Per Iván F. Mula / @ivanfmula
Actor de teatre, televisió, doblatge, musicals i un llarg etcètera. L’incombustible Roger Pera torna als escenaris, en aquesta ocasió, per oferir-nos un espectacle sobre les interioritats més secretes del món de la política. Sota la direcció d’Ignasi Vidal, a Dignitat, comparteix l’escenari del Teatre Apolo amb Octavi Pujades.
ROGER PERA: Treballar amb l’Octavi és tot un plaer. És un actor metòdic i gaudim molt actuant junts. Fins i tot ens han ofert fer una altra cosa més endavant perquè han vist que tenim molta connexió. Però encara no podem explicar-ho.
TEATRE BARCELONA: Quins papers interpreteu a Dignitat?
Som dos polítics. El meu personatge es presenta a president del país i ell interpreta la meva mà dreta: l’ajudant de sempre i futur vicepresident.
És, doncs, un espectacle que parla de política?
Fins a cert punt, sí, perquè l’Ignasi Vidal, autor i director de la peça, va estar molt de temps ficat en política i coneix molt bé com funciona aquell món. Però, en el fons, és una història sobre l’amistat i el poder. Explica com, algunes vegades, és complicat gestionar l’amistat i l’honestedat quan tens el poder a tocar.
A què fa referència el títol?
La política és un món molt difícil. Quan ets a dins, malgrat que siguis honest i facis bé les coses, et cauen per tots els cantons. Has d’agradar a tothom i això és impossible. El títol és una mena de desig: seria ideal un país que estigués governat per gent amb dignitat. Amb honestedat. Aquesta obra s’ha estrenat a diversos països i funciona molt bé a tots perquè a tot arreu passa el mateix. La política, l’ambició i el poder són capaços de destrossar tot el que t’envolta, sobretot, el més proper que són els teus amics i la teva família.
Com vas decidir entrar en aquest projecte?
Ja havia llegit una altra obra de l’Ignasi que m’havia agradat molt i ell sempre havia volgut que jo fes aquest text. En aquell moment, estava preparant Quina feinada! i m’havien proposat fer una cosa amb el Ramon Madaula. Però, finalment, vaig decidir apostar per fer Dignitat.
Per què?
Primer, perquè era treballar amb un dels meus mestres i amics que és el Ricard Reguant, que és el productor. Després, perquè amb l’Ignasi ens estimem molt des que vam fer Jesucristo Superstar. I, finalment, perquè m’agrada molt el text. Feia temps que no llegia una obra tan potent.
I arriba en molt bon moment…
Exacte. Estem rodejats de política per tot arreu les 24 hores del dia. L’altra setmana, vaig anar a fer una entrevista a la televisió i ens van canviar el que teníem previst per parlar de política. Tot és política.
No us fa por que la gent estigui cansada de política?
No perquè, en aquest cas, no veuran la política de la televisió, les rèpliques i contrarèpliques del Parlament, sinó la política de claveguera, la de baix, la que es treballa dins de la seu. Això segur que els resulta molt interessant. I podran veure com es relacionen dues persones a la nit quan ja han acabat la jornada. Com parlen, de què parlen, amb quina intensitat i quines paraulotes diuen que després no diuen a la televisió. Es tracta de mostrar la política des de dins.
L’espectacle inclou elements de la política catalana o espanyola?
No. Està plantejada des d’un punt de vista més universal. Podria ser qualsevol partit. Cada espectador pot extreure, si vol, les seves pròpies conclusions però nosaltres no hi pensem. És més, fent el vestuari, hem tingut problemes per decidir el tipus de camisa i el color de la corbata que farem servir per no condicionar al públic. Podria ser qualsevol partit de qualsevol país. El que els hi passa a aquestes dues persones és el que passa a la política d’arreu del món.
Segons has explicat a alguna entrevista, véns de passar una època complicada. Afortunadament, ara sembla que tornes a estar molt actiu i amb molts projectes. Com estàs vivint aquesta nova etapa?
He tingut una època complicada perquè tothom té èpoques complicades a la vida. Qui no té moments difícils? Ara, estic compaginant dues obres que són molt exigents i ho puc fer perquè estic bé. Si jo no estigués bé o no hagués fet aquest treballa personal, no seria possible. De fet, la gent se sorprèn quan veu tot el que faig a Quina feinada! I el personatge de Dignitat és molt shakespearià. Jo em sento en un gran moment. Estic molt tranquil i molt feliç d’haver treballat com he treballat i d’haver viscut com he viscut. Fins i tot, de les coses que m’han passat perquè m’han fet ser el Roger que sóc ara, del qual estic molt orgullós. Estic amb molta il·lusió i amb molt sentit de l’humor. També estic preparant un projecte de televisió amb el meu pare, trec un llibre per Sant Jordi… En aquesta professió, o no tens res o ho tens tot a la vegada.
És la primera vegada que actuaràs al Teatre Apolo?
Sí, excepte per un cap d’any que vaig fer amb el meu pare, crec recordar. M’agrada molt la idea, tot i ser un teatre molt gran que és molt difícil d’omplir. Però tinc moltes ganes. És un teatre dels que a mi m’agraden: estil West End. L’Ignasi Vidal, precisament, és fill de qui va ser la mà dreta de l’empresari Matías Colsada, l’antic amo de l’Apolo, que el va convertir en tot un referent durant els anys 50. Per tant, a mi em fa il·lusió pel teatre i per tornar a treballar amb el Ricard Reguant, però per l’Ignasi és encara molt més especial.
