Pep Farrés: ‘Els espectacles de la Mostra d’Igualada tracten infants i joves com el que són: públic intel·ligent’

Redacció

Del 30 de març al 2 d’abril la capital de l’Anoia acollirà fins a 52 espectacles per a infants i joves dels 3 als 18 anys. La Mostra d’Igualada arriba a la 28a edició posant l’accent en temàtiques poc habituals en el teatre familiar com la guerra, el dol, la transexualitat, el bullying o la pressió estètica. A més segueix apostant per un Espai Jove que acosti adolescents a les arts escèniques.

15 estrenes, 52 espectacles, 102 funcions, 16 espais d’exhibició i quatre itineraris amb muntatges per a infants de 3 a 6 anys, de 6 a 12 anys, dels 12 als 18 i per a tots els públics, gran part al carrer. Dades. Però La Mostra d’Igualada no és un festival qualsevol. No només perquè és l’únic dirigit al públic més exigent de tots: infants i joves, sinó perquè també és en sí mateix un festival familiar. Gairebé una quarantena de famílies de la ciutat obren les portes de casa seva per allotjar artistes i programadors, i així “humanitzar” la Mostra, en paraules del seu director, l’igualadí Pep Farrés. Fins ara, totes les edicions anteriors han superat els 30.000 espectadors i la ciutat s’hi bolca també amb desenes de voluntaris.

PÚBLIC INTEL·LIGENT, TEMÀTIQUES VALENTES

“A diferència de la resta de festivals, els espectacles programats no tenen en comú una disciplina artística. Els espectacles de la Mostra només tenen el comú denominador que estan destinats al públic infantil i juvenil i el tracten com el que són, públic intel·ligent i contemporani’, explica Farrés. I això inclou, doncs, temàtiques que sovint no es tracten en el teatre familiar o juvenil: l’assetjament, la pressió estètica, la guerra o la transexualitat.

Aquesta 28a edició de la Mostra posarà èmfasi en aquestes qüestions poc habituals en el teatre familiar amb espectacles com Safari, de La Baldufa, una faula sobre el bullying per als més menuts; Euria, sobre el procés de dol; o Maravilla en el país de las miserias, que parla del dolor i la injustícia de les guerres. L’espectacle inaugural, El Buit, inspirat en el llibre homònim de l’escriptora Anna Llenas, s’acostarà a l’art com a teràpia.

ESPAI AUTOGESTIONAT PER ALS JOVES

El tàndem format per Farrés i Sílvia Lorente fa tres anys que està al capdavant de la Mostra. Tan bon punt van agafar el timó, van tenir clar que calia donar espai als joves dels 12 als 18 anys i van crear l’Espai Jove, amb seu a L’escorxador. D’aquesta manera, enguany no només hi ha fins a 10 espectacles pensats especialment per als adolescents, sinó que a més a més han fet un pas més i han obert un espai autogestionat al pati de L’escorxador on un grup de joves hi està organitzant activitats paral·leles, des de tallers a concerts passant per improshows. Una tasca de recuperació i creació de públic en una franja que sovint es dóna per perduda que s’impulsarà també en les jornades professionals oferint eines als programadors per incorporar espectacles per a joves en l’oferta dels teatres.

Entre la desena d’espectacles programats, destaca Limbo, de Les Impuxibles, que relata el trànsit de la Berta a l’Albert; Cosspress, que aborda l’obsessió del culte al cos o #1000 likes, de Nus Teatre, que explora les relacions de violència desencadenades pels continguts publicats a les xarxes socials i que incorporarà una App que es podran descarregar els espectadors per interactuar durant l’espectacle.

Altres artistes que passaran per la mostra són Claire Ducreux, Diana Gadish, Toti Toronell, Marcel Gros o companyies com Mumusic Circus, La Industrial Teatrera o Teatre Obligatori amb el seu èxit musical Renard o El Llibre de les bèsties.

Escrit per
Articles relacionats
‘Un sublime error’: retrat d’una amistat

‘Un sublime error’: retrat d’una amistat

Un sublime error és un espectacle sobre l’amistat, la felicitat i el dol. Un projecte artístic que dibuixa somriures i neix de la confiança que atorguen trenta anys de compartir […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!