Després de l’èxit de Rhum, l’homenatge al pallasso Joan Montanyès «Monti» estrenat al Grec de 2014, la companyia torna a la càrrega amb Rhümia, la segona part d’una «bilogia clownesca» que reivindica el pallasso clàssic amb una proposta gamberra, tendra i divertida. Al Teatre Lliure de Gràcia del 9 de desembre al 8 de gener.
«Rhum ha superat totes les nostres expectatives», diu satisfet l’actor i pallasso Jordi Martínez. «Hi ha hagut moltíssima gent que l’ha vist tres o quatre vegades. Hem aconseguit que no només agradi a nens petits o senyors de 80 anys, sinó que agradi a tothom». Per desgràcia, assegura, «encara tenim la imatge de bodes, batejos i comunions. El pallasso és una figura menystinguda, fins i tot en l’àmbit de la cultura». Però, amb Rhum, «la gent s’ha trobat una tropa de pallassos potent, gamberra i amb coses per explicar».
La troupe encapçalada pel director Martí Torras, que havia treballat els darrers ansy amb en Monti, s’ha convertit ja en un equip totalment cohesionat, gairebé com una banda de rock que reivindica el pallasso clàssic, «aquell que no només es posa el nas, sinó que fins i tot es pinta la cara», i el porten al matís del 2016. «Empenyem en la mateixa direcció que ho feia en Monti: ocupar teatres i portar el món del pallasso al lloc que mereix».
I, per fer-ho, han hagut de vèncer molts prejudicis, assegura el director de l’espectacle, Martí Torras; «de clowns n’hi ha molts i de molts tipus, en moltes escenes teatrals, sitcoms o clàssics com Shakespeare, però l’esperit del clown no es reivindica mai. Rhum ha servit per posar el focus al món dels pallassos».
Un dels èxits, asseguren, ha estat el joc i la complicitat del públic amb aquesta família entranyable que «fuig del teatre pedagògic i correcte». «Quan els nens veuen com els pares riuen, s’ho passen bé, es crea una comunió molt gran. És molt bonic recuperar el que feia el Monti i donar-li una volta més», explica Torras. «Tot ve d’un joc, de la comunió entre cinc grans actors i pallassos que estan completament connectats i entregats. Quan hi ha aquesta química, pot passar qualsevol cosa. La meva tasca com a director és donar-los una base perquè la transformin, recollir-ne tot material, reorganitzar-lo i acabar cosint l’espectacle».
Rhümia és el tancament de la història iniciada amb Rhum. «Anem a veure els personatges a l’altra banda de la cortina vermella, al seu propi espai, una casa on apareix un nou personatge que modifica tota la família». Aquest nou personatge és Mauro Paganini, un músic, actor i clown que a més és un gran constructor d’instruments inversemblants. «Et construeix una guitarra amb una maleta o un moble. Serà un gran descobriment, pel públic i per nosaltres mateixos».
El que es mantindrà intacte és «l’univers d’en Monti que vam acabar fent nostre, el seu somni, les seves paraules, el «trabajar de trabajar». Això sí, «arriscant per no fer altre cop el mateix i trobar una nova poètica visual».
Text: Mercè Rubià / Fotografies: Josep Aznar
