La sala d’exposicions del Centre Cívic Parc Sandaru és l’escenari escollit per la companyia Parking Shakespeare per representar la seva nova proposta d’hivern, una versió de Carles Mallol d’Els Bandits de Schiller: Les males persones.
Els Parking Shakespeare es caracteritzen per dur les seves obres a espais no convencionals. Són coneguts els seus muntatges estiuencs de l’obra de Shakespeare al Parc de l’Estació del Nord, però també cada cop més la seva proposta d’Hivern, on versionen autors més moderns. Per aixecar cadascun dels muntatges, conviden un director diferent. En aquest cas, ha estat Carles Mallol (Premi Born de Teatre per Mata el teu alumne), que ha adaptat Els bandits de Schiller.
“Els bandits dibuixa un món on els homes es revolucionen davant d’un entorn que no els obre prou les portes. I en aquest retrat, l’autor passa clarament per diversos universos: la família, les lleis, la religió i les passions humanes. A Les males persones, la versió que n’hem fet amb els Parking Shakespeare, els personatges sobretot es revolucionen contra ells mateixos”, explica Mallol. L’adaptació, doncs, ha estat important perquè, a més, si bé Els bandits dura quatre hores, Mallol l’ha convertit en una obra d’uns 80 minuts. Davant de tants canvis, doncs, finalment, han optat per canviar-li el nom.
Les males persones explica la història de Karl, un personatge que “es troba immers en una lluita que no és clarament la seva i buscarà forces d’on pugui per convertir-se en un bandit, en un terrorista, en un home que pot canviar el món, malgrat mai no hagués dit que ho faria”. Tot i això, no s’hi sent còmode. “En el seu camí cap a la revolució, s’ajunta amb certs individus que entenen aquesta lluita de maneres molt diferents i per tant la cosa tampoc no acaba de quallar. I és que la revolució, està clar, no és una opció fàcil i més d’un es pot rendir pel camí”, continua el director.
Però no és només Karl qui fa quelcom que no és realment el que vol. Aquí tots els personatges estan en crisi i potser només l’amor de l’únic personatge femení, Amàlia, hi aportarà “la llavor d’una veritable evolució, d’un veritable canvi”.
