El mag de les bombolles Pep Bou es convertirà en funàmbul del sabó i l’aire a Bombollavà, que es reestrena al Teatre Tívoli de Barcelona aquest juliol.
Fa 33 anys que Bou es dedica a treballar amb les bombolles: “Com si fos un pintor, les bombolles són pinzellades”, en desenvolupa tècniques, s’inventa pinzells i les sincronitza amb una música que afegeix emoció i ritme a la proposta de poètica visual, efímera, que ens ensenya a gaudir del viatge i a que l’emoció i la bellesa tornassolada siguin les úniques coses que retenim.
COSINES GERMANES DELS FUNÀMBULS
“La bombolla mai no et deixa dormir, sempre hi ha un pas més per trobar emocions visuals”, explica. I els espectacles són l’espai on compartir l’experimentació amb el públic, buscant també la teatralitat. “Les bombolles són les protagonistes, però cal també una estructura dramàtica que, en aquesta ocasió, gira al voltant de la figura del funàmbul”. Bou es posa a la pell d’un equilibrista que, enlloc de moure’s sobre un fil, juga amb el tel fi i imprevisible que conforma les bombolles: “No saps mai si esclataran. Tenen fragilitat i uns equilibris tan fins que ens fan aguantar la respiració fins que arriben. Són les cosines germanes dels funambulistes”, conclou. Bou ha posat a les bombolles a caminar sobre fils, fent malabars i, en una ocasió, fent sonar l’orquestra com notes sobre un pentagrama, fet de cinc fils.
NOUS AUDIOVISUALS I DUES REALITATS
L’obra, que va estrenar al Teatre Lliure el 2013, torna ara al Teatre Tívoli amb audiovisuals com a novetat, així com dos músics nous degut a temes d’agenda: el contrabaixista Oriol Martí i el pianista i director musical Leonardo Brizzi, amb l’aparició especial de l’ukelele de la tècnica de vídeo, Mon Feijóo. L’espectacle ha sofert “una evolució inevitable”, deguda a la constant transformació que en fa per tal de treure’n profit, i a les pantalles
Bou apareixerà a les pantalles, però “com si fos una altra persona”: els audiovisuals i la interpretació posaran a dialogar dos llenguatges, realitat i ficció, que es complementaran, descriu, afegint la teatralitat necessària sobre l’escenari.
AMBAIXADOR DE LES BOMBOLLES CATALANES
Amb Bombollavà, Bou torna a Barcelona, on explica que hi té sempre públic, entre funcions internacionals que fa gràcies a la “gran capacitat d’encisar que tenen les bombolles”, traspassant llengües i cultures. Aquest setembre el durà a Tailàndia, seguit de França, Itàlia i, en un futur proper, Brasil.
LA CIÈNCIA RERE EL SABÓ I L’AIRE
Bou està sempre pendent del temps: “L’ideal és que plogui o hi hagi humitat i vent del sud, ja que el del nord és més sec”, relata. La humitat allarga la vida de les bombolles, que a la seva seu de Cardedeu poden durar-li fins a dos o tres minuts, mentre que en pitjors condicions viuen només 20 o 30 segons, deixant menys marge a l’actuació. L’evolució d’una bombolla es pot seguir a través dels seus colors: a l’inici predomina el verd, a mesura que s’evapora i perd consistència apareixen els ocres i els últims instants són de blanc pur, el fantasma d’una mort anunciada, explica.
Tot i que col·labora amb una marca de productes químics i sabons que li permet experimentar, confessa que és molt difícil arribar a conclusions sobre quines mescles són més adients, ja que moltes vegades acaben tenint comportaments diferents, i degut sobretot a la influència climatològica, a la situació de la sala i la presència o no d’aires condicionats, i fins i tot a l’existència de petits insectes que poden fer esclatar les bombolles o quedar-hi enganxats, donant un gir a l’espectacle. Bou tracta d’adaptar l’espectacle a les condicions, que fan que cada funció sigui única, amb les seves anècdotes, però probablement quan més gaudeix és quan les bombolles tenen una llarga vida i li permeten jugar i jugar: “Haurem de posar una espelma al senyor Molina!”.
FOTOGALERIA I VÍDEO DE LA PRESENTACIÓ AL TÍVOLI
Si el voleu veure en acció, trobareu tota la informació sobre funcions i entrades a la fitxa de l’espectacle:
Vídeo: Albert Ibáñez
Text i fotografies: Neus Riba
