Lluís Pasqual i Nuria Espert tornen a reunir-se en un nou projecte teatral: Romancero gitano, basat en textos de Federico García Lorca, que es podrà veure al Teatre Romea a partir del gener.
És aquesta la quarta vegada que l’autor granadí reuneix dos de les figures més vitals i necessàries del teatre mundial. Després de Haciendo Lorca, aquella meravella que va reunir l’Espert amb Alfredo Alcón, va venir La raíz oscura un recital aclaparador i fa relativament pocs anys, La casa de Bernarda Alba. Cadascun pel seu costat han anat teixint les seves vides amb la de Federico -“en aquesta casa li diem Federico”- amb resultats sempre excelsos. El nivell de comprensió de Núria Espert de la forma d’escriure de Federico ha marcat la seva vida sencera i la seva forma de dir. Les paraules surten de la seva boca al ritme que interiorment li va marcant Lorca, encara que el que estigui fent sigui Lear.
Núria Espert va rebre al novembre de 2018 a Sant Petersburg el premi especial del Premi Europa de Teatre, un dels més importants guardons teatrals imaginables. Per a “amenitzar” el moment del lliurament del premi, Núria va pensar recitar a Federico i òbviament el primer nom que se li va venir al capdavant va ser el de l“home que millor coneix a Lorca”. Aquí va néixer aquesta peça de cambra que a poc a poc ha anat creixent fins a ser el que és ara.
Cap dels dos vol parlar d’ “espectacle”, els sembla un terme massa gran per a l’obstinació del seu treball. Es refereixen a ell més com un treball íntim, amb poca escenografia, poc element escènic i basat principalment en el poder de la veu de Núria i de les paraules de Federico.
Nuria va trucar a Lluís. Pasqual, afortunadament per a tots, estava “lliure com un taxi” i únicament va posar com a condició poder comptar amb les llums de Pascal Mérat i amb l’espai sonor de Roc Mateu. Els astres es van aliar i tots dos tenien lliure just les dates necessàries per a poder embarcar-se. Així va néixer el miracle. La resta, com sempre, treball, treball i treball.
El treball que veurem molt aviat està basat en una conferència del mateix Lorca en la qual parlava sobre el seu Romancero gitano, així que gairebé tot el text seran paraules del mateix Federico, esquitxat, això sí, per “espurnes” que explicaran la relació que al llarg de la seva vida ha tingut la mateixa Espert amb Lorca. Pasqual volia saber de Lorca a través de Núria, potser l’única dimensió que li quedi al de Reus per desgranar. Remataran el muntatge dos “afegits” també lorquians, El soneto de la dulce queja, un cant d’amor esquinçador i desesperat i el Grito a Roma, un alarido contra la injustícia i l’Església. Tots dos, director i actriu, han triat aquests poemes perquè són com a obres de teatre, algunes fins i tot amb diversos personatges parlant alhora, com en el famós Romanç somnàmbul.
Poc més, Federico, Lluís, Nuria, la seva veu i les paraules de Lorca. El retrobament entre els tres amants promet elevar l’emoció d’aquesta temporada amb un treball d’altíssim voltatge.
Text David García / Iván F. Mula
