Música, teatre, humor i emoció: l’actor i creador Rafa Sánchez, de la companyia Factoría Los Sánchez, ha preparat un còctel per fer reviure el que està considerat com un dels autors hispànics més innovadors del seu moment, l’argentí Julio Cortázar. La sala del Almazen –a la que Sánchez agraeix la “gran feina que estan fent al cor del Raval” –, s’omple de cronopios, famas i magas per albergar un espectacle en format Cabaret, amb música de Juanjo Villarroya, que transita en la frontera del temps, del que és real i el que és fantàstic, així com ho feia (i ho fa) l’obra de l’autor. Hem parlat amb el creador de la peça per a que ens desveli més detalls.
D’on va sorgir la idea de fer aquest espectacle?
La idea de l’espectacle va sorgir, tal com expliquem a escena, perquè des de molt jove els llibres de Cortázar han estat presents a la meva vida; començant pels contes te terror que el meu germà gran ens llegia per la nit, tant de Cortázar com d’E. A. Poe en la traducció del mateix Cortázar. Després va venir Rayuela i, al llarg dels anys, vaig anar acumulant històries al meu cap, llibres, discos i inclús alguns textos d’Historias de Cronopios y famas que ja havia teatralitzat.
I com ha estat el procés de creació?
Eren quasi trenta anys junts i, ara que treballava amb el compositor i músic Juanjo Villarroya, era el moment de donar-li forma a tot el material que tenia (cartes, tangos, objectes…). Li hem donat forma de Cabaret, un estil on pot passar de tot. Si a això li sumem, en l’equip de treball,
la imaginació desbordant de la nostra escenògrafa Anna Fonollosa, el món fantàstic de Cortázar podia fer-se realitat a l’escenari.
Així, hem plantejat l’espectacle des d’aquest moment inicial: cartes, objectes, llibres, discos… Tot és a l’escenari i cada descobriment –la lectura d’una carta, obrir un llibre, desempaquetar un objecte– es converteix en una història que pot ser tant gestual, com oral o simplement musical. Aquest ha estat el fil conductor del procés de creació.
Com heu recopilat tot aquest material? Podries posar algun exemple de disc, llibre o d’algun fragment de text que t’interessi especialment?
El material s’ha recopilat a partir dels llibres (els textos que donaven joc per poder dramatitzar), i les entrevistes, sobre tot la més famosa i mítica, la que va fer Soler Serrano en el programa A fondo. La veritat és que com que el món de Julio Cortázar és inesgotable hem hagut d’acotar el material… És infinit!
Un dels textos importants per plantejar l’espectacle és el d’un disc de relats narrats pel mateix Julio i que comença així:
“Este disco podrá parecer una tanto insólito, por la mezcla de texto que voy a leer, pero personalmente siempre me ha parecido que todo debe ser un poco insólito en este mundo, porque lo contrario de lo insólito es lo común, es decir, una lata. Por ejemplo, creo que no voy a leer cuentos, el cuento hablado se vuelve fatigoso, uno se distrae, sale a la ventana para ver si llueve, o se pone a hablar con los amigos, a mi por lo menos me pasa cuando oigo los discos de otros escritores, y, aunque se que está muy mal, no quiero contribuir con este disco mío a la fabricación en serie de bostezos”
Aquesta es la clau per escollir la versió cabaret: tampoc volem la fabricación en serie de bostezos!
La troballa de cada peça del material és doncs el fil conductor de l’obra. I quin serà el teu paper, seràs un narrador, un personatge…?
Jo vaig descobrint cartes, objectes i interpreto un personatge que comparteix tots aquest descobriments amb el públic en forma de lectures, cançons…
Aleshores, l’obra compta amb diferents números, com un cabaret?
Sí, molt subtilment, una carta, un objecte ens porta d’una acció a una altra, a una cançó i a alguns moments molt divertits. No és un cabaret en el sentit més clàssic, si no en el seu esperit obert, on podem passar moltes coses alhora.
Ens podries explicar alguna cosa més sobre l’escenografia? I sobre la música?
L’escenografia que ha plantejat Anna Fonollosa surt de la idea inicial d’un espai on s’acumulen llibres, cartes, objectes com quan fas un trasllat de casa i has de tornar a desempaquetar i ordena-ho tot, un saló de casa enmig d’un trasllat. Després alguns objectes tenen una entitat pròpia molt important, hi ha objectes gairebé màgics!
La música és una delícia que ha composat Juanjo Villarroya per al piano, amb composicions molt intimistes fins a moments musicals molt divertits que permeten portar-te poc a poc a cada emoció que genera l’espectacle.
I per acabar, què té d’especial la figura i l’obra de Cortázar? Què és el que t’ha fet acumular aquestes històries al llarg del temps?
Cortázar m’acompanya des de els 12 anys, quan el meu germà ens llegia relats de por al llit. Després va arribar Rayuela i sobretot Històrias de Cronopios y famas. Ha estat la seva forma de mirar la realitat, de fer de lo quotidià alguna cosa màgica.
L’autor té diverses facetes, entre l’escriptor, el poeta, el traductor de Poe, el social, l’irònic… Quins dels diferents Cortázars veurem a l’obra?
Veurem sobretot el Cortázar que mira la realitat de forma màgica, com a forma de viure. No era una pose, no era un recurs estilístic, és a dir, no només als relats fantàstics, sinó a les seves cartes, a les entrevistes… Sempre era genial, irònic, amb una mirada de nen sobre totes les coses.
Trobareu tota la informació sobre dates i funcions a la fitxa de l’espectacle:
Text: Neus Riba
