Portar el teatre a tots els barris i pobles de Catalunya. Concretament, el teatre infantil. Una declaració d’intencions que enguany compleix 45 anys. Ja no en diem teatre infantil ni teatre per a nens. L’etiqueta ara és teatre familiar. I el Jove Teatre Regina és, sens dubte, la casa del teatre familiar. Però, sobretot, per sobre d’etiquetes, és una de les cases de teatre amb més solera portada per una de les companyies més longeves del panorama català: La Trepa.
La Maria Agustina Solé Riumalló n’és una de les fundadores. La Mariona Campos n’és la filla i l’actual directora del teatre. Quaranta-cinc anys oferint espectacles per a nens i grans, educant tot un país en les arts escèniques, transmetent l’amor pel teatre als més menuts, fent explotar la imaginació i la creació a tot de cervells en procés de creació. A totes dues dones se’ls escapa la passió per la seva feina en cada mot. Dues cares que marquen l’evolució del teatre a casa nostra des de l’inici de la democràcia.
Combatent de tu a tu amb els poders fàctics, l’Agustina i molts més faranduleros de l’època van aconseguir convèncer les autoritats locals de gestionar el Festival Grec. La gestió la va portar l’Assemblea d’Actors i Directors de Catalunya (AAD), però a dins hi havia diverses tensions. L’Agustina formava part de la secció més anarcosindicalista, la de l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle (ADTE). D’aquesta organització en van sortir companyies com Comediants i Dagoll Dagom, entre d’altres. La Trepa en va ser una i, quan l’ADTE va decidir autogestionar el decadent Cinema Diana i transformar-lo en Saló Diana, va demanar de quedar-se la franja dels matins del cap de setmana per fer teatre infantil.
Però un dels punts d’inflexió més importants per a La Trepa, i per a moltes altres companyies, va ser quan l’Agustina es va plantar a les oficines centrals de La Caixa i va demanar ajuda financera per portar el teatre infantil a les escoles. Val a dir que en aquells anys tot estava per fer i la predisposició d’aquests poders era molt més alta. D’aquí va sorgir la iniciativa de La Caixa a les escoles i durant deu anys totes aquelles companyies infantils que començaven van tenir l’oportunitat de desenvolupar-se professionalment més enllà del que podien fer en les sales privades. Després de la gestió de La Caixa, va ser l’administració pública qui va desenvolupar les campanyes escolars de teatre, i moltes companyies, com La Trepa, en depenen per sobreviure.
Tanmateix, La Trepa és important tant com a companyia com a gestora del Teatre Jove Regina. El 1988 van decidir agafar el Teatre Regina i donar-li una vida nova. L’Agustina, el Maties Gimeno, dramaturg, adaptador i actor, i el Francesc Campos, tècnic d’il·luminació i so, en van ser els fundadors. Des de llavors, moltes generacions han conegut el Regina com el teatre on havien vist teatre des de ben petits. Ara venen amb els fills. L’Agustina i la Mariona recorden amb orgull algunes de les obres que van portar, dirigides als més menuts, però també molt ben rebudes pels adults. “Presentem el llenguatge del teatre a cervellets que s’estan formant perquè, a poc a poc, hi vagin participant. Però això no vol dir que la resta de cervells no en puguin gaudir”, aclareix la Mariona. En aquest sentit, obres com El cas de la torxa olímpica van copsar l’atenció de públic i crítica, des d’on, de manera subtil, ja van començar a denunciar l’especulació immobiliària.
La producció de La Trepa al llarg d’aquests anys ha estat tant prolífica com captivadora. Un total de 66 espectacles creats, entre les quals costa destacar-ne pocs. Potser les produccions internacionals, com les d’El cercle de guix de Bertold Brecht que va dirigir l’italià Carlo Formigoni o La bella i la bèstia del bosnià Hadi Kurich, on s’atrevien amb un tipus de teatre molt més cru i agosarat que el que s’admet avui en dia. O Max i Milli de Volker Ludwig, on es parlava obertament del divorci en una època en què era vist com un gran tabú, difícil de tractar amb els infants.
La Trepa ha estat també una companyia de grans espectacles, com Els tres mosqueters, que va aixecar juntament amb Focus i Rialles, i amb la qual va ser finalista als Max. Però sobretot és una companyia que ja entrada al 2000 ha creat molts musicals, com El conte de Nadal, El somni d’una nit d’estiu o Gats (que no té res a veure amb la Cats de Broadway). Musicades o parlades, les obres de La Trepa sempre han estat creades per fer de mirall dels problemes socials del moment, tant com per fer-ne pedagogia com per poder fer-ne una mica d’humor.
Des del 2013 és la Mariona qui gestiona el teatre i la companyia. Pot semblar que aquesta decisió era la que tocava, però sols la Mariona sap el que va representar, la responsabilitat que va assumir (i assumeix). Parla de cor, d’una decisió absolutament romàntica. Diu que el Regina és una família, però sobretot “que és una herència, una herència de Barcelona. És la meva història i la de molts altres nens que han vingut aquí”. La feina feta per la Mariona continua brillant amb llum pròpia amb espectacles com La frenètica faula de la llebre i la tortuga o la pròxima producció, Els núvols d’Aristòfanes.
El Jove Teatre Regina seguirà oferint enguany teatre per a totes les famílies, però també teatre per a joves i adults (la seva programació de stand up comedy ajuda també a quadrar els comptes). I, sobretot, faran venir les escoles, sens dubte el públic que permet la supervivència d’una companyia que demana més reconeixement per al teatre familiar. Ells hi són sempre, no sols durant Nadal.
