‘Equivocar-se és d’humans’ o ‘errar és humà’ són dues formes populars d’una expressió llatina, que tota persona ha pronunciat alguna o diverses ocasions al llarg de la vida. Del llatí, error, –ōris, la paraula error designa una acció desencertada o equivocada, així com un concepte equivocat o judici fals. A la societat actual impera un missatge incisiu de recerca de l’èxit que condemna severament la decisió, però… això sempre ha estat així al llarg de la història? Quin reflex social transmetien els grans clàssics sobre l?acte d?equivocar-se?
Després de l’èxit de públic i crítica en la seva estrena el mes d’agost passat al Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida, arriba a Barcelona La comedia de los errores, una obra, dirigida per Andrés Lima, on l’embolic i l’humor popular es combinen per crear un pur divertiment escènic. Pepón Nieto encapçala el repartiment, amb Fernando Soto, Antonio Pagudo, Avelino Piedad, Rulo Pardo i Esteban Garrido, d’un espectacle que reivindica la bellesa de l’equívoc i la llibertat de ser, a partir del joc actoral. El muntatge es podrà veure del fins al 3 de novembre al Teatre Goya.
‘La comedia de los errores’ o el festival de l’embolic
La comedia de los errores és l’obra de teatre amb què William Shakespeare es presenta en societat. En aquell moment, el bard anglès només tenia 25 anys i havia arribat a Londres per treballar a la companyia The Theater com a traspunt. A finals del segle XV, la comèdia a Anglaterra encara bevia molt del teatre medieval i d’un marcat imaginari religiós. Amb l’objectiu d’entretenir el públic, amb una fórmula dramàtica que combinava un gran domini del llenguatge escènic, agudesa i ritme, Shakespeare va estrenar aquesta comèdia, inspirada en l’obra de Plaute del segle II aC. C., Els bessons.
A la trama, dues parelles de bessons, d’idèntic nom i aparença, converteixen la ciutat d’Efes en un escenari dislocat on vacil·len les identitats i els amors es posen a prova. La comèdia shakespeariana més curta és un autèntic vodevil que esprem al màxim l’equívoc, per generar situacions impossibles de principi a fi on ningú no està parlant amb qui creu parlar.
Parlem amb l’actor i productor Pepón Nieto sobre la creació d’aquest espectacle i el significat del riure i l’error a la vida.
Teatre Barcelona: A més d´actor ets productor d´aquest espectacle. Com vas plantejar-te la idea d’abordar una versió de La comèdia dels errors? Per què aquest títol i per què Shakespeare?
Pepón Nieto: Fa més de 10 anys, i aquesta és la quarta vegada que ho fem en coproducció amb el Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida. Aquest cop volíem fer una comèdia, que la funció tingués llarg recorregut i poder després fer gira. A més, Shakespeare ens agrada moltíssim És una meravella i és sempre una font a la qual recórrer. Aquesta obra és divertidíssima, és com un vodevil d’embolic. La primera proposta que teníem és que volíem fer una festa i aquesta proposta ens permetia portar-la cap al festiu.
“Vull que la gent se’n vagi del teatre amb ganes de ballar i de divertir-se”
Sou sis actors, però cadascun de vosaltres interpreteu diversos personatges en una obra, a més, que juga a l’equívoc de forma constant. Com ha estat preparar aquest espectacle des del punt de vista de la interpretació?
Va ser un procés no a l’ús, perquè als tallers prèvis que vam fer amb l’Andrés van sorgir moltes coses: sobretot un llenguatge comú que ens feia tenir clar, des del principi dels assajos, per on anar i des de quin lloc ho volíem explicar. Sempre va ser des d’un plantejament molt lúdic i festiu. Des de la primera reunió la proposta va ser: vull fer una festa, vull que la gent se’n vagi del teatre amb ganes de ballar i de divertir-se. Això també ens va fer abordar la feina des d’un lloc molt festiu i aportar idees des de la farsa. Els assajos van ser molt intensos, perquè l’espectacle, encara que sembli que és molt boig, funciona com un mecanisme de rellotgeria i sabem exactament on estem cadascú en cada moment. L’Andrés va mesurar-ho tot moltíssim. Hem realitzat un treball molt intens, però sempre des del divertit i el festiu.
El director Andrés Lima ha afirmat que en aquesta obra que tant l’error com l’ambigüitat s’aprecien de manera sana. Vivim en una societat que penalitza molt severament l’error, la decisió, i que transmet contínuament el missatge de cerca de l’èxit a través de la perfecció. Per què l’ésser humà no acaba d’aprendre que l’home és fal·lible per naturalesa?
No ho sé, però és terrible perquè sembla que l’error és un fracàs, i crec que tenim dret a equivocar-nos i fer-ho quantes vegades calgui i amb l’edat que sigui. No som perfectes i els errors, igual que allò fortuït, allò estrany, allò inesperat, l’equivocació, componen la sal de la vida. Fa que les coses no siguin monolítiques. És bo equivocar-se, admetre les errades, canviar d’opinió. Considerar que abans pensava d’aquesta manera i la vida m’ha fet pensar d’una altra manera diferent i reconèixer que estava equivocat i no passa res. Això ens fa ciutadans més sans i més lliures, i no estar completament subjectes i encotillats en allò que s’espera de nosaltres, a no fallar ningú. És bo fallar i sempre hi ha temps de tornar-se a aixecar.
“El sentit de l’humor és fonamental; és el que fa que la vida passi”
Quin significat ha tingut l’error al llarg de la teva vida?
He comès errors contínuament i a tots els nivells. A les relacions personals, a les amistats. No tinc cap problema a disculpar-me. No sóc orgullós en aquest sentit. M’equivoco amb molta facilitat i amb la mateixa facilitat que m’equivoco intento rectificar i no donar-hi tanta importància, perquè cal continuar vivint.
Una de les formes més catàrtiques que l’home té per enfrontar-se a si mateix és fer-ho a través de l’humor. Què s’amaga realment darrere del riure en aquesta comèdia?
El sentit de l’humor és fonamental; és el que fa que la vida passi. Necessitem riure’ns contínuament, desconnectar. Riure’ns de nosaltres mateixos primer i després del que passa al nostre voltant. Amb l’humor, hom es transforma i transforma les coses. L’altre dia vaig sentir algú que deia que el contrari a la comèdia no és el drama, és la por. La comèdia ens serveix per vèncer les pors, exorcitzar-les i treure’ls de les nostres vides. A l’espectacle el riure és el vehicle, la manera d’explicar la història. El riure ja es converteix en una situació absurda on l’espectador no sap què vindrà després. És l’enganxall i és la presa de terra.
Més informació, imatges i entrades a:
