“Una música meravellosa, una història bonica i 12 intèrprets que roben el cor” són els al·licients, segons Sergi Belbel, per no perdre’s Pares normals, obra que dirigeix i que s’estrena a finals de novembre al Teatre Poliorama. I no és gens fàcil posar-ho en dubte, ja que el musical, que és de nova creació i en català, té 14 cançons inèdites d’Els Amics de les Arts, una gran feina de producció del grup juntament amb Minoria Absoluta, i un repartiment d’alt estànding amb noms com l’Enric Cambray o la Júlia Bonjoch.
Enric Cambray, Júlia Bonjoch, Annabel Totusaus, Albert Pérez, Lucía Torres, Víctor Gómez, Bernat Cot i Anna Herebia actuen a ‘Pares Normals’
Pares i fills. Filles i mares. No tothom és pare, però tothom és fill d’algú. Amb aquesta premissa arrenca Pares normals, que, a diferència del que deixa entreveure el títol, explica la història d’un fill: l’Aran, qui ha desitjat tota la vida tenir uns pares normals. L’Aran és de Barcelona, però fa quatre anys que viu a Chicago amb la seva parella. En aquest temps no ha vist mai els pares, tot i que no tenen mala relació. Una notícia important el fa tornar i retrobar-se amb ells, però un accident inesperat trasbalsa tota la història. Una història que “parla de les relacions intergeneracionals; quan tu ets fill tens un punt de vista, però a vegades les coses canvien i passes a ser tu també el pare”, conta Marc Artigau, autor de l’obra juntament amb Els Amics de les Arts.
“Per a mi ha estat un procés molt gratificant. Jo coneixia la música i l’obra d’Els Amics de les Arts. Ells sí que tenien una idea de punt de partida, però jo m’he sentit molt, molt còmode per escriure el que volia. Ens hem entès molt bé, en el sentit que hi havia escenes que estaven escrites i d’aquella escena han fet una cançó, i al revés”, afirma Artigau. Tot i això, també accepta que el procés ha estat “llarg i lent”, ja que van començar a treballar abans de la pandèmia, amb totes les incerteses que això va portar, i ara ja tenen moltes ganes de l’estrena. “El fet que sigui un musical nostre, fet per nosaltres, amb tot, tot, tot de casa, l’emoció és molt més gran que si féssim una obra d’un autor estranger, amb la música ja feta, que et limites una mica a copiar o a traslladar la producció tal com la van parir. En aquest cas l’estem parint entre tots i això és molt més emocionant”, inclou Belbel.
Escolta la cançó del musical aquí
Pares normals té molts ingredients forts per ser tot un èxit, però hi destaca, sobretot, que porta el segell d’Els Amics de les Arts. Des d’un principi tenien clar que no farien “un musical d’estil Mamma mia!“, explica Artigau. “Lluny d’agafar tots els èxits del grup per fer-ne una obra, l’espectador veurà cançons noves, una història nova… que creiem que és més atractiu”, conclou.
Per a l’Enric Cambray, actor protagonista, ser el primer a donar vida a l’Aran ha estat un “repte majúscul”, i explica que ha estat un procés ple “d’honestedat, humilitat i molta feina”. A més, afirma que no acostuma a presentar-se a càstings de musicals, però aquest li va venir de gust, ja que “és un espectacle de creació de gran format, que és una cosa que per desgràcia passa poc a casa nostra”.
Enric Cambray i Julia Bonjoch durant la representació
Pares normals és “una reivindicació de la diversitat”, descriu Belbel. “No vulguis ser normal, perquè si vols ser normal vas directe al fracàs, t’estavellaràs. L’espectacle és també una reivindicació de viure la bogeria de la vida i una reconciliació si alguna vegada has odiat els teus pares o t’has vist en situacions una mica de ridícul”, conclou. Marc Artigau, en canvi, resumeix el musical amb una frase de Caetano Veloso: “De prop ningú és normal”, i assegura que és una obra per riure i emocionar-se alhora perquè “en el fons, no som tan diferents els uns dels altres i, segurament, ens trobem en moltes coses que explica”. Una idea que comparteix Cambray, qui, a més, promet que “hi ha una sorpresa final que fa que el llacet de l’espectacle sigui rodó i que vegis un musical de gran qualitat”.
Més informació, imatges i entrades a:
