Els esperits inquiets de Ron Lalá ens sorprenen amb el seu nou muntatge, Crimen y telón, pujant a l’escenari el gènere de detectius i el cinema negre. En aquesta ocasió abandonen els seus vestuaris clàssics per a enfundar-se unes gavardines futuristes i transformar-se en els detectius als quals se’ls ha assignat el cas d’un assassinat que hauran d’investigar i del qual el mateix públic serà presumpte sospitós. Han assassinat al Teatre i ningú podrà sortir de la sala fins que el crim quedi resolt.
Amb Crimen y telón comenta Álvaro Tato durant la presentació que van fer al Teatro Fernán Gómez de Madrid «Hem fet realitat una fantasia que teníem com a companyia que és abordar el gènere negre (…) per a explicar una història des d’un escenari” No volen revelar massa detalls perquè diuen que el muntatge està plagat de sorpreses que cal anar descobrint veient la funció. Tan sols sabem que amb aquest “Teatricidi”, realment el que es busca és rendir un homenatge al Teatre “Hem considerat que la millor manera de fer-li un homenatge era començar matant-lo per a fer un recorregut a través de la seva història. De l’actualitat a un món distòpic” comenta Yayo Cáceres com a responsable de la direcció de l’espectacle “Hem canviat i hem variat el rumb de com comptar d’acord al allò que fèiem en els últims espectacles”.
Un canvi que suposa la integració de nous elements com a màscares o combinant-lo amb elements còmics com a part de l’espectacle, comptant amb la col·laboració del dibuixant Óscar Grillo, qui serà responsable d’introduir-nos d’una manera molt especial dins d’aquesta història ambientada l’any 2037 on la Cultura està prohibida, i fins i tot penada, “Hi ha una Llei Seca de les Arts. Descobrirem en la trama que el Teatre va ser un perillós capo de la màfia “artisticómana”. El cap del càrtel de les Arts Escèniques” ens avança Álvaro Tato.
Crimen y telón aborda un nou gènere per a Ron Lalá sense oblidar l’humor, tal com indica Juan Cañas ”Hem intentat afrontar l’humor des del lloc més autèntic possible, que la comèdia emergeixi amb més naturalitat. És veritat que el to d’aquest espectacle tendeix cap al fosc, cap a la intriga, xoca per a presentar aquestes situacions més lluminoses, molt més festiva. És un gran repte davant del qual ens trobem”. Qui més i qui menys sap que Ron Lalá si es caracteritza per alguna cosa, a més de per l’humor, és per la música, element indispensable que com comenta Miguel Magdalena “És part del nostre llenguatge, més que res perquè no ho expressaríem d’una altra manera. Per a nosaltres sempre ha estat un medi natural. En el cas concret de Crimen y telón hi ha moments de veritable musical. Tornem a reprendre instruments que ens agraden molt, però que són molt sorollosos i aparatosos per al teatre com la bateria o el piano”.
Aquesta funció segons ells mateixos la defineixen com una espècie de Striptease amb el qual anirem descobrint les parts ocultes de les arts. Una excusa perfecta per a jugar, explorar i fer que el públic reflexioni sobre l’estat en el qual es troba la cultura “No hi ha dubte que la cultura tampoc té una salut envejable. Des del punt de vista social estem davant un canvi (…) tot el tema del món cibernètic, informàtic, tindrà una influència decisiva en el desenvolupament de la cultura“ observa Miguel Magdalena. “El públic també és responsable d’en quin estat i en quin lloc està la cultura” afegeix Daniel Rovalher i precisament per això som sospitosos, quedarem fitxats i se’ns llegiran els nostres drets, i com ens explica Íñigo Echevarría passem a ser part activa de l’espectacle “Els fem partícips perquè considerem que el públic és una de les parts fonamentals del teatre».
Yayo Cáceres recorre a una de les frases de la funció per a definir Crimen y telón: “Som analògics tinent, les arts ens donaven sentit” per a llançar un missatge de “Resistència i transcendència” i insistir que el muntatge és “un gran cant a les Arts” amb el qual esperen que cada espectador marxi amb una nova pregunta i ganes de tornar al teatre a continuar descobrint. «Llancem preguntes, posem punts de vista i fem una cosa que crec que hem fet sempre, ser ressò o mirall d’allò que ens passa socialment“ puntualitza íñigo Echevarría.
Una funció que a més ja es pot trobar publicada per Ediciones Antígona perquè el públic no només es quedi amb el mateix fet teatral, sinó que pugui emportar-se’l a casa en una edició que promet ser molt especial com acaba comentant Álvaro Tato “Per a nosaltres ha estat tota una aventura tirar endavant el text complet de l’obra (…) Hi ha Crimen y Telón en escena, però hi ha molt més. Estem en les xarxes i som molt actius. No ens agrada que es quedi només en un escenari, sinó que el teatre també es llegeixi, es miri, se segueixi i es projecti tecnològicament”
Text i Fotos José Antonio Alba
