Us atreviríeu a formar part d’una assemblea veïnal que es converteix en un thriller de terror? O a posar-vos a les mans de dos coach que us portin a tocar fons? Cordeu-vos els cinturons, perquè el Versus i el Gaudí han preparat un cicle de Teatre Social que us farà pujar a un Dragon Khan de sensacions escèniques.
Tot i que ja s’ha s’ha estrenat amb Sunset Park, l’aposta del Versus i el Gaudí per programar un cicle de Teatre Social fa el gran tret de sortida aquest mes d’octubre amb l’estrena de tres peces ben diferents: La Gent Molesta, Osos en el agua i Hivern. Unes obres que, a més, us faran absolutament partícips de l’acció i la reflexió. S’ha acabat ser espectador passiu!
INQUIETANT ASSEMBLEA VEÏNAL
La crisi ens ha portat a situacions límit i sovint tenim la sensació que podem perdre allò que es nostre, expliquen els actors Ester Villamor i Tasio Acezat. Això ens porta a rebutjar allò que ve de fora per tal de protegir la nostra parcel·la. Quina tolerància tenim envers els de fora és el que es pregunta La gent molesta, una obra que parteix d’un taller de pràctica professional impartit pel dramaturg Carles Mallol a l’Escola Eòlia. Una comèdia d’humor negre que enfila cap a thriller de terror i que involucra el públic des del primer moment en una assemblea veïnal.
El punt de partida de l’assemblea és l’arribada d’en Biel, un jove que s’hipoteca per comprar un pis en un barri aparentment idíl·lic “on tots juguen a pàdel, fan running, tenen cupcakes i només treballen am Macs”. I, sobretot, on es protegeixen entre ells, si cal amb punys, ungles i sang. Aviat, el barri es convertirà en un malson pel Biel perquè per ells, els de fora, són perillosos. El text ens porta fins a llocs inexplicables, “extrapolats de situacions diàries i quotidianes” en un text que vol posar el dit a la llaga d’una societat “que encara trigarà anys en saber gestionar la immigració”.
“En Carles ens va donar textos, pel.lícules i articles sobre immigració per reflexionar com es tracta la gent de fora”, explica Acezat. A partir d’aquí, actors i dramaturg van treballar la peça en un procés de treball en equip, al qual també s’hi va sumar l’escenògrafa Sílvia Delagneau, amb qui van treballar de la mà per crear un espai que integri el públic i el faci partícip, de manera que es vegi interpel·lat directament i s’impliqui a la reflexió social fins al punt de participar de l’assemblea i “votar-hi barbaritats”, segons explica el director de la sala, Ever Blanchet. “Barbaritats com les que van donar peu al feixisme o al nazisme”, afegeix convençut que “aquesta és la millor obra de Mallol”.
SESSIÓ DE COACHING PER A TOCAR FONS
Seguim amb una altra cara de la crisi: els canvis i la resistència que hi oposem. “No són els més forts ni els més intel·ligents els que sobreviuen, sinó els que millor s’adapten als canvis”, deia Charles Darwin. Labuena Compañía s’aferra a la premissa que “per acceptar un canvi, primer s’ha de tocar fons” i que fins i tot, a vegades, tot i haver tocat fons “seguim rascant i rascant” per no haver de canviar.
A Osos en el agua els dos membres de la companyia, David Franch i Arantza López se’ns presenten com dos coach “passats de voltes” que utilitzen el text, la dansa, la performance, el vídeo i la música per plantejar-nos si són necessaris els canvis, si realment volem o estem preparats per canviar, si la comoditat és un error i si estem destinats a canviar el món. “Avui dia ens veiem obligats a canviar de casa, de ciutat, de feina, ens diuen que hem de ser emprenedors. Però, què passa si no ho som?”, es pregunten. I preguntaran, perquè convidaran el públic explicar les seves vivències i tocar fons amb ells, això sí, sempre amb humor. “Hi ha qui plora, i hi ha qui riu”, asseguren.
L’obra es va estrenar el febrer d’enguany al cicle El meu veí fa performance de Can Felipa, i ha passat també per l’Antic Teatre i l’Arts Santa Mònica.
HIVERN ONÍRIC
Jon Fosse és un dels autors noruecs contemporanis més representats i premiats. Aquí, però, pràcticament no s’ha pogut veure cap obra seva. De fet, tan sols hi ha dos textos traduïts al castellà (al català cap). Ester Roma ha traduït Hivern (Vinter) i s’ha decidit a portar-lo a l’escenari.
Roma explica que aquesta és una obra d’atmosfera, un món oníric on un home (home de negocis) i una dona (prostituta) es troben i estableixen un diàleg senzill, curt i amb frases inacabades, fins que creen un vincle “a través del qual viuran les pors i esperances més primitives”. “És un estil molt nòrdic, poc a dir i molt a entendre”, afegeix. I explica que no és una història d’amor, sinó de tria, de com “són les relacions les que dirigeixen les nostres vides i no la identitat”. Per ella no és important la procedència dels personatges, que estan completament descontextualitzats i desbiografiats, sinó despullar l’ànima.
La directora aposta per aquest teatre social “no moral ni polític” que, “com tot el teatre, no passa dalt de l’escenari, sinó al cap del públic”. Un públic que, assegura, s’endurà un final obert a casa i serà qui decideixi com acaben els dos personatges.
Text: Mercè Rubià
