Nu és el 23è Circ d’Hivern de l’Ateneu de 9 Barris. La cita de cada Nadal al barri de Nou Barris és sempre un aparador per conèixer i reconèixer el nou circ, el circ contemporani allunyat de la carpa i “el més difícil encara”, on el que compta és la bellesa i el risc. Un risc que ja no només és físic sinó que és temàtic i conceptual.
El circ d’Hivern torna a partir del 15 de desembre de la mà de Quim Girón, l’ànima mater de la companyia Animal Religion i un dels creadors contemporanis amb més projecció internacional. L’espectacle que han anomenat Nu vol parlar amb senzillesa i transparència de les relacions humanes a partir d’objectes.
Un espai nu, on els cossos es busquen, es perden, es fragmenten i es recomponen per confessar-nos algun dels seus secrets. Situacions absurdes sense ornaments, plenes d’humor i màgia.
A Teatre Barcelona hem parlat amb el seu director.
Fotografia: Marta García
TB: El circ per tu és un gènere híbrid? Una barreja de teatre, dansa, performance…
QUIM GIRÓN: Per mi el circ és un gènere que neix de les habilitats de la persona per despuntar a través de l’acrobàcia o el truc. No és un gènere híbrid que recull altres àmbits, potser ho ha fet en altres èpoques però per mi el circ és el que neix del truc i l’intent de la persona per entendre la tensió de viure en un món nòmada i independent, una tensió des d’on l’artista fa servir les seves habilitats per sorprendre el públic
Què és la nuesa del circ?
Nu no tracta de la nuesa del circ sinó d’un estat on l’intèrpret viatge a un món màgic on porta al públic a un paisatge i a on el retorna en un lloc tocant de peus a terra. Es tracta de mostrar la persona de manera transparent, la part nua de l’intèrpret a sobre l’escenari amb connexió amb el públic
Quines influències hi trobarem d’Animal Religion a Nu?
De la companyia Animal Religion hi trobarem la inspiració del moviment animal i els paisatges inspirats amb la natura. En definitiva el contrast entre els objectes inspirats en la natura i l’artista de circ
Com ha estat treballar amb Joan Català i la resta de companys?
Treballar amb altres companys i creadors ha estat una experiència maca i un intercanvi que hem vehiculat a partir de les paraules “no ho sé”. Des d’aquí han anat sorgint dubtes que s’han anat resolent a poc a poc amb la feina.
La creació ha estat col·lectiva o parties d’una idea molt clara?
Jo com a director he partit d’una idea molt clara però amb la possibilitat de trencar-la, i evidentment s’ha trencat tres o quatre vegades al llarg del procés, fins que realment hem trobat clarament el que estem fent ara.
Tot el trajecte ha estat borrós per aquest “no ho sé”. Entre la prova i l’error hi ha una descoberta constant a on cada creador i cada persona ha d’assumir el seu càrrec dins la proposta escènica. En el cas de Nu, a través de la conversa s’ha trobat la unificació final de l’espectacle.
Què són per tu l’Ateneu 9 Barris i l’escola Rogelio Rivel? Com han influenciat en la teva trajectòria?
M’han influenciat des del principi, des de la instrucció i formació en la disciplina del circ, fins a veure el circ com una professió i un espai on exhibir i trobar intercanvis amb el públic. Han passat 12 anys d’ençà que vaig fer el Circ d’Hivern amb el muntatge Rodó i per mi va ser un descobriment saber que existia un mercat pel circ dins les arts escèniques on poder desenvolupar-nos.
Un mercat molt minúscul encara. Com podem visibilitzar més el sector del circ?
Donant confiança als creadors per explorar nous terrenys, generar barreges noves, descobrir, educar… Els diners ajuden però és important que la gent que està obrint les portes dels teatres, programant i donant subvencions tinguin ganes d’equivocar-se i d’arriscar-se. Si no ho fan, si no s’arrisquen sempre acaben ajudant els artistes que ja funcionen i no els que encara no ho han fet.
Per què hi ha poc circuit a Catalunya?
A part de creadors som exploradors i per tant no té sentit quedar-se sempre en el mateix lloc.
El circ clàssic està de capa caiguda, el contemporani està guanyant-li terreny?
El circ clàssic no s’està abandonant perquè obre portes i això sempre ha estat així. Ara bé potser l’hem de deixar per tornar-hi. Potser val la pena veure i explorar coses que veiem poc o que no hem vist mai, i això és el que ofereix el contemporani. Els artistes fugen de les modes i no es conformen amb això ja s’ha fet, volen innovar.
Quines disciplines hi trobarem a Nu?
Doncs hi ha equilibres elàstics, acrobàcia de caiguda, acrobàcia de dansa, suspensió capil·lar i manipulació d’objectes.
MÉS INFORMACIÓ I ENTRADES AL MILLOR PREU:
