La insuficient presència de dones en la direcció i la dramatúrgia dels espectacles de les programacions, en general, dels teatres de la ciutat, porta generant nombroses crítiques (de forma pública) des de fa diverses temporades, tant per part del sector (actrius, directores, gestores culturals…) com dels espectadors o col·lectius com Dones i cultura i Dona’m escena.
Des de Teatre Barcelona, hem volgut, en aquesta ocasió, com hem fet altres vegades, donar visibilitat a les dones directores i dramaturgues que sí que tenen presència a la cartellera aquesta temporada i els muntatges de les quals encara teniu l’oportunitat d’anar-los a veure. Perquè visibilitzar i reivindicar les seves feines és una part important d’aquest camí que hem de fer totes i tots conjuntament.
LES DONES DIRIGEIXEN
La direcció és una de les principals tasques teatrals a on encara les dones no accedeixen en la mateixa proporció que els homes. Tot i això, afortunadament, cada vegada més dones directores van guanyant l’espai que mereixen i cada vegada els seus projectes són més grans.
Norma Leando, Clara Segura i Carlota Subirós
Per exemple, podem parlar de l’èxit d’Escenas de la vida conyugal que dirigeix Norma Leandro i es podrà tornar a veure al Teatre Coliseum a l’abril, El quadern daurat que dirigeix Carlota Subirós al Teatre Lliure o Cobertura, la comèdia dirigida per Clara Segura que continua en cartell al Teatre Romea i ja han anunciat que tornarà la temporada vinent. També al Romea, a partir del 20 de març, arribarà Eva contra Eva, una comèdia inspirada en la pel·lícula Tot sobre Eva de Joseph L. Mankiewicz que ha dirigit Sílvia Munt i protagonitza Emma Vilarasau.
En el circuit de sales mitjanes i alternatives, també trobem treballs interessants com la direcció d’Elena Fortuny de l’obra Per un sí o per un no al Teatre Akademia o la posada en escena que Marilia Samper presentarà de Vernissatge a l’Escenari Joan Brossa.
Elena Fortuny, Montse Rodríguez, Raquel Cors i Marilia Samper
A més a més, Raquel Cors ha dirigit i coescrit Una, proposta testimonial entorn d’Eva Lyberten, icona del cinema softcore espanyol dels anys 70 i 80 que s’estrenarà al maig a l’Espai Lliure. També torna A.K.A., el multipremiat espectacle dirigit per Montse Rodríguez, a La Villarroel.
LES DONES ESCRIUEN TEATRE
La dramatúrgia i l’escriptura teatral és una altra de les disciplines on encara costa que abundin els noms femenins. No obstant això, ara mateix en podem destacar uns quants com els de Concha Milla que escriu i protagonitza Estigmes a la Sala Flyhard, un monòleg sobre el dolor de voler ser mare i no poder ser-ho, Anna Maria Ricart que ha adaptat per l’escena El silenci dels telers, el llibre d’Assumpta Montellà, que es representarà a El Maldà o Clàudia Cedó que estrenarà a la Sala Beckett l’espectacle familiar Les croquetes oblidades.
Una altra proposta que podem destacar és Sembla que rigui, un text interpretat en forma de monòleg per la Mont Plans i escrit per ella mateixa que representarà al Teatre de Mira-sol de Sant Cugat. També la cartellera ofereix muntatges de textos d’escriptores internacionals com Yasmina Reza amb la posada en escena en anglès de God of Carnage a l’Almeria Teatre o Annie Ryan amb l’espectacle Una niña es una cosa a medio formar a la Sala Beckett.
Concha Milla, Anna Maria Ricart, Assumpta Montellà i Clàudia Cedó
En aquesta mateixa línia, el Teatre Nacional de Catalunya proposa enguany l’Epicentre Pioneres, una iniciativa que vol ajudar a rescatar d’un oblit particularment injust algunes de les veus femenines fonamentals del nostre teatre per comprendre millor la nostra herència. El cicle inclou Solitud de Víctor Català (amb direcció d’Alícia Gorina), L’huracà de Carme Montoriol (amb direcció de Mònica Bofill) i les peces breus Una venjança com n’hi ha poques / Es rifa un home / Les cartes de Lluïsa Denís, Rosa Maria Arquimbau i Caterina Albert, respectivament, entre altres activitats.
LES DONES ESCRIUEN I DIRIGEIXEN
També tenim exemples de creadores més completes a la cartellera actual que signen la direcció i la autoria o dramatúrgia dels seus espectacles. Aquest és el cas de Lara Díez Quintanilla que escriu i dirigeix La nostra parcel·la o Carol López que fa el mateix a Bonus Track, totes dues al Teatre Lliure.
Per la seva banda, Barbara Mestanza escriu i dirigeix Todas las flores a la Sala Beckett, mentre Daniela Freixas presentarà Serà el nostre secret a l’Escenari Brossa, on també podrem veure Carrousel, un muntatge escrit i dirigit per Carla Torres Danés. Després de l’èxit d’Ovelles, Carme Marfà torna a la Sala Flyhard novament coescrivint i codirigint Instruccions per enterrar un pare.
Finalment, Queralt Riera, que té en cartell Amor mor al Brossa, estrenarà també De dol a la Sala Atrium, un espectacle escrit i dirigit per ella i Sara Serrano proposa la peça Demoledora a l’Auditori, una reflexió sobre el tema de l’habitatge sota la seva direcció i dramatúrgia.
HUMOR EN FEMENÍ
Una altra de les barreres que les dones creadoras han de superar és la dels prejudicis que les allunyen del món de l’humor. La cartellera actual ofereix també un bon grapat de propostes de dones humoristes que, a part d’interpretar, escriuen i/o dirigeixen els seus espectacles còmics. Un dels exemples més representatius és el d’Ángela F. Palacios i el seu ja veterà monòleg teatral Mirta en espera que, actualment, es pot veure a la Sala Fènix. En una línia similar, podem veure Ay, coño d’Eva Barceló al Teatreneu, Miss Tupper Sex de Pilar Ordóñez a la Sala Ars o, amb un caràcter més reivindicatiu, No es país para negras de Silvia Albert Sopale a l’Ateneu Popular 9barris.
Més propostes humorístiques amb segell femení: Elles #cosasdechicas, una creació col·lectiva dirigida per Mireia Casado al Teatre del Raval, Under the pelucas de Judit Martín i Emma Bassas a l’Almeria Teatre o Brujas de Lola González i Coral Ros a Almazen Teatre. En l’apartat de monòlegs, trobem propostes molt diverses com: Los monólogos de la vagina (Club Capitol), Peluquería de barrio (Cafè Teatre Llantiol), Calladitas estáis más guapas (Sala Ars), Patrizia con Zeta: Bella y bestia (Cafè Teatre Llantiol), Cornuda i pagant el beure (Sala Ars) o Martita de Graná: Mi padre flipa (Club Capitol), entre altres.
DANSA EN FEMENÍ
Fins i tot a la dansa, una disciplina tradicionalment de més participació femenina, trobem que les dones també tenen dificultats per accedir als càrrecs de més responsabilitat com els de directora o coreògrafa. Esperant que això canviï, a la cartellera actual podem destacar exemples d’espectacles com, al Mercat de les Flors, Novembre dirigit per Roser López Espinosa, Singspiele amb coreografia de Maguy Marin, la Nova creació Marina Mascarell o Para que o Céu nao caia, Pindorama i Furia de la Companyia Lia Rodrigues.
D’altra banda, també es pot apostar per veure Mercedes máis eu, un treball de col·laboració entre Janet Novás i Mercedes Peón o l’espectacle Catalina d’Iniciativa sexual femenina, totes dues propostes programades a La Caldera. Per la seva banda, el Teatre Nacional de Catalunya, programarà Malditas Plumas de Sol Picó i el Teatre Lliure, El nacimiento de una bailarina vieja d’Elena Córdoba.
Mentrestant, a la Sala Hiroshima es podrà veure Graces, un projecte de la coreògrafa Silvia Gribaudi i, a l’Antic Teatre, Unheimlich, sota la direcció d’Irene Vicente Salas. Finalment, també es pot recuperar Suit Toc núm. 6 de les germanes Ariadna i Clara Peya que, dins de la seva gira, faran una actuació al Teatre Kursaal de Manresa.
I PROPOSTES MUSICALS
Finalment, volem completar aquest ventall de propostes escrites, coreografiades i/o dirigides per dones amb alguns muntatges on la música té un protagonisme especial. D’entrada, destaquem Compositores del modernisme, un concert simfònic que es representarà al Teatre Nacional de Catalunya que recupera obres de compositores catalanes del primer terç del segle XX. Per la seva banda, The Feliuettes retornen al cabaret més genuí amb Akelarre, sota la direcció de Míriam Escurriola a El Maldà. A la mateixa sala, Mireia Lorente-Picó i Marta Borràs s’encarreguen de l’adaptació i la dramatúrgia del Serafí Pitarra més musical a Mistela Candela Sarsuela.
Finalment, l’actriu Mercè Martínez presenta Cantar al desamor, un espectacle concert al Teatre Eòlia i també participarà del musical T’estimo si he begut, escrit per Empar Moliner basant-se en els seus propis contes. I, en clau familiar, La nostra amiga Girafa proposa una experiència que farà viatjar als nens a través de l’imaginari dels animals a la Sala Fènix. Creat, dirigit i interpretat per les músiques i especialistes en educació musical Gemma Rafecas i Marta Casals.
