Un límit és un punt on s’acaba un territori o una capacitat, però de vegades qui estableix on se situa aquest límit pot tenir un criteri equivocat o limitat. Quan en Quim Llisorgas va néixer, un metge va creure que no podria caminar, ni parlar. Afortunadament, es va equivocar i als 5 anys, després d’un treball persistent amb fisioterapeutes i logopedes, caminava i parlava.
Quim Llisorgas durant la representació
En Quim té el diagnòstic d’una possible síndrome de Joubert, un trastorn genètic que afecta el cerebel i li provoca dificultats musculars, de visó i de parla. Li van dir, més d’una vegada, que no podria complir el seu somni: ser un actor professional. La seva perseverança ha fet que qui va fer aquell vaticini, també s’equivoqués. Ha estudiat teatre a l’escola Eòlia, a la classe de Teatre sense límits i aquesta és la tercera temporada que interpreta el paper de l’Hèctor a la sèrie Com si fos ahir de TV3, un personatge molt estimat , complex i amb entitat pròpia. Ara, en Quim estrena un espectacle teatral sobre la seva vida.
Va estudiar en un institut concertat de Mataró, on va topar-se amb un altre límit inesperat: tot i que va tenir bones notes fins al 4art de l’ESO, no li van donar el títol. En Quim i la seva família diuen que no va ser fins l’últim trimestre de 4art quan els van dir que no tindria opció al títol de l’ESO. Se senten enganyats i han demandat tant l’Institut com l’Administració per reclamar que es reconegui el seu expedient acadèmic i el seu esforç amb una titulació. Un periple judicial iniciat fa 9 anys que encara està pendent de data de judici. En Quim diu que “si vols treballar a un supermercat et demanen la titulació, en aquesta professió no he necessitat el títol d’ESO, però vull ajudar altres nois i noies que estan en la mateixa situació que jo ,perquè ho tinguin més fàcil”.
Lluís Cartes, Ester Nadal i Quim Llisorgas en una escena de l’espectacle
Davant d’aquest nou límit en Quim ha decidit no resignar-se i fer un espectacle teatral per denunciar el que considera una discriminació i per explicar com ha estat la seva vida: “abans de la pandèmia estava desanimat i l’Ester em va animar a fer un espectacle”. L’Ester Nadal és directora de teatre i professora a Eòlia es coneixen des de fa 7 anys: “conèixer el Quim m’ha canviat la vida, des que tracto amb ell he recuperat valors, això que fem és l’important”.
“Les dificultats m’han servit per fer un espectacle per ajudar els altres”
En Quim no vol que l’espectacle sigui un ajustament de comptes i també fuig del victimisme “jo vull fer la meva, sento impotència, però aquestes dificultats m’han servit per fer un espectacle per ajudar els altres” .
Vol que a l’obra hi hagi humor perquè que creu que és absolutament necessari a la vida. Sovint, viu episodis que podrien ser incòmodes però que acaba reconduint, com el cas d’un cambrer amb bona intenció, però molt desencertat, que el tractava com si fos un nen petit, donant-li una piruleta a la sortida del restaurant. Abans aquestes situacions l’incomodaven però ara passa al contraatac i respon amb una ironia desarmant “si em tracten com un nen petit, els segueixo el joc i em diverteixo”. També té clar que no vol renunciar a ser ell mateix per por del què diran “jo no sé cantar, però a vegades quan sóc al tren canto i ballo perquè m’avorreixo, abans notava que em miraven d’una manera estranya, ara passo de tot, em poden mirar si volen, jo gaudeixo de la vida”. Creu que la discapacitat més estesa a la societat és “no saber posar-se en la situació dels altres; hi ha persones diverses, jo no tinc equilibri, un altre porta ulleres, tothom tenim lo nostre, caldria fer classes d’empatia”.
Com afrontar la vida
Amb la directora de l’espectacle, Ester Nadal, tenen una relació llarga i còmplice, en Quim diu: “quan ella no se’n recorda d’alguna cosa, allà estic jo i quan jo no me’n recordo d’alguna cosa o em deixo el mòbil, ella és l’encarregada de fer-m’ho saber”, per això el títol sorneguer de l’espectacle Entre tu i jo no en fem un. Una obra de teatre documental on , principalment, en Quim interpretarà un monòleg sobre la seva vida i l’Ester l’acompanyarà encarnant a personatges com la seva mare o alguna professora L’Ester vol que l’espectacle vagi més enllà d’un cas concret. “La idea de l’espectacle és que tots tenim límits, dificultats i hem de decidir si ens resignem o si els volem saltar. Com a dona de 53 anys tinc límits que vull saltar. Ell ha sigut valent per superar els seus límits però moltes persones no s’atreveixen, ell ho ha fet gràcies a la seva perseverança o podríem dir tossuderia” . En Quim, somrient, apunta que “els tossuts i tossudes arriben fins on volen arribar”. L’Ester, acostumada tractar amb gent jove com a professora de teatre destaca la maduresa d’en Quim: “He treballat amb persones de la seva edat amb molta menys maduresa que ell”.
Quim Llisorgas i Ester Nadal
No va ser un nen sobreprotegit, des de sempre, la família d’en Quim ha propiciat que sigui autònom: “La meva mare ha procurat que camini i lluiti sol i que em foti hòsties sol. Des de petit, he rebut hòsties i crec que ara sé anar per la vida; em costarà més o menys, però m’he fet fort i sé com afrontar la vida”.
“Per mi l’èxit és fer aquelles coses que d’un bon principi no sabia que podia fer”
“Per mi l’èxit no és tant arribar on vulguis arribar, que també, sinó que per mi l’èxit és fer aquelles coses que d’un bon principi no sabia que podia fer”, explica l’actor. En Quim contagia alegria i passió per l’ofici i quan més brilla és quan parla del que més el fascina: actuar al teatre. El seu espectacle, vol ser una reivindicació i un retrat de vida, però també un mirall que ens faci plantejar quina actitud adoptem davant dels límits que ens trobem.
Més informació, imatges i entrades:
