Pretty woman, la mítica comèdia romàntica dels 90, arriba en format musical a la cartellera del Teatre Apolo a partir del 22 de setembre. L’actor Roger Berruezo i l’actriu Cristina Llorente donen vida a la famosa parella que Richard Gere i Julia Roberts van interpretar a la gran pantalla.
El musical, que s’estrena per primer cop a Espanya, compta també amb altres noms com Rubén Yuste, Erika Bleda i un elenc format per 17 artistes més. A més a més, una banda rock amb 6 músics dirigits per Arnau Vila, interpreta en directe una banda sonora original amb aires de pop-rock creada pel cantant canadenc Bryan Adams i Jim Vallance. No hi falta la cançó que dona nom a l’espectacle Oh Pretty Woman, un himne intergeneracional que va popularitzar Roy Orbison l’any 1964, l’única peça que forma part de la bansa original del film i que sona en la seva versió original en anglès.
Una història sobre els somnis que es fan realitat
“La història ens ofereix el que tots necessitem fer: buscar al nostre interior per assolir els nostres somnis”, explica l’holandesa Carline Brower, directora de la versió espanyola i italiana del musical.
Cristina Llorente i Roger Berruez. Imatge: ACN
Pretty Woman. El musical, basada en l’exitosa pel·lícula de l’any 1990, explica la relació amorosa que s’estableix entre Edward Lewis, un adinerat home de negocis, i Vivian Ward, una prostituta de Los Angeles. Una història escrita fa més de 30 anys amb un rerefons masclista que l’equip del muntatge ha volgut sortejar a través de la música: “Hem incorporat alguns passatges que reivindiquen la igualtat”, ha explicat Jordi Arqué, productor executiu i adaptador del llibret”. “La Vivian decideix amb qui va, quan i per quant”, comenta l’actriu protagonista: “És responsable de les seves eleccions i aconsegueix sortir de la prostitució per si mateixa i per això crec que també és una història d’empoderament”.
Un musical fidel a la història original
La directora del muntatge ha explicat que el musical segueix fidelment el llibret original del muntatge americà i, a diferència de la pel·lícula, la música ajuda ha explicar bona part de les escenes amb nous personatges. “La trama és la mateixa, no descobrirem res de nou”, explica Arnau Vila. Segons Berruezo: “No hem d’oblidar que la pel·lícula és la pel·lícula i el musical és una altra cosa”, i afegeix: “L’avantatge del musical és que coneixem més els personatges a través de les cançons”.
El musical de Pretty Woman es va estrenar l’any 2018 a Nova York i actualment també es pot veure a Londres. La companyia que el porta a Barcelona preveu traslladar-lo a Madrid el setembre de 2023, on s’instal·larà al Teatro Gran Vía.
Un superèxit a la petita i a la gran pantalla
Pretty Woman és una pel·lícula de comèdia romàntica nord-americana protagonitzada per Julia Roberts i Richard Gere. Dirigida per Garry Marshall i estrenada el 23 de març de 1990 a Estats Units, va obtenir un enorme èxit de taquilla.
Des que el 2 de gener de 1994 s’estrenés Pretty Woman per primera vegada a Televisió Espanyola, fins la seva última emissió, s’ha pogut veure una trentena de vegades amb unes molt bones dades d’audiència: mai no ha baixat del milió d’espectadors i la seva quota de pantalla es mou entre el 55,6% i l’11,5%.
2 curiositats poc conegudes
El repartiment
El procés de la selecció del repartiment per a la pel·lícula va ser llarg i canviant i l’equip directiu no ho va tenir gens fàcil per escollir els protagonistes. Abans de Richard Gere els candidats amb més punt per interpretat el paper d’Edward van ser Christopher Reeve (conegut per encarnar Superman), Al Pacino, Daniel Day-Lewis, Denzel Washington o el mateix Sylvester Stallone.
Pel que fa al personatge de Vivian, abans de Julia Roberts, van optar al paper a protagonitzar la pel·lícula actrius com Molly Ringwald o Rebecca Schaeffer, però també nom figures com Meg Ryan, Michelle Pfeiffer, Jodie Foster, Robin Wright Penn o Brooke Shields, que van declinar l’oferiment perquè consideraven que el personatges denigrava el paper de les dones. Winona Ryder, Drew Barrymore o Uma Thurman van realitzar audicions per al paper, però van ser rebutjades per ser massa joves.
Un final alternatiu
L’ensucrat final del film no coincideix amb el desenllaç original, que és més fosc i tràgic. En el final original el personatge d’Edward acaba abandonant a Vivian en un descampat llençant-li un feix de diners per sobre. El personatge, per tant, no vivia un conte de princeses i tornava al seu punt inicial. Finalment, el gir de guió es va produir quan la factoria Disney va adquirir els drets per poder canviar-ho.
Més informació, imatges i entrades a:
