Riardo Darín i Erica Rivas porten Escenas de la vida conyugal d’Ingmar Bergman al Teatre Tívoli, un autèntic fenomen a l’Argentina, on ja l’han vist 150.000 persones. La directora, Norma Aleandro, va interpretar l’obra el 1992.
Escenas de la vida conyugal és l’adaptació que el propi Bergman va fer de la pel·lícula homònima que li va valer el Globus d’Or a millor pel·lícula estrangera, ara amb una versió retocada que deixa només dos dels quatre personatges, la parella que intepreten Darín i Rivas. Són Juan i Mariana, que relaten al públic una seqüència d’escenes sobre els vint anys de matrimoni i la relació que mantenen després del seu divorci.
Per Darín l’obra és una crítica a la institució del matrimoni, un intent de recuperar-ne el vincle amorós que provoca una catarsi en l’espectador, perquè sovint s’hi sent molt identificat. “Encara que tracta de coses gairebé tràgiques, la gent no para de riure”, segueix l’actor. “És un riure alliberador, que permet riure’s de coses des de fora de les que els personatges no poden riure”. Malgrat això, “no és una comèdia lleugera”, diu, perquè “després de les funcions veus com els espectadors segueixen parlant i debatent dels conflictes de l’obra”.
Erica Rivas ha destacat la direcció de Norma Aleandro (El hijo de la novia), de qui ha agraït l’acompanyament, l’aprenentatge i la confiança de “no posar damunt de l’escenari el que ell avol veure, sinó el que els actors sentim de cada personatge”.
EL PLAER ÉS A L’ESCENARI
Ricardo Darín i Erica Rivas són coneguts per la seva feina en pel·lícules com Relatos Salvajes, nominada als Premis Oscar coma millor pel·lícula estrangera, on van coincidir. Tant l’un com l’altre no paren de rodar, ell està a punt d’estrenar Truman, dirigida per Cesc Gay, ella va presentar fa poc Pistas para volver a casa. Però tot i això tots dos coincideixen en reconèixer que on més gaudeixen de l’ofici d’actor és dalt de l’escenari. “L’ofici d’actor es gaudeix essencialment al teatre, al cinema és una sensació molt diferent. El plaer és a l’escenari, no amb la càmera”, assegura Darín. “El cinema acaba en mans de directors i realitzadors, que poden reescriure la història. A vegades, una pel·lícula acabada té una diferència abismal amb la feina que has fet. En canvi, al teatre, quan s’obre el teló, estem sols i no hi pot haver canvis, tot depèn de nosaltres i el públic”, diu convençut l’actor, que també ha destacat la gran simbiosi que hi ha entre actors i espectadors, ja que són els qui completen l’obra amb la seva mirada i fan que cada dia la funció sigui diferent.
Text: Mercè Rubià / Fotografies: Albert Ibáñez i Mercè Rubià
