Els pallassos acostumen a ser el mirall de les febleses humanes, antiherois que expressen a través de la seva comicitat les imperfeccions i els entrebancs que ens podem trobar, cadascun de nosaltres, en la vida quotidiana. I si, per més inri, aquestes imperfeccions passen en el context de la més gran impudícia humana, una guerra, doncs ja tenim servit el fil de l’espectacle Si tu te’n vas. Durant dues setmanes (fins al 30 de gener), la nova creació de Cia. Pepa Plana es pot veure al cor del barri del Born, al nou Centre de les Arts Lliures de la Fundació Brossa, l’antic Espai Brossa de Barcelona.
Nan Valentí, Pepa Plana i Lola González protagonitzen ‘Si tu te’n vas’
“Es tracta d’una història que parteix d’el fet quotidià -explica la pallassa vallenca Pepa Plana-. Són petites baralles que passen quan ve l’eterna guerra”. L’espectacle compta amb escenografia de Xavier Erra, que ja havia treballat amb Plana a Veus que no Veus. A l’escena, un trio d’artistes que segueixen l’estructura clàssica dels pallassos de pista, tot i que no vesteixen amb els tradicionals lluentons ni parracs sinó que porten un original vestuari firmat per Nídia Tusal.
Pepa Plana fa d’augusta, Nan Valentí de carablanca i Lola González de contraugusta. Les tres pallasses són veïnes d’una escala que, quan esclata una guerra, es veuran obligades a fugir de casa seva. L’espectacle, segons Plana, és com una inspiració del que passa dins d’aquest bloc quan arriba la guerra. “Com a persones humanes -diu Plana- som imperfectes i ens continuem barallant. L’espectacle és un joc sobre el què faríem si estiguéssim en guerra”. “Juguem a la guerra?”, proposa la pallassa als espectadors.
Pandèmia i més obstacles
Plana aprofundeix en el leitmotiv de l’espectacle: “Parteix del que hem hagut de viure des de les finestres de casa en aquest moment pandèmic”, comenta: “No sé si hauríem pensat en aquest argument si no haguéssim hagut d’estar tancades a casa”.
L’artista és honesta i avisa: l’espectacle arriba a Barcelona encara tendre, ja que en espectacles com aquest “es necessita escoltar el tempo del gag amb públic a les graderies”. “Si no hi ha el retorn del públic, per molt que assagem les butaques buides no riuen”, i afegeix: “Aquest com venim a escoltar molt al públic”.
L’espectacle ja ha engegat, però els preparatius han estat un calvari per a la companyia. L’estrena s’ha hagut d’anul·lar any dos cops l’últim any. L’hivern passat a les festes de les Decennals de Valls i després, a l’estiu, al festival Grec de Barcelona. A més, el primer bolo, el passat mes d’octubre, tampoc no va ser gens fàcil. Pocs dies abans de pujar a l’escenari va ser baixa Noël Olivé, l’actriu amb qui Pepa Plana ha presentat des del 2018 el seu excel·lent Veus que no Veus.
S’incorporen Nan Valentí i Lola González
A Olivé la subtitueix Nan Valentí, l’actor d’Igualada que ja havia fet incursions en el llenguatge del pallasso amb l’enyorat Joan Montanyès ‘Monti‘ i amb la mateixa Pepa Plana. Els tres van fer Èxode, un espectacle sobre la Guerra Civil Espanyola molt efímer -es van fer molt poques funcions- presentat ara fa just 10 anys i interromput per la sonada marxa de Pepa Plana al Cirque du Soleil amb l’espectacle Amaluna.
“Davant les dificultats que em trobava no volia tornar a fer Èxode, però tenia moltes ganes de tornar a treballar amb el Nan i codirigir amb ell l’espectacle”, explica Plana: “Després, l’atzar ha portat que ell faci de Senyora Valenti. No ens qüestionem si és un home o una dona i ens obre una altra porta. És un regal de la casualitat”.
Una dècada després, doncs, Plana i Valentí es retroben i, a banda de dirigir junts la nova creació, recuperen d’Èxode l’entrada de La Instrucció, una paròdia miliar que va introduir Pipo Sosman, un carablanca molt conegut a França. Nan Valentí explica alguns canvis respecte a la primera versió: “Amb en Monti anàvem amb armes de fusta, ara partim d’un poema de la Maria Mercè Marçal que ens dona peu a jugar amb elements casolans com unes escombres o un colador que fa de casc”. A més, si fa 10 anys es va presentar en masculí, ara s’ha feminitzat i els soldats són dones.
En clau femenina
La revisió de les entrades de pallassos en clau femenina és el camí que ha iniciat Pepa Plana des de fa anys. Ja ho va fer amb el Dona‘m la Mel i el Carrega i Descarrega, i ara reforça aquesta aposta. L’espectacle inclou, a banda d’un gag militar que podria recordar aquelles Historias de la Puta Mili d’Ivà, dues entrades més: l’entrada dels peus, un vodevil molt popular en els circs del segle passat, en la qual se’ls apareix un fantasma abans d’anar a dormir; i també la Sopa de pèsols, una entrada datada l’any 1945, en plena postguerra, que va escriure Tristan Rémy i que fa pocs anys es va traduir al català i publicar per l’editorial Cossetània en el llibre Entrades Clownesques. Ara, en aquesta nova versió els pèsols s’han convertit en un menjar més nostrat: el fricandó.
També hi ha un número de màgia que ha comptat amb l’assessorament de Mag Lari. Una altra de les grans novetats és la participació de Lola González, que amb la companyia Lola Corina va ser una de les protagonistes d’un espectacle de gran èxit: Las Gallegas. L’artista explica com s’ha sentit en aquesta nova aventura: “Al principi em feia una mica de por i no sabia on ubicar-me. Mai havia fet de contraugusta, però la veritat és que m’ho han posat molt fàcil. Baixo una mica el meu caràcter fort de sempre i l’autoritat ja no la tinc jo. M’he adonat que inclús és més fàcil no tenir l’autoritat; es més divertit i tens molta més llibertat”.
I Plana no oblida com haurà d’estar el públic al teatre. “En aquests moments, tot el públic porta mascareta i això és una merda. Els riures són molt apagats, de vegades penso si m’estimen o no m’estimen. No noto els riures forts d’abans de la pandèmia, però noto que en el públic hi ha moltes ganes d’estimar-nos. Ho noto, o ho vull notar. Aquí estem”. I com diu la Pepa, allà estan, aguantant tot i més. Fins al 30 de gener. I és clar que l’estimem.
Més informació, imatges i entrades a:
