totes les emocions condensades a través de la dansa.
DESTIL·LACIÓ I POÈTICA CADUCA
Cortés i Damián gairebé no coneixien quan van iniciar el projecte, més enllà de la vessant professional, perquè només havien coincidit a Tres Tristes Striptease. Com que l’obra parla de dos amics que han estat pràcticament germans durant molts anys, durant tres setmanes van dedicar a conèixer-se i trobar la manera de treballar cadascun dels sentiments. Cada assaig es convertia en un passi sencer de l’obra completament diferent. Cada dia trobaven un punt de vista diferent i s’enfrontaven a reptes diversos, des de fer-la completament nus, amb unes copes de vi de més o vestits de dones. Tot això ho van enregistrar i a partir d’aquí van anar destil·lant quina era la millor manera de reflectir cada estat d’ànim i cada sentiment. Un procés que ha seguit després de les gairebé 100 funcions de la peça -que es compliran al Mercat-, en què han seguit fent canvis.
Canvis en el moviment, però no en la música ni el vestuari. “És com Casablanca, no tindria sentit veure-la en color”, diuen. “La poètica caduca i es torna un clixé. El pla general -l’artifici- està una mica caduc, se li nota el pas del temps, però al primer pla no, està més viu que mai perquè ha anat evolucionant i encara l’estem construint”, diu Muñoz. “És com treure pols a una foto antiga, la peça ha madurat des de nosaltres mateixos i ha anat guanyant en matisos, olors, com el bon whisky”, afegeix Cortés.
El director del Mercat de les Flors, Francesc Casadesús, assegura que “els espectacles bons no caduquen” i que una de les apostes del teatre per aquesta temporada és precisament “la idea de repertori i la memòria”, la voluntat de recuperar aquells espectacles que han marcat d’una manera o una altra la dansa.
GIRA PER 25 PAÏSOS I UN CURTMETRATGE
Després de l’èxit a Barcelona i l’Estat espanyol van girar per països d’Amèrica del Nord i del Sud com Colòmbia, Honduras, Costa Rica, Los Angeles, Miami o Nova York, a més del Canadà. L’espectacle també va viatjar a Filipines, Índia, Xina, Corea, Vietnam, per Europa, Israel o l’Orient Mitjà. El 2011, un cop acabades totes les gires va sortir la possibilitat de gravar un curtmetratge, Coup de Grâce, dirigit per Clara Van Gool i finançat per la televisió pública holandesa. Durant aquests 3 anys i mig que l’espectacle no s’ha representat en escena, doncs, “ha continuat la vida a través del cel·luloide”, diu Cortés. Coup de Grâce es podrà veure cada dia abans de la funció.
Text: Mercè Rubià / Fotografia: Josep Aznar / Vídeo: Albert Ibáñez
