El perfil de Marc Martínez: Creativitat, hiperactivitat i teatre bo i barat

Marc Martínez està en un moment professional dolç. Després de dirigir amb èxit el monòleg Conillet, que el mes de juliol tornarà al Teatre Romea, ha protagonitzat la sèrie ‘Nit i dia’ de TV3, que ha aconseguit renovar el llenguatge de les sèries catalanes. Marc Torrecillas hi ha parlat una bona estona per conèixer qui hi ha darrere d’aquest actor i director hiperactiu i curiós.

TEATRE_BARCELONA-marc_martinez-CARAM-revista_1

Espero en Marc Martínez a la terrasseta de l’ON Cafè, al Passeig Sant Joan de Barcelona, a primera hora de la tarda. Fa un sol espectacular i el veig arribar amb barba, gorra i ulleres de sol. Xerrem una mica fora, però fa vent i com que està un poc refredat ens posem sota cobert. Abans d’entrar en matèria m’adono que no té cap problema a l’hora de parlar de quasi tot i que, a més, és molt observador. En dos minuts crec que m’ha calat. En poc més penso que si estigués parlant amb el psicòpata d’en Marc Ramos, tindria un problema molt seriós.

NIT I DIA

El felicito per l’èxit de ‘Nit i dia’, la sèrie que està fent furor a TV3, i pel seu personatge. “Partim d’un guió molt bo. L’Arcarazo i en Galceran la toquen.” A part d’ells dos, que són els creadors de la sèrie, està co-guionada per l’Oriol Paulo i en Jordi Casanovas, i dirigida per l’Oriol Paulo i en Manuel Huerga. “Tenen dues maneres molt diferents de dirigir. Un ja té molta experiència i l’altre un gran futur. En Huerga molt clar el concepte, l’estètica, la narrativa, l’arquitectura global… En Paulo treballa des de l’interior i deixa provar. Però d’una manera o d’una altra habitualment l’actor acaba fent el que vol el director”. Quant a direcció d’actors han comptat amb la col·laboració d’en Manel Dueso, sobretot al principi. I parlant d’això diu meravelles d’en Ken Loach, el director de cine anglès, amb qui fa anys va treballar a ‘Terra i llibertat’, una de les pel·lícules de les quals se sent més orgullós.

UN ACTOR VACACIONAL

En Marc ha treballat tant a cine, a teatre com a televisió, i explica que no té grans títols de teatre però sí molta experiència, i no tant per haver treballat molt com per la seva trajectòria. Va començar al seu barri, al Raval de Barcelona, on explica que les seves inquietuds per l’art i la creativitat, i un entorn dur ple de “mogudes, trampes i inestabilitat” el van dur a expressar-se a través de la música, la dansa, les arts plàstiques i el teatre. I allò fou una manera de sortir del barri. I també, i de forma natural, en va fer el seu modus vivendi. “No sóc un actor vocacional, sinó un actor vacacional. No he sentit la crida de l’escenari, del teatre… Ho faig perquè m’agrada molt i gaudeixo. I si no gaudeixo, no ho faig, o no repeteixo. No m’he casat amb ningú, amb cap teatre.” Ens posem a xerrar sobre la gent jove que empeny, sobre estudis, com veu l’ofici i noves maneres de promocionar-se en aquesta època estranya. Li pregunto com veu que actualment els actors que viuen exclusivament de la interpretació siguin minoria. “Però què vol dir ser actor? Tenir un títol? Sortir a la tele? Jo ara faig d’actor.” I explica que un pot fer moltes coses a la vida, pot fer de cambrer, de mecànic, de cuiner. “Ser, fer, tenir. Ser una cosa, fer d’una cosa o tenir estudis d’una cosa”. No és el mateix. Sembla ‘Barrio Sésamo’ però és molt il·lustratiu. Li agrada transmetre allò que sap i li pregunto per aquesta faceta. “La meva vocació, si en tinc alguna, és la de mestre. De petit convidava els companys de classe a casa meva i els feia classes particulars. Socialització. Jo t’ensenyo a fer això que sé fer i tu m’ensenyes el que saps fer tu.”

LA CURIOSITAT COM A MOTOR

Al carrer de sobte sembla que s’hagi fet de nit de i comença a ploure rabiosament, i mentrestant en Marc confessa què és el que més li agrada fer. “Dedico bona part del dia a escriure. A veure, no he escrit cap novel·la, però tinc més de dues-centes cançons. I cada dia escric, ni que sigui amb tuits, o al Facebook. Cada dia des de fa cinc anys opino. Em sento més proper a la poesia, a l’assaig, o al periodisme i a la política, que a la ficció. La meva vida, amb els guions, ja està envoltada de ficció. El què m’agradaria és publicar.” En Marc s’autodefineix com una persona una mica “vagueta”, però alhora treballador i disciplinat. I afegeix quelcom que intueixo: “Sóc impulsiu.” També confessa que és una mica dispers: “Sóc hiperactiu. Si hagués nascut l’any 2000, ara em farien prendre cada dia una pastilleta, per apaivagar-me una mica.” Fa moltes coses, ha tocat tots els instruments de la banda (concretament set), però cap massa en serio, diu. Ens explica que la seva mare, que és la seva fan número u, sempre li deia “Aprendiz de mucho, oficial de nada.” No sap què és fer la migdiada i s’aixeca ben d’hora. “Jo sóc un motor. I la benzina de la meva vida és la curiositat. M’aixeco perquè tinc curiositat: per veure com creix la meva filla, què fa el meu fill, què està estudiant la meva parella… En el fons he planificat més la meva vida que la meva carrera.”

ANY DE MONÒLEGS

Durant tota la nostra conversa en Marc fa molts símils gastronòmics i, fins i tot, m’explica el que ha cuinat avui amb quatre rampoines que ha trobat a la nevera. “Em posa molt catxondo la creativitat”. Ara està de “bolos” amb Conillet, un monòleg molt potent en què ha dirigit a la Clara Segura, i n’està molt content. Al juliol, tornarà a fer temporada al Teatre Romea. “És un any de monòlegs. Deu ser cosa de la crisi. Has vist Ragazzo amb l’Oriol Pla? Brutal!” Parlem de les dificultats de l’accés de la gent al teatre, reivindica el teatre popular, bo i barat, a les places dels pobles. “La cultura NO és un luxe.” Per acabar apunta que està preparant un monòleg: Mal Martínez, amb ell mateix dalt de l’escenari. Un “paio” aguerrit, en Marc, i amb opinió de tot. Ja tinc ganes de veure’l. He notat que se li clavaven moltes mirades, dins el bar. Em pregunto quin Marc deuen veure. Acabem, ha deixat de ploure i s’ha tornat a fer de dia.

Text: Marc Torrecillas