Acomiadem el 2014 i no volem deixar passar l’ocasió per fer-ne un repàs en clau teatral. Així l’hem vist a Teatre Barcelona.
UN ANY D’APOSTES FORTES…
A principis de 2014 s’anunciaven les estrenes de dos grans èxits internacionals amb ambicioses produccions catalanes. A finals de febrer el Teatre Apolo estrenava amb producció pròpia l’obra més vista de la història La Ratonera d’Aghata Christie. I el Terrat comptava amb la complicitat de Woopy Woldberg per a l’estrena del musical Sister Act.
També hem tingut la sort de veure com es creava a casa nostra un musical amb potencial d’esdevenir franquícia, El petit príncep. Ho feia de mà de Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29. Un projecte ambiciós que ha meravellat i segueix meravellant crítica i públic al Teatre Barts.
I Minoria Absoluta s’atrevia a portar als escenaris el procés català amb Polònia, el musical.
AMB EL RETORN D’ÈXITS DEL PASSAT…
A principis d’any s’anunciaven dos retorns sonats: Roger Pera tornaria a protagonitzar Germans de Sang i Dagoll Dagom confirmava el rumor que ja estava en boca de tots, tornava Mar i Cel. Més endavant se sabia que Joan Pera tornaria a protagonitzar l’ Extraña pareja, en aquesta ocasió fent parella amb Antonio Dechent, en substitució del malaguanyat Paco Morán.
AMB MOLTS MUSICALS A LA CARTELLERA…
Els ‘musicals lovers’ han pogut gaudir d’una cartellera amb un bon nombre de musicals en cartell permanentment. Ja n’hem esmentat varis més amunt i per diferents motius, com Mar i Cel, Germans de Sang, Sister Act i El Petit príncep.
Però també hem pogut gaudir de moltes altres produccions musicals. Algunes importades com Sonrisas i Lágrimas, Los miserables, La llamada, La fuerza del destino. Grans produccions d’aquí com La família irreal, Don Juan Tenorio o Boig per tu. I també produccions més modestes com Generació de merda, Flor de nit, el cabaret, La gran duquessa de Gerolstein, Ojos verdes, Lo tuyo y lo mío, Carmen!, Merda d’artista, Per sobre de totes les coses, L’esbudellador de Whitechapel
AMB ESPAIS QUE ES CONSOLIDEN…
Aquest 2014 hem pogut veure com alguns espais a poc a poc es consoliden, s’han guanyat un públic fidel i cada cop arriben a més espectadors.
Un d’aquests és el Círcol Maldà. Després d’un turbulent relleu a la direcció, aquest 2014 ha permès deixar enrere aquest episodi a base d’una programació que ha aconseguit connectar molt amb el públic en no poques ocasions. En tenen la culpa, entre molts altres, propostes com Mares i filles, Nit de reis, La norma de l’extinció, El llarg dinar de Nadal, Viure sota el vidre, Flors carnívores o Aquellos días azules.
A finals de 2013 obria al Poble Sec un nou espai, el teatre de La Vilella, el qual en poc més d’un any ha aconseguit fer-se un públic fidel amb propostes molt personals com Ball d’hivern, No és país per a mites antics o Et vindré a tapar.
Després de tres anys en funcionament, el Teatre Akadèmia, situat prop de la plaça Francesc Macià, es consolida com un altre espai de referència amb una programació on hi predominen les produccions pròpies. Aquest any hi hem pogut veure Al Galop, A la vora de l’aigua, Romeu i Julieta, El Drac d’Or o Com us plagui (al vostre gust).
De la mà de La Perla 29, La Biblioteca Nacional s’ha consolidat com un altre espai teatral de referència. Hi hem pogut veure Traduccions-Translations, Cels i Timó d’Atenes. També s’hi van programar funcions de l’aclamat Llibert de Gemma Brió i Norbert Martínez després del seu exitós pas per l’Almeria Teatre.
A finals de 2013 estàvem molt il·lusionats amb que tornés a obrir les portes el teatre més antic de la ciutat, el Teatre Principal, però després d’un any en funcionament ens deixa en general un mal gust de boca. Una programació irregular, registres policials, funcions suspeses… Sembla que l’últim que l’interessa a l’actual direcció és el teatre en si. Una llàstima.
AMB COMPANYIES QUE CAUSEN SENSACIÓ…
Les Antonietes han portat les seves actualitzacions de clàssics per diferents espais de la ciutat i sempre amb gran èxit. Han passat per la Sala Muntaner amb Stokmann la seva adaptació lliure de Un enemic del poble de Henrik Ibsen, pel Teatre Lliure amb Vània, basada en Oncle Vania d’Anton Txekhov. I van clausurar l’edició d’enguany del festival Shakespeare amb Shake-Spirit, un workshop-espectacle a la Biblioteca Nacional.
Obligat esmentar uns dels fenòmens de l’any, Pulmons, produïda pels innovadors Sixto Paz amb qui hem vist funcionar el fenomen del boca-orella com mai abans. Molt aviat Pau Roca i Carlota Olcina tornaran a pujar a l’escenari amb aquest espectacle, serà al Teatre Lliure amb noves funcions.
En estat de gràcia i amb una gran connexió amb el públic, La Perla 29 ha presentat a banda de les seves exitoses produccions a la Biblioteca Nacional, L’orfe del clan dels Zhao al Teatre Romea. L’espectacle triomfador de la darrera edició dels Premis Butaca , on es va endur 6 guardons.
La companyia Parking Shakespeare compta amb un públic cada vegada més nombrós. Han ampliat repertori i espais on actuen, si bé mantenen la seva cita anual al Parc de l’estació del nord, aquest any van estar-hi amb Molt soroll per res. Aquest any han presentat a més un versió de Woyzeck amb direcció de Marc Rosich que es va poder veure a la Fundació Palo Alto i a la Sala Beckett i actualment representen Eduard II de Christopher Marlowe al Tantarantana.
AMB ALGUNES ANADES I VINGUDES…
El gener de 2014 Montserrat Carulla s’acomiadava dels escenaris amb l’espectacle Iaia! al Teatre Romea en una funció molt especial. Bé, cal dir que la nostra estimada Montserrat sembla que li va trobar el què a això d’acomiadar-se… El setembre va seguir acomiadant-se al Teatre Goya i segueix acomiadant-se de gira per Catalunya.
També hem tingut retorns als escenaris. N’hem tingut de morbosos com la tornada de Josep M. Flotats al TNC amb El joc de l’Amor i de l’Atzar o el de la companyia els Joglars als escenaris de la ciutat comtal amb El coloquio de los perros. I també n’hem tingut de molt motius com el retorn de Rosa Novell a escena després d’una llarga malaltia amb la seva participació a L’última trobada.
I UNA LLARGA LLISTA D’ESPECTACLES QUE ENS HAN CAPTIVAT….
Per diferents motius i en diferent mesura, però no podem deixar d’esmentar
The fountainhead de Toneelgroep Amsterdam; Un immens Lluís Homar que s’ha tirat a l’esquena Terra Baixa, ell tot sol; Seuls de Wadji Mouawad, l’ Ubu Roi de Chekk by Jowl; l’adaptació de Daniel Veronese de la Sonata de otoño d’Ingmar Bergman; La versió de Els dies feliços de Samuel Beckett dirigida per Sergi Belbel i protagonitzada per Emma Vilarassau;
I tampoc Victòria d’Enric V, El Intérprete; Recortes; Autoretrato de un jovent capitalista español; El hijo del acordionista; La dama de les camèlies, Le voci di dentro, Ruz-Bárcenas, L’encarregat, El Caballero de Olmedo, L’onada, Confidènciaes a Al·là, La pols, El loco y la camisa, El bon lladre, Montenegro (Comedias Bárbaras), El esperanza, Misántropo, El zoo de vidre, La partida, El Chico de la última fila… I molts, molts altres!
DESITGEM QUE EL 2015 SIGUI ENCARA MILLOR!!!
