Després de l’ambiciosa tragèdia èpica Caïm i Abel, Marc Artigau estrena Els perseguidors de paraules al Teatre Nacional de Catalunya. Una obra per a infants a partir de 6 anys que pretén transmetre’ls el seu amor pel llenguatge com a “font inesgotable de plaer, pensament i bellesa”. Del 12 al 27 de novembre a la Sala Tallers.
Sala Tallers del Teatre Nacional un dijous al matí. Gairebé 200 nens i nenes estan a punt de veure Els perseguidors de paraules de Marc Artigau. Abans d’entrar, els actors els demanen la seva paraula preferida. «Star Wars», «PlayStation» i «Wii» guanyen la partida, però també hi ha «amistat», «família» o «petó». Les escriuen en un paper, i les posen a una capsa que després apareixerà a escena.
Entrem i hi trobem l’habitació de la Noa, una nena inquieta i molt observadora que, gràcies a un somni, s’adona que les paraules estan desapareixent. Ens endinsem amb ella en una història d’aventures i misteris que ens porta a un univers amb les seves pròpies regles. Allà, un monstre, tancat entre dos parèntesis, està a punt d’alliberar-se gràcies al seu exèrcit de barbarismes per tal d’acabar amb totes les paraules conegudes. Hi apareixeran els apòstrofs, l’home dels interrogants, la dona dels punts suspensius i una desfilada de personatges que ajudaran la Noa a arribar fins al Palau de les paraules, on periodistes, historiadores i poetes cerquen els seus mots. Abans, però, haurà de passar pel Bosc de les faltes d’ortografia, el Desert del Silenci i l’Habitació secreta de la H.
“La meva voluntat és acostar el llenguatge, el goig per les paraules i la literatura als nens. De petit m’encantava llegir, sempre ho he associat al plaer, i és el que vull transmetre”, explica Artigau. “Volia fer una obra de text, sense pantalles -ja viuen prou envoltats de pantalles!- ni projeccions, una obra amb els conceptes tradicionals i els trucs propis de l’artesania teatral que, al mateix temps, fes que els nens s’ho passin bé”. És per això que han optat per una relació “diferent” amb l’espai. L’escenari incorpora un espai per tal que el públic s’hi pugui asseure, amb coixins a terra, i viure l’experiència des de dins. “Volem que ells ajudin la Noa, que interactuïn i se sentin partícips de la història”.
“Per mi els nens i nenes no són el públic del futur, sinó que el públic del present -deixa clar el dramaturg, que ja ha participat en altres obres familiars d’èxit com Moby Dick o El petit príncep-. Jo faig teatre, sense cap mena de barrera relacionada amb l’edat”. Per als actors, en canvi, sí que hi ha una gran diferència. “Ens enfrontem a un públic molt exigent, que no es conforma amb qualsevol cosa. És tot un tour de force per mantenir el ritme constant -explica Jordi Llovet, que interpreta diversos papers-. Crec que és l’obra en què més he suat la cansalada, és un esforç titànic!”.
Però també té moltes coses bones, asseguren. Marta Ossó, que s’estrena en el teatre familiar i no està avesada al tracte amb criatures, assegura que tenia “molta por”. “Pensava que ens dirien de tot durant l’obra! Però és molt bonic, sobretot quan, al final, se t’acosten per dir-te què els ha semblat. Són molt sincers. Si els ha agradat t’abracen o et fan petons, però si no els ha agradat també t’ho diuen”.
I així és. Sortim de la Sala Tallers i trobem els actors. Els nens i nenes s’hi acosten entusiasmats. A més, ens donen un llibre en blanc perquè nosaltres també hi escrivim les nostres paraules i històries. Als qui els hagi agradat, també podran llegir la història convertida en novel·la. Estrella Polar ha editat Els perseguidors de paraules ampliada amb més aventures i les il·lustracions de Màriam Ben-Arab.
Text: Mercè Rubià
